X

Què passa amb les hipoteques vigents de Bankia després de la fusió amb Caixabank?

La vicepresidenta d'Asufin, Cristina Borrallo, recorda que ens assisteix el dret al desistiment si no hi estam d'acord

06/04/2021

Què passa amb les hipoteques vigents de Bankia després de la fusió amb Caixabank?

Oficina d'una sucursal bancària tancada a Palma.

13

Pot canviar el banc, però no la nostra hipoteca. O com a mínim, les condicions que amparen el nostre contracte de crèdit hipotecari amb la nostra entitat bancària. Amb motiu de la concetració del sector que es produeix d’uns anys ençà i, especialment de la recent fusió entre Bankia i Caixabank, les entitats financeres han d’actualitzar aquestes relacions contractuals d’acord amb la seva nova entitat jurídica. Això ve marcat per uns límits. “Ho mana el Banc d’Espanya, el banc està obligat a comunicar-nos els canvis amb un mínim de dos mesos d’antelació”, ha assenyalat Cristina Borrallo, vicepresidenta d’Asufin – associació de consumidors especialitzada en la protecció d’usuaris d’entitats financeres- en una entrevista a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio. “Si no hi estem d’acord, podrem desistir d’aquests contractes; obviament, no ens poden obligar a tenir una cosa que no ens va bé”, apunta aquesta misser per a qui, de la mateixa manera que si tenim un prèstec hipotecari, no ens en poden modificar les condicions, tampoc poden fer-ho amb les condicions del compte corrent “si només està vinculat al pagament del prèstec”. Sí que ho poden fer, assenyala, respecte de les condicions de contractes vinculats, com ara els d’assegurances, i de les domiciliacions.

Absorció de Bankia per Caixabank

Fa dues setmanes que la cartelleria de les oficines de Bankia ha començat a canviar de logo. Ara, llueixen els cartells de Caixabank, i enrere queda el període que els cartells posaven BNM (l’emblema de l’efímer Banc Mare Nostrum). Aquesta és la conseqüència del procés de fusió bancària i l’absorció de Bankia per Caixabank.

aquesta operació, però, a les Illes Balears té una particularitat que no té a la resta de l’estat: Caixabank té aquí 152 sucursals, mentre que Bankia en tenia 145. Totes dues sumaven el 72 per cent de les oficiones bancàries. La causa d’aquesta elevada presència és la gran implantació que tenien les antigues Sa Nostra i La Caixa, mentre que a la resta de l’estat les oficines del BBWA i el Santander tenien més implantació. Entre el 2007 i el 2018 ja varen desaparèixer un 35 per cent de les oficines.

El procés de canvi de la cartelleria encara no ha acabat, però el que és cert és que la fusió comportarà una reducció d’oficines i un pas endavant cap a la digitalització de les operacions.

Això farà més difícil que una part de la població gestioni els seus recursos, sobretot aquells que viuen en determinats nuclis de població o els que digitalment són més poc hàbils. D’Això se’n diu exclusió bancària.

El catedràtic d’organització d’empreses de la Universitat de València, Joan Ramon Sanchis, qui també és l’autor de ‘La banca que necesitamos’, sosté, en declaracions al programa ‘Al Dia’ d’IB3 Ràdio, que “les fusions bancàries perjudiquen els ciutadans” i que “s’ha beneficiat entitats ficades en fracassos empresarials”. Davant aquest fenomen, pensa que “la crisi de confiança és la base del creixement de la banca ètica”.

Una de les conseqüències d’aquest procés de fusió, com explica Joan Ramon Sanchis, és la pèrdua de la qualitat de l’atenció al client. Fa poques setmanes que va tancar l’oficina de la Banca March dins el nucli de Capdepera. Així, aquest poble, després d’haver tengut diferents oficines bancàries obertes alhora, queda sense cap sucursal. Ara, per fer qualsevol gestió, els clients s’hauran de desplaçar a Cala Rajada, on sí que les entitats mantenen el portal obert.

Els municipis més perjudicats són aquells que tenen poc més d’un milenar d’habitants. Aquest és el cas de Lloret de Vistalegre. Aquest poble vist reduir el nombre d’oficines bancàries fins que només n’ha quedat una. I ara no obre cada dia. El batle de Lloret de Vistalegre, Antoni Bennàsar, lamenta que “el poble ha vist reduir el nombre d’oficines bancàries fins que només n’ha quedat una i no obre cada dia”.

En aquest sentit, Martí Gelabert, president de l’Associació de la Tercera Edat de Lloret de Vistalegre, assegura que “els bancs s’han convertit en centres comercials. Hi vas per fer una gestió, i et volen vendre un televisor o un telèfon mòbil. I allò que volen els ciutadans és que ofereixin un bon servei”.

06/04/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT