Què succeeix per què un dia t’aixequis i diguis … de major vull ser cuiner.

Va passar que mon pare era ferrer i jo l’ajudava a la ferreria i va venir un amic de mon pare que el seu fill estudiava cuina i jo el vaig sentir i me vaig interessar. Fa 25 anys ningú volia ser cuiner, a jo me va parèixer molt diferent. Jo volia fer qualque cosa que ningú fes, i vaig decidir ser cuiner. Ja a ca meva me feia el dinar jo, ajudava a la meva mare, no me sabia greu fer-ho. Tot va sorgir per voler ser diferent en els altres.

Com se sent un pensant que un gran nombre de comensals persegueixen la teva cuina?

Això no se paga amb doblers, dona igual el que guanyis. Realment nosaltres estam bé perquè tenim molta gent que vol venir i monetàriament me dona tranquil·litat. Si no m’agrades cuinar tancaria i faig una altra cosa, realment faig el que m’agrada. Que la gent vengui per menjar el que faig, això no se paga amb doblers, és incalculable, que la gent vengui pel que tu fas i que t’ho agraeixi això és una satisfacció que molt poca gent pot arribar a tenir.

El teu restaurant i El Celler de Can Roca estan empatats en primeres posicions amb més llista d’espera a tota Espanya. Què te el teu restaurant?

La meva cuina i restaurant no té res en especial, simplement intentam agradar a tothom, ni més ni manco i pel que se veu ho aconseguim, perquè per això tenim aquesta llista d’espera. No faig la cuina que vull fer, faig la cuina que jo que crec que agradaria a la gent que ve a menjar al restaurant.