Silvia Federici: “Necessitam una societat que valori la vida”

La filòsofa italiana, que impartirà una conferència al museu Es Baluard, assegura que el capitalisme s'ha beneficiat d'una feina domèstica que no es considera feina

És una de les pensadores i filòsofes més importants del món contemporani, referent del moviment feminista, assagista i professora a la Universitat Hofstra a Nova York. Parlam de Silvia Federicci que, aquests dies, visita Mallorca per presentar el seu darrer llibre de poemes i per oferir una conferència en el marc del cicle ‘Zona de Contacte’ del museu Es Baluard.

“Yuyu, Flores i Poemes” és l’últim llibre de Silvia Federicci. A difèrencia de la majoria de les seves obres no és un assaig sinó un poemari, fet en col·laboració amb l’artista Begonia Santa-Cecilia, que il·lustra amb aquarel·les els textos de la pensadora. “Yuyu és com una màgia i per a mi les paraules són màgiques, ens mostren que la nostra vida, els nostres cossos no són illes (no estan aïllats), sinó que estan en un continu de connexió”, diu la filòsofa.

Unes connexions que tenen molt a veure amb la nostra manera de relacionar-nos entre nosaltres i amb l’espai. I és que per a Federicci, literatura i política van lligades. “El que és personal és polític. El que fem, com construïm la nostra vida, les relacions que construim, tenen un impacte, afectam la vida dels altres. Per això “polític” significa polis, que ve de ciutat”, diu Federicci.

La filòsofa i activista italiana assegura que el capitalisme s’ha beneficiat d’una feina domèstica que no es considera feina i que no s’ha valorat ni socialment ni econòmica. “El treball domèstic, la criança, la salut, tot això, és un terreny fonamental. Però en la societat capitalista aquest terreny s’ha desvalorat. És una feina que sembla natural, com si no fos una feina”.

Per a Federicci, la solució passa per un canvi de mentalitat que posi la vida al centre. Deixar d’invertir en armament i destinar els pressupostos dels governs a les cures i al benestar de la ciutadania. “Una societat que valori la vida. Estar presents en aquesta lluita, una lluita per valorar el treball de criança, de la llar, de la sanitat, per canviar com s’usa la riquesa social. Tots els diners que s’inverteixen en despesa militar, invertir-los en les cures, a les escoles, a posar fi a l’empobriment, etc”.

“El sistema de cures és racista, patriarcal i capitalista”, segons el Sindicat de Treballadores de la Llar i les Cures