“Qui viu al carrer pensa a no morir; però a la Policia només li importa que no faci lletja la ciutat”

L'Informatiu vespre d'IB3 Ràdio entrevista Alejandro, qui durant 5 anys va ser un sensesostre com els 60 que avui dia passen la nit als carrers de Palma

/ Jon Tyson.

Prop de 150 persones dormen al carrer a Mallorca, segons l’IMAS. Aquesta és una realitat que durant l’hivern es veu agreujada per les temperatures. La matinada d’aquest dimecres, per exemple, es preveu que la mínima assoleixi els 4 graus a Palma, que és el municipi on hi ha més gent sense sostre.

Quan les temperatures davallen dels 6 graus o hi ha fenòmens adversos, com pluja o vent, s’activa el protocol de l’IMAS ‘Onada de fred’, el qual té per objectiu que totes aquelles persones que pernocten al carrer de manera habitual i vulguin accedir a un dels centres de la Xarxa d’Inclusió puguin fer-ho.

Aquest servei ha atès, des del 13 de gener i fins ara, 91 persones. Però, què passa amb les aproximadament 60 persones que avui vespre són al carrer? L’Informatiu Vespre d’IB3 Ràdio ha conegut una d’aquestes persones sense sostre: n’Alejandro té 39 anys i els 5 darrers els ha passat al carrer. “La Policia et veu al carrer i et diu que allà no s’hi pot estar, que et refugiïs a un alberg. Per a ells, enlletgeixes la ciutat, no els importa la situació real en la qual et trobes, els importa que no siguis un problema”, explica.

Avui agraeix el fet de tenir un llit i una habitació pròpia on passar setmanes com aquestes, de fred, pluja i vent. Al començament de l’entrevista, Alejandro ha començat a fer entendre que el fred és una altra cosa si qui el pateix ho fa al carrer. “Qui viu al carrer pensa a no morir, a sobreviure. Aqueixa persona no té què menjar, o menja dels fems. No té mantes, passa fred, s’arrisca al fet que qualcú li pegui una coça mentre dorm… Qui viu al carrer és per alguna raó”, afirma Alejandro. I hi afegeix: “Una grip vivint al carrer et pot matar”.

Ha relatat que, quan dormia al carrer, ho feia a una sucursal bancària. Explica fets que, només si un els viu o els hi expliquen, és capaç d’imaginar-se que ocorren. Per exemple, que desapareguin aquests espais implica un risc per a ells, o que l’aparent inofensiu fet que plogui pot implicar un mal major. En realitat, sí que hi ha llocs on passar la nit.

L’Administració facilita aquests sòtils, però el problema és, segons l’experiència d’Alejandro, que són llocs “pocs dignificants“: “Hi ha unes normes que no tothom que viu al carrer, en entrar-hi a viure, accepta. La convivència no és fàcil. És a dir, no sempre és la solució o, almanco, és una solució temporal”.

Escolta el reportatge: