Illes Balears
Les monges del convent de Santa Elisabet de Palma asseguren que mai han tengut intenció de convertir-lo en un hotel ni especular
15/07/2022
En una entrevista exclusiva per a IB3 Notícies, la monja jerònima Sor Ángeles Sanz Rodríguez, presidenta de la Federació de Monesteris de les Monges Jerònimes de Santa Paula, ha declarat “ser feliç perquè la veritat ha triomfat” després que la justícia reconegués aquest dimecres la titularitat de les jerònimes del convent de Santa Elisabet, a Palma. Sor Ángeles assegura que mai no han tengut intenció de convertir-lo en un hotel ni d’especular, però que ho han passat molt malament perquè han viscut molta incertesa durant els set anys que han durant les negociacions.
Les jerònimes consideren que la sentència és l’esperada, però que, alhora, tot el procés ha estat “dolorós, per l’escàndol que ha significat el fet de no haver estat capaços d’arribar a acords entre els que formam part de l’Església catòlica”. Per a la religiosa, “haver de tractar en els tribunals aquest tema, amb algú tant de l’església com el bisbe, és dolorós”, ha reconegut.
“La sentència no és un triomf per als qui formam part de l’Orde de Sant Jeroni, sinó simplement perquè la veritat ha sortit a la llum”, ha destacat la religiosa, posant l’accent que en ella “es reafirma la providència de Déu”.
Tanmateix, la monja jerònima ha excusat al Bisbe d’haver arribat a aquesta situació. “Tal vegada han estat els seus col·laboradors que l’han conduït a aquesta situació”, ha afegit.
D’altra banda, la lletrada directora del procediment, i qui defensa els interessos del monestir de Santa Elisabet, Maria del Pilar Rosselló Corró, ha valorat que malgrat que “el camí ha estat llarg”, però al final “s’ha fet justícia” perquè “les jerònimes han vist reconegut el seu dret de propietat del monestir, que han posseït en concepte de propietàries i habitat des de 1485 fins al seu trasllat a Inca el 2014”.
“Les religioses de l’Orde de Sant Jeroni mai no van sortir del monestir, ni tan sols per raons històriques, com la desamortització o la Guerra Civil, quan un avió es va estavellar contra l’edifici, i va provocar la mort de dues de les germanes”, ha destacat.
Rosselló ha celebrat que “al gresol d’aquest procés judicial, ha relluït una veritat incontestable, com és el títol de domini de les finques que integren el patrimoni de les religioses”. Un fet que ha estat provat “gràcies a més de 140 documents, la pràctica totalitat d’ells públics i no desconeguts pel Bisbat, ja que consten en l’Arxiu Diocesà per imposició del Dret Canònic”.
“El bisbe Salines i Taltavull han tengut el deure de conèixer i custodiar alguns d’aquests documents, com els que acrediten que el bisbe Campins i el bisbe Miralles van certificar que aquest convent i els habitatges que formaven el complex monacal són i han estat sempre de les religioses de l’Orde de Sant Jeroni. És més, la primera vegada que van rebre aquesta propietat va ser per atribució pontifícia del papa Innocenci VIII, sent aquesta posteriorment, en 1492, confirmada per Alexandre VI– l’anomenat papa Borgia, qui a més va ser bisbe de Mallorca-.
“No és admissible, per tant, que l’Església catòlica vulgui ara usurpar la titularitat d’aquest monestir a les religioses, menys encara quan, durant tot el segle XX aquestes han dut a terme importants inversions per a la seva reparació, després que el 1937 estàs mig en runes quan un avió de la Guerra Civil es va estavellar i dues germanes van morir”, ha considerat, afegint que “quan aquest trist fet va ocórrer, el llavors bisbe Miralles va ser el primer a comparèixer i va donar 1.000 pessetes, gest que no hagués tengut si no hagués estat el propietari, perquè això l’hagués obligat a fer-se càrrec de tota la reparació”.
Mentre tot això ha pogut demostrar-se, el Bisbat continua parlant d’un “infundat acord verbal”, que es desconeix, a més, amb quin dels 16 prelats que hi ha hagut des de llavors s’hauria efectuat perquè a més “no hi ha documents que ho acreditin”. Un fet que, per a l’advocada, “és del tot estrany quan l’església disposa d’un potent aparell documental”. Per això, ha acabat lamentant, “no hem entès l’actuació del Bisbat”.
En la roda de premsa als mitjans també han intervingut el conservador-restaurador, tècnic director del manteniment i conservació del Monestir de Santa Elisabet, des de 2016, designat per les monges jerònimes davant les institucions competents, Pere Terrasa Rigo, i el catedràtic d’Història del Dret de la Universitat Complutense de Madrid, i perit actuant en el procediment judicial (qui hi participat telemàticament), Faustino Martínez Martínez.
El futur del monestir
De fet, al marge de qui n’és el propietari, si el Bisbat o les monges, l’elevat grau de protecció d’aquest conjunt arquitectònic, de gran valor patrimonial, limita molt el seu futur. El convent només podria tenir usos assistencials, socials o culturals. A més, en l’àmbit arquitectònic, la seva conversió tampoc no seria senzilla.
El Pla General de Palma, que encara s’ha d’aprovar definitivament, limita els usos que pot tenir aquest monestir. El conjunt, de 4 mil metres quadrats en un espai emblemàtic del centre antic de Palma, no es pot destinar en cap cas a usos residencials ni hotelers. Només es permet l’ús d’equipaments, és a dir, assistencial, religiós o docent. Ho ha explicat aquest divendres Joan Riera, gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma:
El convent de Santa Elisabet només podrà acollir activitats assistencials, socials o culturals
15/07/2022
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Es tracta del projecte que coordinarà Inca Mallorca Solidària i que està previst que al llarg d'un any es facin les feines fetes per voluntaris
Redueix a 80 i 130 els cavallers de la colcada i no permetrà inscriure pagesos menors de 14 anys
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
