Brots de reggae, dub i resistència sonora
Després de tres anys de parèntesi discogràfic i de no comparèixer sobre els escenaris, molts van interpretar que Guillem Llorens, ànima del projecte Rudymentari, havia decidit aturar de fer cançons. Però després d’aquesta espera ara reapareix amb ‘Mala herba sempre creix’ (Guspira Records, 2026) . I ho fa, precisament, amb la força obstinada de qui sap que, encara que l’arrenquin, que l’herba sempre torna a brotar.
Tres anys després des d’aquell ‘Rissaga’ (2023) que li va valdre el Premi Enderrock de la Música Balear al millor disc de músiques urbanes, Rudymentari torna amb la seva aposta pels ritmes jamaicans amb els que alimentar un discurs clar, contundent, crític amb allò que l’envolta però alhora esperançador i divertit que en directe funciona d’allò més be gràcies al seu so: roots reggae, rub-a-dub, ska i la cultura sound System.
El disc, que es mou en 34 minuts d’intensitat continguda, és un retorn a traves de 10 cançons de l’essència d’aquest menorquí però també un salt endavant. Lluny dels ritmes accelerats que la indústria imposa, Rudymentari ha optat per un procés de creació més col·lectiu i reposat, allunyat de la immediatesa i més proper a l’artesania
El resultat són aquests temes que construeixen un relat unitari on la lluita, l’esperança i l’estima per la terra es barregen sense concessions amb la ràbia, el col·lectivisme davant l’adversitat i la necessitat d’incomodar a traves de les paraules.
Aclucades d’ull a Maria del Mar Bonet, tributs a l’amistat o col·laboracions amb Adala (Radio Solar) fan d’aquest tercer àlbum de Rudymentari un treball molt complet en tots els sentits.
