Un interessant ecosistema on habiten noves i velles veus del pop
Hi ha discos que més que escoltar-se, s’habiten. I ‘Jungla’, el tercer llarga durada de Psiconautas, és un d’ells.
Un territori sonor fresc i lluminós, però també profundament reflexiu, on nou cançons travessen l’oient com si caminés per una selva d’emocions: amor, desamor, consciència i espiritualitat.
Liderat per Alberto Vizcaíno —històric de l’escena mallorquina, guanyador del Concurs Pop Rock de 1988 amb La Isla—, Psiconautas va néixer com projecte sonor el 2017 amb el padrinatge de Luis Auserón . Ara, gairebé una dècada després, Auseron junt amb un munt de noms propis més converteixen aquest nou disc dels mallorqui9ns en un trobada intergeneracional que t’atrapa des de la primera escolta .
Psiconautas ha trobat en aquesta Jungla, una expressivitat enorme tant en la forma de compondre com en les col·laboracions, els amics, que hi son presents. Galen Ayers —filla del mític Kevin Ayers— o Anni B. Sweet, copsen el protagonisme vocal que complten Luis i Santiago Auserón (reunits fora de Radio Futura en una petita fita històrica), Lorenzo Santamaría i fins i tot Pau Vizcaíno, fill d’Alberto, convertint així l’àlbum en una trobada familiar i artística única .
Gravat entre Madrid i Mallorca , el disc compta amb la producció de José Álvarez al costat de Vizcaíno i Fran Sobrino . Al darrere, un exèrcit de músics de primera línia: Joan Miquel Oliver, Pep Toni Ferrer, Pep Mulet (ex L.A.) o Amable Rodríguez (guitarrista de Coque Malla) arrodoneixen un so que va del pop-rock melòdic a moments més contundents, com la col·laboració amb Lorenzo Santamaría a ‘Una canción’, on el clàssic mallorquí s’allunya de la seva zona de confort per endinsar-se en un rock ferm i directe .
