X

Sant Antoni, la festa del foc, els dimonis i les gloses

16/01/2022

Sant Antoni, la festa del foc, els dimonis i les gloses

Una de les cites més importants del calendari popular de les Illes són les festes de Sant Antoni, que se celebren els dies 16 i 17 de gener, i amb especial força a Sa Pobla, Manacor, Artà, Pollença, Muro i Palma, a Mallorca, on es dona culte a aquest sant des de 1230. També és el patró de la barriada palmesana de Son Ferriol i, des de 1981, del de Ciutadella, a Menorca. A Eivissa, se celebra únicament a Sant Antoni de Portmany.

En realitat, de Sant Antoni n’hi ha dos en el calendari, el de 17 de gener i el de 13 de juny, el de pàdua. El primer, es coneix com el Sant Antoni dels ases i el segon, com el dels albercocs. Però aquí, a les Illes, sempre s’ha celebrat en gener. Aquesta és una de les festes màgiques del calendari mallorquí, recorda les temptacions que va patir aquest sant al desert i entronca amb els antics ritus de fertilitat.

Aquest sant està tan arrelat al folklore mallorquí que a la majoria de les famílies hi havia un Antoni o una Antònia, com a mínim. Aquest dia, la gent prepara menjar, dolços i beure i convida a família i a amics. I és que aquesta festa compta amb una gastronomia pròpia, en què la carn, els embotits, les espinagades i les coques en són les protagonistes.

Abans, cada poble celebrava la seva festa només amb els veïns i les veïnes del poble, però avui dia hi ha més mobilitat i persones de diferents bandes de l’illa celebren el Sant Antoni, convidats per amics i coneguts. Els elements més característics d’aquesta celebració són els dimonis, els foguerons, les beneïdes, les completes i les gloses.

Les completes: 

Les completes són la darrera pregària que resen els capellans abans d’anar a dormir. En aquesta pregària es llegeix la vida de Sant Antoni i es canten els seus goigs. En els anys 70, grups reduïts de  gent anava a missa a escoltar les completes i ho feien en un acte ple de solemnitat. Actualment, la missa ha canviat molt,  les esglésies s’omplen de gent i les completes tenen un caire més festiu que litúrgic.

A principis dels anys 80, l’artanenc mossèn Mateu Galmès recuperà les festes de Sant Antoni, a Manacor. En aquells anys, els infants de les escoles de Manacor varen aprendre les cançons tradicionals de la mà d’aquest mossèn, que després es recolliren en un llibre.

Enguany, arran de les mesures de restricció de la Covid, el rector de l’església gran de Manacor, Antoni Amorós, ha decidit que, per evitar aglomeracions, els assistents que vulguin veure les completes hauran de passar una mena d’examen abans d’entrar. 

El foc i els foguerons: 

El foc, el fum i la bauxa formen part d’aquestes festes. Els foguerons representen la victòria de la llum sobre les tenebres i el foc forma part dels rituals primitius de culte al sol. La tradició és que bars, restaurants i cases particulars muntin els seus propis foguerons i que els veïns i veïnes vagin a torrar els embotits, les llonganisses, les xulles i els botifarrons que s’han fet per matances.

A sa Pobla, la tradició dels foguerons està molt arrelada i hi ha colles que organitzen la festa.  També és tradició que els dimonis botin i facin cabrioles per damunt del foc.

A Manacor i a sa Pobla, en sortir de completes, s’encenia el primer fogueró i la festa durava fins a trenc d’alba. També es posaven figures de Sant Antoni i altres personatges en diferents situacions damunt dels foguerons.

La gastronomia: 

Els foguerons són un dels elements principals d’aquesta festa, on no falten mai els embotits per torrar, la majoria dels quals s’han fet per matances. Llonganisses, xulles, botifarrons i llom són normalment els preferits. A sa Pobla, són tradicionals les espinagades, unes coques de verdura, sobretot amb col, carn o peix (llom o mussola) i solen ser un poc coentes.

Les gloses: 

Són un dels elements més coneguts d’aquestes festes i formen part de llegat cultural popular de Mallorca. Les lletres són anònimes i s’han conservat per tradició oral. Ximbombers i glosadors participen de la festa i tothom improvisa gloses amb diferents tonades. També són habituals els combats de glosadors que poden durar fins a ben prest, de matinada.

Les gloses recorden les gestes del sant venerat, tot i que les que més triomfen són les de caràcter picant. No manquen tampoc les de crítica social o política; batles, rectors i polítics són normalment els qui més reben. La llibertat impera i si surt una cançó un poc ofensiva, la gent procura no enfadar-se i respon amb una altra glossa més punyent.

Els dimonis: 

Els dimonis són els grans protagonistes de les revetles de Sant Antoni i representen les temptacions que mortifiquen Sant Antoni. Són figures que espanten els infants i a vegades van amb graneres o amb pals per fer encara més por. A Manacor, el dimoni gros i dos dimonis petits ballen al voltant de Sant Antoni. Els balls, acompanyats per les colles dels xeremiers, duren tot el dia i s’allarguen fins a la matinada. També hi ha mestres artesans que s’encarreguen de fer les carotes dels dimonis, fetes amb pasta de paper i banyes d’animals autèntiques.

Les obreries: 

Les obreries sorgeixen a totes les parròquies de Mallorca i una de les seves missions més importants és mantenir la devoció a un sant, com el de Sant Antoni, així com també l’organització de la festa. Antigament, a l’època medieval, hi havia diferents obrers i cadascú tenia el seu càrrec: el de la lluminària, el de captes, el bessiner, etc.

Les obreries han sofert molts de canvis en els darrers 800 anys. Un dels més destacables va ser l’any 2012, a l’obreria de sa Pobla, quan s’incorporaren les primeres dones obreres. Fins a aquell moment, només hi havia hagut homes obrers, una figura que es mantenia per tradició hereditària.

Les beneïdes: 

Sant Antoni Abat és considerat el patró dels animals de peu rodó (cavalls, ases, someres) i, segons la llegenda, el sant guaria els animals ferits. Per això, és tradició que el 17 de gener el capellà del poble surti al carrer i beneeixi els animals tot invocant la protecció del sant. En un principi, per a la festa de Sant Antoni, les beneïdes eren més importants que els foguerons, però amb el temps s’han capgirat un poc les preferències.

A Artà, es fa una cavalcada al matí en la qual desfilen carrosses i la representació de les temptacions del sant. Aquest recorregut pel poble amb els dimonis s’anomena la capta. Es parteix de ca l’obrer que du el trui i es capten doblers de la gent que en vol donar. La multitud després es congrega a la plaça, juntament amb dimonis i xeremiers, i allà es beneeixen els animals. En acabar la cavalcada, amb els dimonis fora de l’església, se celebra l’ofici solemne: el sermó, les pregàries al sant, el ball de l’oferta i el cant de «Lo elogi». Després de l’ofici, es canta l’«Argument», una glosada que repassa els fets esdevinguts al poble durant l’any anterior.

A Manacor, les festes abans es feien a l’horabaixa. A una capella de la rectoria, es col·locava una imatge de Sant Antoni i s’improvisava un altar. El capellà beneïa els cavalls de la colcada i la resta d’animals mentre es cantaven cançons del sant. A partir dels anys seixanta, aquesta festa es va renovar: comencen al matí i les escenificacions teatrals a les carrosses han guanyat protagonisme.

A Muro, les beneïdes se celebren a les tres del migdia i són les més reconegudes del Pla. A més de la desfilada de carrosses que participen en un concurs, també s’hi congreguen ramaders d’arreu de l’illa amb les seves guardes. Surten al carrer la figura de Sant Antoni, juntament amb la colla de dimonis dels Tres Tombs i la colla de dimonis negres. Antigament, les escoles de Muro preparaven mesos enrere les carrosses que desfilarien en acabar les beneïdes. La temàtica de cada carrossa era un secret entre els veïnats murers i hi havia molta competència per veure qui feia la carrossa més guapa.

A sa Pobla, les beneïdes també tenen el seu espai el dia 17 de gener, a les tres del migdia, i a les festes hi participen dimonis i cantadors.

El pi de Sant Antoni a Pollença:

Hi ha una sèrie de pobles on les beneïdes van seguides de cerimònies i d’escenificacions particulars. És el cas de la del Pi de Ternelles a Pollença, una festa que ha agafat molta rellevància en els darrers anys i que ha acabat sent, com moltes, una festa multitudinària.

El pi és un símbol d’immortalitat i la tradició marca que, després de la colcada o beneïdes d’animals, els pollencins tallen un dels pins de la finca de ternelles i el duen fins a la plaça Vella. Una vegada a la plaça, el pi és ensabonat i després “es planta”. Els joves es disputen l’honor de ser els primers en pujar el pi.

La festa de Ciutadella: 

Sant Antoni és el patró de Ciutadella. Els Tres Tocs representa el moment en què el rei Alfons el Lliberal demanà permís per entrar a Ciutadella el 1287, donant tres cops a la porta amb la seva bandera, moment en què la ciutat es va rendir. En aquesta processó assisteixen tres regidors de l’ajuntament vestits de frac i a cavall, el clergue i el bisbe. En arribar al lloc on antigament estava la porta de Maó, el regidor més jove descavalca i amb l’asta de la bandera del rei Alfons III dona tres cops a terra. D’aquest fet procedeix el nom de la processó.

Les festes de Sant Antoni de Portmany: 

Aquest  és l’únic poble d’Eivissa on se celebren les festes de Sant Antoni. Normalment es fa una missa, la gent es congrega, es fan bunyols i també se celebren beneïdes d’animals.

16/01/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT