X

Quin lloc han d’ocupar les pantalles a l’escola i la vida dels infants?

La retirada sueca dels dispositius electrònics a les aules i la tornada al paper reobre el debat sobre els seus efectes en el desenvolupament i l'aprenentatge infantil

12/06/2023

Quin lloc han d’ocupar les pantalles a l’escola i la vida dels infants?

Imatge d'arxiu.

88

Si el temps d’exposició a la pantalla del telèfon mòbil, la taula digital i la televisió per part dels infants ja estava en qüestió per l’impacte perniciós sobre el seu desenvolupament que els experts li atribueixen (retard en adquisició del llenguatge i dèficit de relació amb altres nins, entre d’altres), un referent en l’àmbit educatiu com Suècia ha decidit pitjar el fre i ha paralitzat el seu pla de digitalització de les escoles. Torna als llibres de text de tota la vida, que els entesos asseguren són la millor font d’adquisició de les habilitats de lector escriptura, a la baixa al país escandinau.

A les Balears, el paper mai no ha desaparegut completament de les aules on la digitalització, igualment, s’ha obert pas amb recomanacions de consum responsable que els centres escolars no han estat obligats a aplicar, en paraules d’Albert Lobo, portaveu de la Federació d’Associacions de Pares i Mares de Balears. “Quan tenies un chromebook [un petit ordinador portàtil] a l’aula, es sobrepassava les hores d’utilització que la Conselleria d’Educació mateixa havia recomanat per tot el dia”, explica  Lobo que sosté que tant a les Illes com a la resta de l’Estat, la tendència ha estatconsiderar-ho una “eina bàsica” que s’havia de potenciar “al màxim”, no només a classe sinó també a casa.

Amb tot, la presidenta de l’Associació de Directors i Directores de Primària, Joan Maria Mas, recorda que molts de centres implanten aquests aparells electrònics a classe a partir del tercer cicle i, tanmateix, ho tenen “molt regulat” tot evitant “l’ús excessiu” i mantenint els projectes de lectura “amb llibres de paper” i l’escriptura “en quadern” dels infants. I és que el problema, sovint es troba a casa. “Hi ha infants que et conten que han estat fins a les tres o les quatre de la matinada mirant el mòbil. Com els ha de retre l’endemà a l’escola? Ni en comprensió ni en res”, reflexiona Mas que també és directora del CEIP Ses Rotes Velles de Santa Ponça

Però què provoquen les pantalles?

L’enfadament i la geniada d’un nin en prendre-li el telèfon mòbil després d’una hora de tenir-lo a les mans, l’explica l’educadora Jerònia Galmés, que atén famílies amb fills amb problemes d’addicció a les pantalles, des de la base neurològica subjacent a l’enganxament a una droga: “l’estimulació al cervell que provoca la pantalla i el que s’hi veu és tan forta que en treure-li, baixa de cop i genera una necessitat imperiosa de tornar-la a tenir, ben igual que passa a un drogoaddicte”.

Galmés en coneix les conseqüències “molt greus”, que són “la falta d’atenció, agressivitat, falta de mirada i aïllament, anar a un racó i no relacionar-se amb els altres nins”. I amb això, “la baixa tolerància a la frustració que provoca el fet que just pitjant un botó vegis el que vols i, després, a la vida real, quan jugues a una cosa i s’espatlla o en vols fer una altra que no et surt, tot d’una t’enfades i et frustres perquè estàs avesat a tenir una recompensa immediata”.

Hi ha qui diu que els infants de 0 a 6 anys no haurien d’estar en contacte amb els dispositiu electrònics audiovisuals perquè el llenguatge només s’adquireix quan un infant sent la veu humana i la sobreexposició, expliquen, pot provocar retards en la parla, a més d’altres trastorns. “No està del tot clar, encara s’estudia”, exposa Jordi Llabrés, psicòleg i cap del Laboratori de Conducta i Tecnologia de la UIB, que estudia els efectes de les pantalles i la tecnologia en els infants i joves. “Aquesta dedicació a la tecnologia afectaria el desenvolupament, l’aprenentatge i la socialització”.

El que sí és evident, diu Llabrés, és que “la millor manera que el teu fill vulgui tenir un mòbil és prohibir-li tenir-ne un”. I exposa com alternativa “promoure estar amb els amics, practicar esports i estar amb la família”. Galmés conta que als pares que hi acudeixen els promet que amb “dos mesos de joc lliure, de cantar cada dia, de jugar, plegar la roba junts, de donar-te les gafes perquè l’estenguis…” hi haurà el canvi necessari. “Per ventura no tindrà el desenvolupament que toca per l’edat que té, però el seu fill estarà millor”, conclou tot donant una pista més als pares: posar-se en la pell dels fills i recordar “què era allò que ens agradava tant fer amb germans i pares quan érem com ells”

Notícies relacionades >

12/06/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT