Punt final a una tardor meteorològica decebedora, des del punt de vista pluviomètric

Els embassaments del Gorg Blau i Cúber es troben al 35’24% de la seva capacitat conjunta

Albert Ambrós, Cúber

En el clima mediterrani, la tardor és l’estació més plujosa, amb precipitacions que en algunes ocasions arriben a ser de caràcter torrencial. En aquesta època de l’any, habitualment, hi ha un augment dels centres de baixa pressió que visiten la Mediterrània, de fet, molts d’ells es formen al nostre mateix entorn i en casos extrems, provoquen grans temporals de vent i pluja. La tardor meteorològica és temps de les primeres entrades fredes amb cara i ulls, però també, sovintegen les èpoques de bonança, popularment conegudes com a “estiuets”.

En són exemples el de Sant Miquel o el de Sant Martí, que suposen un parèntesi de condicions en certa manera estivals. Aquest cicle, que tot just acabam de finalitzar, s’ha caracteritzat per una mancança de totes aquestes situacions d’inestabilitat, ja que hem viscut immersos dins períodes de dorsal anticiclònica o amb una circulació zonal. El patró atmosfèric més representatiu, des de la segona meitat del mes d’octubre, ha estat el del successiu pas de borrasques i fronts atlàntics que han deixat grans acumulacions de pluja a la façana cantàbrica i atlàntica de la península Ibèrica i camps eixuts al litoral mediterrani.

Setembre

Aquest mes va destacar per una gran quantitat de dies amb pols en suspensió i calitja, ja que sobretot durant la primera quinzena es despenjaren alguns embossaments d’aire fred en altura cap a l’oest de la península, que no ens acabaren d’afectar directament, però que sí que impulsaren tota aquesta pols i altes temperatures cap al nostre sector. En l’àmbit de les precipitacions, com és habitual en aquest període, trobam una distribució molt irregular. Per veure les primeres pluges importants de la tardor meteorològica vàrem haver d’esperar fins a dia 19 i 20. En el cas de Mallorca, el ponent, i especialment Palma, fou la banda amb majors registres de pluja acumulada. A l’estació de la UIB es varen registrar fins a 136 l/m2, 84 dels quals caigueren dia 20 de setembre, en canvi, a la resta de l’illa hi va ploure poc (a la Colònia de St. Pere, tan sols es registraren 11 l/m2 durant el mes, quan l’usual són 71 l/m2). El mes fou sec a Menorca i humit a Formentera. A Mallorca i Eivissa fou normal. La mitjana de precipitació de Menorca aquest mes va ser de 28 mm, un 50% manco del comú. A Eivissa es va situar en 56 mm, un 6% manco; mentre que a Formentera va ploure 64 mm de mitjana, un +56% del que pertocaria.

Octubre

El mes d’octubre té dues meitats molt diferenciades. La primera quinzena va començar com si fos una extensió de l’estiu: amb un domini del temps anticiclònic, temperatures càlides de rècord i absència de precipitacions. Dia 15 d’octubre, just per finalitzar la primera quinzena, vàrem rompre aquest patró amb la formació d’una petita àrea de baixes pressions al sector de les Balears, que ens va deixar pluges importants i, fins i tot, de caràcter torrencial en alguns observatoris, sobretot en el llevant de Mallorca on se superaren els 100 l/m2 i al sector nord de la Serra de Tramuntana on hi ha registres de 60-90 l/m2. A les Pitiüses pràcticament no hi va ploure res, mentre que a Menorca hi ha molta disparitat entre el ponent i el llevant, sent al sector més oriental on major acumulació es va registrar.

Aquesta segona quinzena, es caracteritzà pel pas de fronts atlàntics que regaren l’oest peninsular i que deixaren precipitacions escasses a les Balears. Així, per tant, el mes es considera sec a Mallorca i Menorca, i molt sec a Eivissa i Formentera, on la pluja fou irrisòria.

Novembre

D’entrada el mes de novembre ha estat un mes molt sec, tenint en compte, que juntament amb l’octubre, són els mesos de màxima pluviometria a les Balears. Enguany, per desgràcia no ha estat així. Hem tengut alguns temporals amb forts cops de vent i situació marítima molt complicada, però pocs registres significatius quant a la precipitació. La circulació de l’oest no és un escenari gens favorable per a les precipitacions a la Mediterrània.

Cap estació de la xarxa de l’Agència Estatal de Meteorologia, a les Balears, ha superat els 40 l/m2, de fet, tan sols dues estacions superen els 30 en els darrers 30 dies (Ciutadella amb 38’4 l/m2 i Son Torrella amb 36’6 l/m2). En el cas de les Pitiüses aquesta situació és mes dramàtica, perquè els acumulats del mes de novembre no arriben als 3 l/m2 a cap dels observatoris.

Balanç del trimestre (setembre – octubre – novembre)

Fent el sumatori de les precipitacions caigudes durant els darrers tres mesos, trobam una gran disparitat en la distribució de l’aigua. Les zones amb majors acumulats són a la UIB amb 214 l/m2, Lluc amb 206 l/m2, 179 l/m2 a Son Torrella i 178 a Son Servera. La zona amb major dèficit, de Mallorca, és el migjorn amb uns escassos 70 l/m2.

En el cas de Menorca els registres oscil·len entre els 90 i 100 l/m2.

A les Pitiüses cap observatori passa dels 80 l/m2, de fet, a l’aeroport d’Eivissa, només superen per poc els 40 l/m2.

En termes estadístics, aquests valors se situen molt per davall del pertocaria respecte a la mitjana climàtica. Si extreim la mitjana aritmètica de precipitació de totes les estacions de cada una de les illes, i les comparam amb la seva mitjana climàtica, podem veure alguns resultats preocupants.

– A Menorca ha plogut un 53’6% manco de l’esperat.

– A Mallorca la precipitació ha estat un 49’8% inferior a la mitjana.

– Formentera es troba amb un dèficit del 45’2% respecte a la seva pluviometria.

– El cas més sagnant, és el d’Eivissa amb un 66’1% per sota, respecte a la seva mitjana.

A més, cal recordar que pràcticament la totalitat de les pluges caigudes a les Pitiüses es va concentrar durant el mes de setembre.

Estat de les reserves hídriques

Els embassaments del Gorg Blau i Cúber, amb dades dels 27 de novembre de 2023, es troben al 35’24% de la seva capacitat conjunta; sent el 33’02% el Gorg Blau i un 38’75% Cúber.

Quant als recursos hídrics (masses d’aigua subterrània) disponibles a les Balears, en el mes d’octubre (darrera dada disponible) es trobaven al 54%. Un 49% a Menorca, 55% a Mallorca i 41% a les Pitiüses. Respecte del passat mes de setembre, les reserves hídriques subterrànies en el mes d’octubre es situen 2 punts per damunt. En comparació amb l’any anterior, l’augment és de 6 punts percentuals, passant del 48% de mitjana ponderada al 54%.

Així i tot, totes les unitats de demanda, a excepció de la d’Artà i Formentera, es troben estat de prealerta per sequera.

Quin temps tendrem aquest hivern meteorològic?

Els pronòstics orientatius de l’Agència Estatal de Meteorologia indiquen que pel trimestre desembre, gener i febrer, hi ha una major probabilitat (60-70%) que les temperatures es trobin per damunt de la mitjana climàtica. D’altra banda, les previsions també indiquen que a la meitat oriental de la península i a les Balears, les precipitacions es trobin entorn de la mitjana (període de referència 1991-2020).

Cal recordar, que aquestes previsions no es poden agafar al peu de la lletra, ja que els models estacionals només permeten tenir una visió general i una lleugera idea de la dinàmica atmosfèrica, però no resoldre episodis concrets.