"Històries del Verd" és un format digital d'IB3 amb contingut de futbol de categories de 1ª RFEF i inferiors. Un programa presentat pels periodistes Marc Herrero i Pedro Guasp. A cada capítol s'entrevistarà a un entrenador o personalitat destacada de l'àmbit esportiu. Es podrà veure tots els dimecres a TotIB3.

IB3 Notícies Migdia és l’informatiu televisiu de referència a les Balears. Un recull de tota la informació més propera d’arreu de les Illes, d’Espanya i de la resta del món. De dilluns a divendres, l’espai de notícies el presenta Silvia Pol i Martina Ramis. La informació esportiva arriba de la mà de Emma Calsina i per a la informació meteorològica ens acompanya Miquel Salamanca, Marc Caldentey i Pedro Rotger.

IB3 Notícies Vespre és l’informatiu televisiu de referència a les Illes. Un recull de tota la informació més propera d’arreu de les Balears, d’Espanya i de la resta del món. De dilluns a divendres, l’espai de notícies el presenta Marta Montoya i Joan Martí. La informació esportiva arriba de la mà de Toni Terrades i la informació meteorològica amb Dani Capó.

IB3 Notícies Cap de Setmana és l’informatiu televisiu de referència a les Balears. Un recull de tota la informació més propera d’arreu de les Illes, d’Espanya i de la resta del món. Els caps de setmana presenta Marga Caldentey amb Melisa Aliaga al capdavant de la informació esportiva i Tomàs Salom amb la informació meteorològica.

L’equip de meteoròlegs està format per Miquel Salamanca, Marc Caldentey, Dani Capó, Tomàs Salom i Pedro Rotger, responsables de traslladar diàriament la informació del temps.

Ara Anam és el magazín de matí d’IB3 que vos convida a viure les Illes en directe i sense filtres. De dilluns a divendres, a partir de les 11.00 h, els periodistes Magdalena Serra, Pere Sánchez i Rosa de Lima, juntament amb els reporters repartits per tot el territori, ens acosten històries properes, curiositats i testimonis que ens ajuden a entendre millor el nostre dia a dia. El programa arrenca amb 'Ara anam de mercats', una primera hora en què sortim a les places i mercats de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Descobrirem productes de temporada, conversarem amb placers i visitants, veurem com es prepara el mercat a primera hora i coneixerem receptes i berenars amb el millor producte local. També hi haurà espai per recuperar històries d’aquests espais centenaris, amb l’ajuda d’historiadors i veïnats. A partir de les 12 fins les 13:45 'Ara Anam' s’obre a nous continguts per parlar de salut, estilisme, nutrició i benestar, amb experts, a més, veurem reportatges, farem connexions en directe i ens posarem davall els fogons per cuinar plats de la nostra gastronomia, compartint idees i consells que ens acompanyen cada dia. Un programa viu, proper i divertit, que recorre el territori, fa valdre la nostra cultura i tradicions i ens descobreix, amb mirada curiosa i fresca, la vida de la gent de les Illes.

Arriba el nou 5 dies, amb nous presentadors, col·laboradors i seccions. Al capdavant d’aquesta aventura hi haurà els periodistes Toni Rigo, Jero Mut i Antònia Ferrer són els encarregats de conduir el programa. Pel que fa a col·laboradors continuam amb els mateixos experts com la pagesa Bel Bonnín o l’estilista Joan Miquel Pericàs i se n’afegeixen de nous com ara la farmacèutica de Menorca Pilar Barrau. També arriben noves seccions, els dilluns per exemple tendrem al policia tutor Silvestre del Río per xerrar d’allò que afecta els nostres adolescents, també comptarem amb una experta que ens resoldrà i donarà consells casolans per a la llar, una secció dedicada a la premsa del cor i un espai dedicat a tot allò que passa en directe a les nostres illes.

Al Dia és el magazín matinal d’actualitat de la ràdio pública que combina entrevistes amb els protagonistes de la jornada amb tertúlies de destacats analistes de les illes i que compta amb la col·laboració d’especialistes de renom de múltiples àmbits de la societat.

L'actualitat del Reial Mallorca des de tots els vessants. Amb entrevistes, tertúlia i molt d'entreteniment. 'Línia de 5' és un programa esportiu que ofereix informació, debat i opinió. Es repassaran les històries i les millors imatges dels partits del Mallorca. S'analitzarà la polèmica i el dia a dia del conjunt vermell. Tot en una tertúlia distesa amb periodistes, analistes i exjugadors, disposats a no mossegar-se la llengua. No faltarà la veu de l'afició ni tampoc seccions amb marcat accent balear. Dilluns a la nit, IB3 per posar-te al dia del teu equip.

Da-li Gas, el programa dels amants del motor, accelera en cada revolt per apropar-vos tot allò que passa en el món de l’automobilisme i el motociclisme a les Illes Balears cada setmana. Sigui sobre l’asfalt o en una pista de terra, tothom pot gaudir de l’adrenalina i de les derrapades impossibles en aquest espai on els protagonistes sou vosaltres, aficionats i professionals del motor. Cada dissabte, a les 12:30 hores, no us perdeu els moments més increïbles sobre rodes, a IB3.

El comerç tradicional lluita per mantenir el seu espai als pobles i ciutats de les Illes.  Cadascun d’aquests petits establiments té una història que sovint es remunta a diverses generacions d’una família. En aquest capítol d'"A Dins", veurem com hi ha comerços que aconsegueixen mantenir-se i, fins i tot, créixer. Però també coneixerem d'altres que han hagut de baixar la barrera per falta de relleu o perquè ja no poden sobreviure econòmicament.

Edicions especials dels Serveis d'esports que ens ofereixen una mirada detallada dels esdeveniments esportius de les nostres illes.

ALEEERTA! Arriba el Casta. El mític humorista torna als escenaris amb el seu inconfusible estil, ple d’ironia, gestos i aquella manera tan seva de retratar la vida quotidiana. Des del teatre de Sa Societat de Calvià, el Casta presenta una successió de monòlegs que aborden amb humor tot allò que ens passa: les relacions, la feina, les modes o el dia a dia a les nostres illes. Lorenzo Llamas actua com a mestre de cerimònies, filant cada moment amb el seu toc personal i una bona dosi de complicitat amb el públic. Amb una posada en escena propera i una energia contagiosa, ‘ALEEERTA! amb el Casta’ és un espectacle televisiu que celebra el sentit de l’humor com a millor antídot per a la rutina.

Una nova edició del concurs musical “LaLaLa” en el que un centenar de concursants participaran en el talent show conduït per Rosa de Lima i Torito. El jurat, integrat per cares conegudes, triarà la veu de més talent de les Balears durant 9 programes. El concurs reunirà 98 participants procedents de les quatre illes, repartits en grups de 14 persones, amb edats compreses entre els 78 i 10 anys. El format inclou un total de 9 programes, estructurats en set emissions de fase classificatòria, seguides d’una semifinal i una gran final, en què es decidirà el guanyador o guanyadora del certamen. El jurat està format pel coreògraf i presentador Poty Castillo, la cantant Michelle McCain i l’actor Joan Carles Bestard. A més, cada setmana tendran un quart jurat rotatori que serà qualcú relacionat amb el món de l’espectacle o un personatge conegut de les Illes Balears.

Terra de Sabors és molt més que un programa de cuina: és una celebració audiovisual del paisatge, la memòria i l'ànima gastronòmica de les Illes Balears. Inspirat en formats d’èxit com Tierra de Sabores (Canal Sur) i Sabor a Madrid (Telemadrid), aquest nou projecte d’IB3 convida l’espectador a emprendre un viatge emocional i sensorial per la cuina de proximitat i les històries humanes que la fan possible. Cada episodi, d’una hora de durada, ens condueix a un indret emblemàtic de l’arxipèlag: un poble de l’interior, una cala amagada, una finca centenària o un mercat popular. És en aquest marc incomparable, na Virginia Quetglas ens presenta al protagonista i a la recepta que donarà nom al capítol, i que desperta la curiositat del públic, obrint la porta a una aventura que va molt més enllà dels fogons. A partir d’aquí, comença una ruta apassionant i arrelada. Ens endinsem en horts, llotges, obradors i cuines tradicionals per conversar amb pagesos, pescadors, artesans i elaboradors locals. A través de la seva mirada, coneixem la història dels ingredients que han marcat la cuina balear: des de la sobrassada curada al vent de Tramuntana fins a les ametlles que floreixen com poemes d’hivern, passant pel formatge de Maó, el peix sec de Formentera o les herbes eivissenques elaborades amb rituals ancestrals. Dilluns, a les 22.30h

El nou programa d’alimentació i nutrició Fred i Calent, conduït pel cuiner Miquel Calent, compta amb la participació de Maria Pons i la farmacèutica Fanny Pons. Dins cada programa s’inclouran opinions professionals d’altres experts com el pastisser Lluís Pérez o metges especialistes en cada una de les matèries que tractarem. Fred i Calent és un programa que barreja tradició, modernitat, ciència i nutrició. Un programa carregat d’informació útil que entrarà pels sentits.

Uep! Com anam? estrena noves cares. El nou company de feina de Toni ‘Ballador’, en Lander , l’acompanyarà a fer vinclar l’esquena de valent i a fer la darrera suada a la pagesia. Faran el seguiment dels personatges més autèntics de fora vila i el ritme de les tasques agrícoles de temporada per part de l’amo Toni Ballador i den Lander, ni la recerca de les manifestacions tradicionals de la nostra cultura popular amb l’ajuda del mestre Felip Munar.

Cada diumenge, l'equip de Uep! Quina Fira!, encapçalats per n'Antònia Ferrer, en Felip Munar, en Lander, en Miquel Montoro , na Maria Pons i na Marta Ferrer aniran de fira en fira mostrant el bo i millor que donen les nostres Illes. N'Antònia Ferrer i el mestre Felip Munar, seran els encarregats de fer les entrevistes en el set que instal·larem al centre de la Fira, i per allà hi passarà molta gent que ens contarà part de la història de la fira i d'ells mateixos. En Lander,en Miquel Montoro,na Maria Pons i na Marta Ferrer seran els encarregats de descobrir-nos tot el que hi ha a la fira i d'acostar-nos l'opinió de la gent que s'ha acostat fins allà per tal de passar un dia agradable i segurament firar qualque cosa. I l'amo en Toni Ballador, amb la seva senalla, aprofitarà l'avinentesa per firar i com no, degustar el bo i millor de les cuines de cada poble. Què, ens acompanyau en aquesta aventura, ja veureu Quina Fira!

“Jo en sé + que tu” és un concurs diari de preguntes i respostes, on els participants hauran de demostrar tots els seus coneixements i ser bons estrategues per poder guanyar un important premi en metàl·lic. La diversió i l’humor són elements imprescindibles d’aquest concurs, on la cultura i l’actualitat de les Illes Balears i d’arreu del món marquen el ritme del programa. David Ordinas és el presentador del programa i estarà acompanyat per tres equips de tres persones que competiran de dilluns a divendres. Divendres, el que hagi acumulat més punts s’haurà guanyat el dret de seguir al programa una setmana més. L’objectiu del programa és clar: aconseguir el codi de la caixa forta, que conté el pot del programa. La clau s’obté en el transcurs de les tres primeres fases i s’ha d’ordenar durant la final. Si la caixa s’obri, l’equip finalista guanya el pot acumulat.

Un programa amb un denominador comú: l'amor cap a la mar que ens enrevolta.

Responsables segueix dues famílies de les Illes Balears que, amb l'acompanyament del terapeuta familiar Miquel Far, exemplifiquen els eixos clau de la corresponsabilitat. La sèrie té com a objectiu mostrar la transformació d'aquestes parelles cap a una dinàmica més equitativa. Es posa el focus en la necessitat de canvi social, l'evolució dels rols dins la llar, les dinàmiques de relació i la redefinició de les necessitats familiars, destacant allò que la corresponsabilitat implica per a les dones. En participar en aquest procés, l'espectador pot obtenir informació valuosasobre què és i com aplicar la corresponsabilitat, extreure'n conclusions i trobar exemples pràctics basats en l'empatia cap a la parella.

Dirigit per José María Castro i codirigit i presentat per Joan Miquel Perpinyà, "Torn de Paraula" comptarà cada setmana amb cinc analistes representatius dels principals mitjans de comunicació de les Illes. "Torn de Paraula" comptarà amb recursos per contextualitzar i enriquir el debat, amb un ritme narratiu que combinarà el dinamisme televisiu amb la profunditat dels continguts, per tal d’oferir un espai informatiu atractiu però rigorós. IB3 reafirma la seva voluntat de ser una eina al servei de la qualitat democràtica i de la pluralitat, enfront d’un panorama mediàtic marcat sovint per l’espectacle i la polarització. El nou espai aposta per un periodisme analític, pedagògic i compromès amb la ciutadania. Dimarts, a les 22.30h

Pioners és un programa documental per a IB3 TV de 40 minuts de duració que pretén fer valdre la figura dels empresaris de les Illes Balears com a protagonistes del creixement econòmic, cultural i social de la comunitat. És un format basat en entrevistes als mateixos pioners i a les persones del seu entorn que, combinat amb documents audiovisuals dels arxius més personals del nostre protagonistes, ens permetin conèixer més a prop la persona que s’amaga darrere l’empresari que ha estat capaç de posar la seva empresa, la seva marca i els seus negocis, en el panorama mundial al seu sector. Pioners, són aquells empresaris que, amb un esperit constructiu i emprenedor, han estat capaços de treure la seva empresa de les Balears al capdavant i situar-la en una posició de lideratge, com a exemple d’èxit empresarial. Una trajectòria, la del pioner, que és motiu d’orgull col·lectiu i exemple per a futurs emprenedors. Divendres, a les 22.30h

IB3 Televisió estrena el nou programa de salut, ‘Vida Saludable’, un format de servei públic on professionals de les nostres illes de tots els àmbits sanitaris, aportaran els millors consells als espectadors balears per dur una vida saludable. La diagnosi, el tractament i també la prevenció seran els eixos principals del programa. ‘Vida Saludable’ és una producció d’IB3 amb la col·laboració de la productora Comunica CAMÍ, presentat per Carlos Hernández, on els protagonistes seran els experts sanitaris i els propis pacients i usuaris del sistema sanitari on prevaldrà l’interès general amb les temàtiques que interessen avui en dia a la població. Històries humanes de proximitat, de superació davant l’adversitat, de la gran relació metge-pacient, situacions quotidianes per les quals tothom podria passar en qualque moment de la vida quan necessita d’un especialista per a la seva patologia o dolència.

Els presentadors Glòria Franquet i Vicenç Sastre recorreran el nostre territori amb rutes senzilles que transcorren vora la mar, per la muntanya o l’interior de les illes, fent conèixer la riquesa i la diversitat de la natura, el patrimoni i la cultura de les Balears.

“Sabies que...”,és la finestra d’IB3 oberta a la curiositat per a grans i petits. Un programa que té com a motor la curiositat i, com a combustible, les anècdotes, el coneixement i la saviesa. Conduït pel polifacètic actor Toni Pons. La nostrra ruleta virtual està preparada per aturar-se en alguns dels formatgets clàssics dels jocs de taula: Ciències i Natura, Esports, Cuina i Gastronomia, Geografia, Art i Literatura, Història i Societat i Entreteniment. Cada peça ens aporta un coneixement que potser no sabies, juntament amb una sorpresa, mig somriure o un “uau!”.

Torna MIRA PER ON, un dels programes amb millor acollida i audiència de la història d’IB3 Televisió. Després de la seva darrera emissió l’any 2017, acumulant 6 temporades d’èxit i premis, l’espai de divulgació torna i ho fa mantenint la mateixa filosofia d’entreteniment i renovant el format per a adaptar-ho als nous temps. La cultura, la història, la tradició, les llegendes, els misteris, els personatges i un inacabable conjunt de curiositats relacionades amb les nostres illes seran contades a través d’un programa que vol que el públic les aprengui d’una forma dinàmica i entretinguda i exclami un -mira per on!. Una de les novetats del programa és el nou presentador, Joan Farrés, qui agafa el relleu de Jaume Noguera. A més, l’agradable veu de Lourdes Vives serà la que ens explicarà tota la informació com a veu en off.

La minisèrie documental Menorca Talaiòtica, un llegat de pedra, una producció que convida a descobrir el fascinant llegat arqueològic de l’illa, declarat recentment Patrimoni Mundial per la UNESCO. La sèrie, composta per dos capítols i coproduida amb la productora menorquina EMPATIC FILMS, ha fer un viatge al llarg de gairebé tres mil·lennis d’història per explorar una de les cultures més singulars de la Mediterrània. A través d’imatges espectaculars, entrevistes a especialistes i una narrativa acurada, el documental ofereix a l’espectador una immersió dins els assentaments, espais de culte i construccions emblemàtiques que han convertit Menorca en el territori europeu amb més densitat de jaciments prehistòrics per quilòmetre quadrat.

La destinació turística del Pla de Mallorca conserva l'essència "mallorquina": els 14 municipis que componen la Mancomunitat del Pla comparteixen una identitat comuna. "Aquesta identitat cultural, paisatgística, de llengua i cultura pròpies de Mallorca proporciona una cohesió a la comarca que ha preservat una manera de viure que avui es converteix en un punt fort per a la promoció d'un turisme d'interior, perquè sigui motor per a l'ocupació i la revitalització de l'economia productiva". El Pla és cultura, és naturalesa, és agricultura, perquè la ruralitat d'aquests territoris genera en el visitant un elevat nivell de benestar.

Programa que acosta els espectadors a les realitats pastorals de les diferents esglésies i parròquies de les Illes.

Retransmissió de l'Eucaristia dominical.

L’abril de 1975 debutà en el món de la literatura una de les escriptores balears més reconegudes, premiades i amb més rellevància: Carme Riera. ‘Te deix, amor, la mar com a penyora’ era el recull de relats que li serví com a carta de presentació en un panorama on la presència de dones escriptores encara era escassa i al qual l’autora tractava temes que eren vertaders tabús en els darrers anys de la dictadura. A través d’aquest documental coneixerem la gestació d’aquest llibre que es convertí en tot un fenomen editorial malgrat a algunes esferes la ruptura que suposava generà un gran escàndol. Des de les sessions de lectura i escriptura a les golfes de ca seva en companyia del també escriptor Biel Mesquida fins a aquell primer Sant Jordi on, com confessa l’autora, va vendré només un exemplar. Poc després les reedicions i traduccions serien contínues i catapultaren a la mallorquina a l’èxit. De la mà del testimoni de la pròpia Carme Riera, així com d’amics i companys de professió, com Maria del Mar Bonet, Biel Mesquida o Rosa Montero, ens aproparem també als seus inicis en la literatura i en la influència que tingueren tant les classes d’escriptura a l’escola del Sagrat Cor, com les històries que li explicava la seva padrina en una Palma que a mitjans del segle XX començava una profunda transformació.

“NAVIS ROMANA (EP I)” compta l’apassionant historia del derelicte trobat a la platja de Palma. De manera casual, una nedador trobà una nau de 1700 anys d’antiguitat, en un excel·lent estat, i amb una carrega espectacular. De manera minuciosa i divulgativa, el documental, dividit en dues parts, explica les característiques del vaixell i les circumstàncies que han fet possible la troballa. L’equip tècnic està format per experts de 3 universitats. Seran ells els que ens donaran les claus que fan del derelicte de Ses Fontanelles un esdeveniment únic en la historia de l’arqueologia subaqüàtica mediterrànea.

“D’un batre, un temps” relata l'evolució d'una família de l'interior de Mallorca a mitjan segle XX que prosperava a mesura que prosperaven les màquines de batre. Un documental que ens acosta a una manera de fer precapitalista a través d'una família que funciona com un ecosistema en una Mallorca que quasi no veia el mar, una manera de viure que ja s'acaba. Una mirada que malgrat ser familiar és representativa d'una època i parla de la història de moltes famílies del país. És política, és ciència, és filosofia, és gastronomia, és llengua, és cultura, és la vida quotidiana, un record col·lectiu que ens arriba de la mà de na Maria, na Llucia, na Margalida, n'Apol·lònia, en Miquel, en Sebastià i n'Andreu, els set germans Julià Obrador, de Can Garrit fins a Llucmajor...

La història d’Arturito Pomar, nen prodigi dels escacs explotat com a icona per la dictadura franquista durant la postguerra espanyola i oblidat d’adult, explicada pels seus fills i alguns dels seus rivals.

Coneix la història de la UGT a les Illes Balears, una organització compromesa amb la justícia social, els drets laborals i la dignitat de la classe treballadora. Una trajectòria narrada pels seus protagonistes, des dels orígens fins als nous reptes als quals s'enfronta avui, passant per la clandestinitat i les nombroses aportacions que la seva lluita ha deixat en les nostres vides. Aquest documental no només repassa cronològicament els moments clau del sindicat, sinó que també planteja una reflexió profunda:què ha aportat l'acció sindical a la nostra societat? Una pregunta que serveix de fil conductor per reivindicar el sindicalisme com un exercici permanent de solidaritat, diàleg i negociació. Des dels seus orígens als anys 20, en un context marcat per l'auge de la indústria del calçat, la pell i el metall, fins a la seva integració a la mítica Casa del Poble, símbol d'unió i resistència obrera; el pas a la clandestinitat durant el franquisme; els 'Acolliments' dels anys 70; o com, a partir del moviment de les Joventuts Obreres Cristianes, van germinar noves formes d'organització que donarien lloc a estructures com ASUDTH, USO i, finalment, la refundació de la UGT. Amb aquesta refundació, la UGT inicia la seva edat d'or, marcada per fites rellevants com la vaga de 1976, una mobilització històrica pel Conveni d'Hostaleria que va suposar el renaixement dels sindicats al carrer, en la recta final de la dictadura.També destaquen la signatura, al juny de 1977, d'un conveni pioner a nivell estatal que agrupava tots els sectors dels serveis —restauració, hotels, bars, pubs i sales de festa—; la construcció de les cases socials de Galatzó als anys 80, promogudes per una cooperativa de treballadors; o, ja als 90, la posada en marxa dels viatges de l'IMSERSO, una iniciativa impulsada per Paco Obrador, secretari general de la UGT i alcalde de Calvià, que va marcar un abans i un després en la història del turisme social.

'La vida a Formentor' és un documental-homenatge a totes les persones que, amb la seva feina i dedicació, han estat els vertaders artífexs del prestigi i la llegenda de l’emblemàtic hotel Formentor. El film, una producció d’IB3 Televisió en col·laboració amb la productora MOM Works, repassa a través dels diferents testimonis alguns dels moments més importants que ha viscut l’hotel al llarg de la seva història, i també les estades dels personatges famosos que hi han deixat empremta, des de figures del món cultural fins a grans noms de la política i la societat internacional. En aquest procés de recuperació, les directores Marta Hierro i Núria Abad han apostat per la intel·ligència artificial, que ha permès donar moviment a fotografies antigues i que han aportat una dimensió emocional i viva a imatges que fins ara restaven estàtiques.

El documental "Cossiers de Mallorca" és un retrat contemporani i profund de les diferents danses que es mantenen vives en diversos pobles de l'illa. A través d'un enfocament històric i simbòlic, la pel·lícula, dirigida per Toti Garcia, connecta amb els ritus ancestrals de la nostra civilització mediterrània.

Aquest audiovisual ret homenatge a la destacada actriu Maruja Alfaro, la vida i carrera de la qual foren símbol de dedicació i amor pel teatre mallorquí. Nascuda a Barcelona el 1930, Maruja arribà a Mallorca el 1941 a la recerca del seu pare desaparegut durant la Guerra Civil Espanyola. El que començà com un viatge de cerca acabà convertint-se en l'inici d'una profunda connexió amb el teatre i la comunitat mallorquina. A través d'un recorregut per set teatres emblemàtics de la ciutat, aquest documental ens condueix per les distintes etapes de la seva trajectòria artística, des dels seus primers passos al Teatre del Cercle dels Obrers Catòlics i al Teatre de l’Assistència Palmesana (1947-1960) fins al seu comiat a la Sala Mozart (1993-2022). Cada teatre representa un o varis capítols de la seva vida, marcats per desafiaments, èxits i una passió incondicional per l'art escènic. El relat es teixeix amb testimonis de, entre d’altres, companys d'escena, familiars i crítics teatrals, així com imatges inèdites de les seves actuacions i entrevistes a Maruja en les distintes etapes de la seva carrera. A més a més, es destaquen moments significatius de la seva participació en obres teatrals que aconseguiren connectar profundament amb el públic. El viatge culmina al cor del barri de Santa Catalina, on se celebrarà el seu llegat en posar-li el seu nom a un teatre. Santa Catalina, barri al qual l'actriu va viure de jove, es converteix en el símbol del seu profund vincle amb el teatre de Mallorca. La decisió, presa per unanimitat per l'Ajuntament, és un reflex de l'impacte que deixà Maruja Alfaro en la memòria col·lectiva de la ciutat.

Amb l'esclat de La Moguda tot va canviar a l'Espanya dels 80. Mallorca 1983 tracta de la revolució cultural i musical a l'illa amb els protagonistes d'aquells anys. La Moguda es va germinar a Madrid, peò va trencar la barrera de la insularitat per a instaurar-se a Mallorca, on prenent la data del Primer concurs pop-rock de l'estiu de 1983, va començar una autèntica revolució artística que va gestar artistes i músics de la talla de Furnish Time a Peor Impossible, Zincpiritione, La Granja o la Búsqueda... Amb Max, Pere Joan, Tatum... Rafel Juan, Juan Segura o un Miquel Barceló que es fa universal. Miguel Rios, Ana Curra, Jesús Ordovás, Luis Auserón o Servando Carballar són alguns dels artistes que van venir a l'illa i recorden amb les seves anècdotes aquell moment.

Com afecta la pornografia al desig, a les relacions i a la manera com joves i adolescents entenen el sexe? En un món hiperconnectat, on l’accés als continguts sexuals és immediat i massiu, el documental NUDE, dirigit per Victoria Morell i produït per Espaitemps, irromp amb una proposta narrativa que fuig de l’estigmatització per obrir un espai de reflexió urgent i necessari. NUDE s’endinsa en les conseqüències emocionals, socials i educatives del consum de pornografia en edats primerenques. El film destaca per la incorporació, per primera vegada, del testimoni directe i en exclusiva d’un jove que ha superat una addicció al porno, Danny Ribero, de la Fundació Amar Dragoste. Aquesta mirada personal es veu reforçada per les reflexions de figures expertes que han investigat i abordat aquesta problemàtica des de diferents àmbits professionals i humans: La pedagoga i professora universitària Sandra Sedano; Lluís Ballester, sociòleg; Belén Matesanz, infermera i coordinadora de Metges del Món a les Illes Balears; la professora Apolonia Alou, agent de coeducació; Jaume Perelló, pedagog i educador al Casal Petit.

Les mil vides de la mort és un documental que cerca donar llum a diferents aspectes que envolten el concepte de la mort, a través de la mirada de persones que hi tenen relació diària i directa am ella. Mitjançant els testimonis d'Enric Benito, Lola Calderón, Javier Alarcón, Onofre Garcia i Ángel Ruiz l'espectador podrà conèixer diferents perspectives que li permetran acostar-se al moment final de la vida. Un nou enfocament cap a un tema que continua sent un tabú per a la nostra societat.

Seguint amb la tasca de donar a conèixer el patrimoni fotogràfic i audiovisual de Menorca l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca-CIM va encarregar a Magda Timoner Pelegrí la realització d'un documental que mostrés els inicis del cinema amateur a la nostra illa de la mà de les persones i entitats que el van fomentar i realitzar en les dècades dels anys 1960, 1970 i 1980. Per a l'elaboració del documental s'han entrevistat fins a 11 persones que d'alguna manera van protagonitzar les primeres passes del cinema a Menorca. Partint del seu punt de vista i experiències, completades amb fotografies i pel·lícules conservades a l'arxiu, es fa un repàs a les primeres iniciatives de cineclub i cinema alternatius a la Menorca del tardofranquisme, i a les primeres pel·lícules fetes en cel·luloide en aquell context. Amb aquest documental es pretén mostrar el que es feia i com es feia, en un moment més aviat gris però d'explosió creativa, que va donar lloc a una producció cinematogràfica amateur rica i variada.

Aquest documental narra la història de Begoña Cortés, originària de Ciutadella, i les seves diferents etapes, des de la infància fins a la seva participació en el torneig mundial de billar en modalitat bola 8, celebrat a Las Vegas en 1996. Amb tan sols 17 anys, es va proclamar campiona mundial, convertint-se en la primera jugadora europea a aconseguir aquest prestigiós títol. A més, el documental aborda la seva decisió de renunciar a continuar jugant a nivell professional. En un gir inesperat, Begoña va decidir renunciar a la vida de la fama i la pressió competitiva per a prioritzar els seus veritables valors: la família, la humilitat i la connexió amb la seva gent a Menorca. La seva elecció va deixar un poderós missatge: l'èxit no sempre es mesura per trofeus o títols, sinó per la felicitat de viure fidel a un mateix.

Desembarcar a Sitges per a presentar Es gegant des Vedrà i altres rondaies, ha estat tota una aventura, la guinda del pastís d'aquest projecte, el millor aparador del qual és, precisament, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, el Sitges Film Festival, una cita imprescindible dins del gènere. L'esdeveniment en el Melià Sitges, epicentre del festival, va ser tot un èxit de cara a la premsa i als professionals de l'audiovisual. Al llarg del reportatge escoltem el director, Héctor Escandell i al productor, Pablo Alcántara, desgranar alguns detalls de la producció. Al costat d'ells, part de l'elenc, com Miquel Montoro, Antonio de la Cruz, Paula Tur, Iván Ros, Tita Planells i Borja Tous comparteixen l'experiència viscuda a l'hora de donar vida a les rondaies eivissenques, així com les sensacions que produeix l'estar representant aquest projecte d'esperit 100% eivissenc, davant el món sencer. Perquè, des del local, aquest llargmetratge conta una història universal, donant valor a la cultura i tradició eivissenques, a través dels contes i llegendes que s'han anat transmetent durant generacions. I sempre apostant per un procés artesanal a l'hora de crear les imatges, jugant amb òptiques i construint uns efectes especials que doten de màgia i fantasia a la pel·lícula que mostrarà als espectadors de tota Espanya una faceta diferent de la nostra illa.

L'any 2024 es compleixen 60 anys de la inauguració de l'Hotel de Mar a Illetes (Calvià), que va ser el número 1.000 d'una indústria pròspera i exemplar, com es contava al noticiari franquista de l'època (el NODO). Als anys seixanta va començar tot. El turisme ha estat i és motor de riquesa a les Illes Balears. Del 1951 al 1973 tingué lloc un desenvolupament turístic i social sense comparació, no debades anomenat... BOOM TURÍSTIC.

Ana Mateos, directora i guionista, parla sobre la producció i els objectius d’aquest documental que explora la combinació de llibertat, paisatge i cultura de l’illa pitiüsa. Eivissa, una illa petita amb una essència que ha conquerit el món. La directora ens explicarà la manera de retratar la identitat de l’illa a partir d’arxius trobats de la comunitat alternativa dels anys 60 fins a la consolidació de l’illa com a icona global. La directora estarà acompanyada de Noemí Castro, responsable de l'Eivissa Film Comission, encarregada de promoure i facilitar que empreses i professionals de l’audiovisual puguin rodar a l’illa. Una reflexió sobre l’equilibri entre l’autenticitat i l’explotació turística.

Formentera, la joia del Mediterrani, es transforma en un lloc màgic durant els mesos d'hivern. Aquest documental explora la vida a l'illa quan el turisme disminueix i el clima és més advers. A través de les històries dels seus habitants, descobrint l'illa i creant un ambient únic que contrasta amb la tumultuosa temporada estival. Malgrat la bellesa serena de Formentera a l'hivern, els desafiaments són evidents. Molts negocis lluiten per mantenir-se oberts tot l'any, enfrontant-se a alts preus de lloguer i costos de vida que poden ser prohibitius. No obstant això, aquesta realitat també ofereix una oportunitat per a redescobrir l'essència de l'illa. Amb menys visitants, els residents gaudeixen d'un ritme de vida més pausat, on poden connectar amb els seus costums i tradicions. El documental convida els espectadors a submergir-se en la vida quotidiana de Formentera a l'hivern, mostrant com els seus habitants troben alegria en la simplicitat i la bellesa del seu entorn. Des de passejos per la platja deserta fins a les reunions d'amics gaudint de costums locals, cada moment és una celebració de la cultura i l'esperit de l'illa. Acompanya'ns en aquest viatge a través de Formentera a l'hivern, on la tranquil·litat i la tradició s'entrellacen, oferint una perspectiva única d'aquesta illa que, encara que a moments aïllada, mai deixa de brillar.

Dia 24 de febrer de 1875 el tren que uneix Palma- Inca va fer el primer viatge. D'això ara fa 150 anys. Amb motiu d'aquesta celebració, el documental “Històries del Tren” fa un recorregut per la vida d'aquest mitjà de transport que va revolucionar el món i va suposar l'inici d'una nova era en la història econòmica i social de la nostra illa. Viatjarem en trens de vapor, de gasoil i elèctrics. Com a passatgers tendrem historiadors, treballadors, entusiastes del tren, jubilats i usuaris que ens ajudaran a entendre millor com el tren ha marcat la història i moltes de les seves vides. Per cert, sabíeu que a finals del segle XIX Mallorca tenia una de les xarxes viàries més denses de tot Europa? Passatgers al tren! Que això comença a rodar.

IB3 Televisió i 'El Obrador de lo real', presenta "Doc Doc", un nou programa televisiu conduït pel presentador Xavier García. Aquesta producció ens endinsa en el fascinant univers del documental creat a les Illes Balears, oferint una mirada única a través dels seus creadors i les seves obres més destacades. Cada divendres a les 22:30 hores, "Doc Doc" ofereix als espectadors l’oportunitat d’apropar-se als millors documentals produïts recentment a les Illes Balears. Després de cada emisió, tindrà lloc un col·loqui amb els protagonistes, els guionistes, els muntadors, els directors i els productors de les pel·lícules presentades. Aquestes converses aprofundeixen en temes com el turisme, la història del cinema, les noves masculinitats, les Guerres Mundials, el panorama musical de les illes i molts altres aspectes fascinants, alhora que revelen els secrets i curiositas darrera la creació d’aquests documentals.

L’art té un gran poder transformador. L’expressió artística pot funcionar com a eina preventiva i d’inclusió social, i pot ajudar a donar visibilitat a les realitats que pateixen les persones amb trastorns mentals, realitats difícils i que sovint condueixen a la mort per suïcidi. Amb aquest objectiu, "PARAULES PONT" mostra la realització d’un taller de rap dirigit a adolescents d'Es Castell, on els joves creen i enregistren una cançó mitjançant la qual expressen el que senten i denuncien les mancances del suport social destinat als problemes de salut mental. El documental també ofereix un recorregut pels diferents agents del món de la salut mental, que coincideixen en la importància de la prevenció i l’existència de factors de protecció en edats primerenques, per tal de garantir una millor qualitat de vida a les persones susceptibles de patir un trastorn mental. Aquest documental ha estat possible gràcies a l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Es Castell, Menorca, i tan de bo sigui font d’inspiració per a futures bones pràctiques.

Si ens fixem en les notícies i en les xarxes socials, durant el darrer estiu sembla que hi va haver més taurons que mai a la costa catalana. No obstant això, les dades indiquen el contrari. Les poblacions de taurons al Mediterrani estan disminuint. La tintorera, o tauró blau, es troba en perill crític d’extinció i el tauró blanc és gairebé inexistent en unes aigües que havien estat el seu bressol. En aquest documental acompanyarem la Gádor Muntaner, oceanògrafa especialitzada en taurons, en el seu viatge per tres mars a la recerca d'aquest animal que la captiva. Aprofundirem en les causes que fan que estiguin desapareixent del seu entorn: la sobrepesca, la contaminació, el canvi climàtic... El periple d'aquesta aventurera catalana que per intentar salvar el planeta se submergeix als oceans buscant taurons, comença al Mediterrani, a Mallorca,on viu i on es va enamorar del mar. Continua a Mèxic, a l'Oceà Pacífic, i acaba a Maldives, a l'Oceà Índic, on va veure el seu primer tauró d'adolescent, un fet que li va canviar la vida.

L’home Damià Huguet és encara una figura borrosa. En el 25è aniversari de la seva mort, constatam què ha inspirat la seva obra. Però, sabem qui era ell? D’on sortia aquell pou d’inquietud que brollava de la persona Damià? D’on naixia tanta fal·lera creadora? Aquest documental, creat i dirigit per Miquel Àngel Raió, amb col·laboració en guió i interpretació de Sebastià Alzamora, és un intent d'endinsar-nos en el cos i ànima de Damià: entrar en la pell de l'home i indagar-ne les butzes.Una producció d’IB3 amb el suport de la Fundació Mallorca Literària i la família Huguet-Ballester

“Es Gremi. 20 anys de música” és un documental que repassa com ha evolucionat la música a Mallorca durant els darrers vint anys a través de la història del seu centre de gravetat permanent, Es Gremi, i dels testimonis de músics que han desenvolupat la seva trajectòria en els seus locals d’assaig. També, com els seus escenaris han tornat mítics amb la infinita llista d’actuacions d’artistes rellevants nacionals i internacionals.

“Naturalesa morta” és la història d’un dels grups de música amb més repercussió de la història de les Illes Balears. El documental narra la petjada del grup Sexy Sadie des de dins i fa palès que, en ocasions, l’amistat i la caparrudesa poden ser el camí. El documental està construït a través del material d’arxiu privat i inèdit que els mateixos integrants del grup varen grava durant tots els anys de trajectòria i amb el qual es teixeix el documental íntegrament. Molts quilòmetres de vivències que són la pel·lícula i que permeten reflexionar, conjuntament, sobre com va ser aquella època, com la varen viure els membres del grup, el seu entorn i com ells mateixos ho repensen ara.

Victory, victòria en anglès i segon llinatge del protagonista, és la història d’un triomf i es centra en la figura de Nil Riudavets Victory (Maó, 1996), triatleta que el dia 1 de maig de 2019 va patir un greu accident mentre competia al campionat de Catalunya per equips. En Nil va ingressar a la UCI inconscient i setmanes més tard va abandonar l’hospital de Bellvitge de Barcelona amb una paràlisi permanent en el seu braç dret. Després d’aquest incident va voler fugir de l’esport que tant havia estimat. En aquest curtmetratge documental s’explica la seva lluita personal, la posterior redempció i retrobament amb el triatló fins el punt de classificar-se pels Jocs Paralímpics de París 2024, guanyant la medalla de bronze.

El documental revela la història del cranc blau, un invasor provinent d’Amèrica que colonitza gradualment tota la Mediterrània i provoca greus problemes al seu pas, com la destrucció de la biodiversitat endèmica a les regions on s’estableix. És un invasor que no entén de fronteres. A França, Catalunya, Balears, Grècia, Tunísia i Sicília, els diferents actors humans s’inspiren mútuament i col·laboren contra la seva invasió i els problemes ecològics que provoquen.

A través dels testimonis dels alumnes, de les famílies i dels mestres, L’escola Dels Trens viatja per la història d’una escola que ha lluitat per adaptar-se a les circumstàncies. La crònica d’una escola atípica i singular. Una escola sense barreres que es mou entre locomotores i vagons.

A mitjans de juliol de 1936, només dos dies després de l'inici del cop franquista contra la República Espanyola, Mallorca cau en mans dels feixistes. A la petita illa balear comença immediatament la caça de l'home: sota el lideratge d'un feixista italià, els esquadrons de la mort recorren l'illa i assassinen innombrables membres de l'oposició. Entre els illencs, hi ha més d'un miler d' alemanys, oponents a Hitler, que s'havien refugiat a Mallorca i s'havien construït laboriosament una nova vida des de 1933. La pel·lícula explica la història de la vida a l'illa paradisíaca que es converteix en un malson d'un dia per l'altre. Amb els testimonis de: Bartomeu Garí, Lina Moner, David Ginard, Aina ferrero, Antoni Tugores... entre d'altres.

Joan March, de Malnom en Verga és un documental que pretén ensenyar el March més autòcton, els seus orígens i el seu creixement fins a convertir-se en una figura internacional. Les llums i obres de la vida d'un dels personatges més influents a Espanya i fins i tot a l'Europa del segle passat. Joan March, conegut com 'en Verga', és sens dubte un personatge de llegenda. Contrabandista, especulador, empresari, banquer, mecenes, filantrop, diputat a les Corts i, fins i tot, espia. Després de la Segona Guerra Mundial, quan March col·laborà tant amb els alemanys com amb els anglesos, va arribar a ser la setena fortuna del món. March va fer i desfer governs a la seva voluntat. March no era monàrquic, ni republicà, ni franquista. A March només li importava fer diners.

Set temporades d'història plasmades en un ascens. Menorca torna a l'elit de l'esport nacional després de diversos anys sense representació; una etapa en què s'ha anat creant la necessitat a la població insular de la tornada del bàsquet al més alt nivell, coberta des del 2017 pel Club Bàsquet Menorca i ratificada pels èxits meteòrics del seu equip, l'Hèstia Menorca. L'últim, la promoció a LEB Or, amb una illa totalment bolcada amb el projecte esportiu i social, després de superar tres rondes de PlayOff. Jugadors, cos tècnic, cúpula directiva i afició participen en aquest documental emmarcat a Bintaufa, escenari fonamental, tant en el relat d'aquesta consecució com a l'estatus de l'illa com a lloc de culte del bàsquet.

IB3 produeix i estrena un nou documental històric Els Salas: La Nissaga dirigit per Antoni Capellà.  El Salas: La Nissaga és un documental d’Antoni Capellà de dos capítols de 60 minuts cadascun sobre dues generacions que es convertiren en una de les famílies burgeses més pròsperes de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX. El documental es divideix en dos capítols Els Salas: Amb el vent a favor i Els Salas: Als quatre vents. Un viatge en el temps on veurem com aquesta nissaga va convertir els seus somnis en realitat malgrat la situació socioeconòmica que en moltes ocasions varen patir principalment l’hereu, Manuel Salas Sureda, qui va viure la I Guerra Mundial i sofrí l’ombra de poderós Joan March. Compta amb les opinions d’historiadors i experts de l’època com Carles Manera, Román Piña, Manuel Santana, Climent Picornell, Pere Fullana, Pere Ferrer... També tendrem l’interessant testimoni de Sofia Rotger Salas, besneta de Manuel Salas.

Ciutat dels morts és un documental sobre la mort interpretada pels vius. A través de les relacions, de vegades dramàtiques, d'altres de còmiques, dels treballadors del cementiri de Palma, descobrim el desconegut món de la mort, però també les històries personals dels seus habitants.

Retrats des del paradís és el relat audiovisual del periple existencial de Veronica More i Tom Weedon, fotògraf Anglès, viatger incansable, observador únic i autèntic "Street photographer" que descansen al cementiri de Fornalutx. Des de la seva migració a Austràlia als anys 20 per provar fortuna, fins a la seva prematura mort a Mallorca als 51 anys, Weedon va capturar amb la seva càmera el món que conegue. Llocs com Egipte, Orient Mitjà, Ceylan o Mitja Europa van ser els protagonistes de les seves imatges i dels seus reportatges gràfics. L'atzar va fer que el 1956 li recomanasin visitar Mallorca i un poble en particular: Fornalutx. L'enamorament amb el lloc va ser tan intens que la família Weedon van comprar una casa al poble on van passar els estius següents. La fràgil salut de Tom va fer que només tres anys més tard mori prematurament, però durant aquest període, entre 1956 i 1959, la seva càmera fotogràfica i la càmera de cinema de 16 mm. ens van deixar estampes irrepetibles d'una illa encara intacta.

Es tracta d’un documental que retrata i analitza l’emigració mallorquina a la República Dominicana, produïda en gran part en la primera meitat del s.XX. El retorn a la infància del protagonista ens porta a un mosaic d’històries, plenes d’aventura, esforç, èxit, nostalgia... Forma part del treball de recuperació de la memòria de l’emigració balear , que desde fa uns anys porta a terme el director i productor Pere Salom. Aquest és el tercer documental d’aquesta sèrie, després dels dedicats a Puerto Rico i Argentina, respectivament.

“Torrelló, davant la càmera” relata la història del fotoperiodista Joan Llompart “Torrelló”, autor d’algunes de les fotografies més memorables de l’illa, realitzades durant els quaranta anys que va treballar al Diario de Mallorca. El documental és, a més, una història del pas del temps, de l’evolució del fotoperiodisme i de com ha canviat Mallorca en les darreres dècades. Per a alguns, “Torrelló” és un dels millors fotoperiodistes del món. Amb només tretze anys va començar a treballar de “botones” a Casa Planas, el gran referent de la fotografia a Mallorca. Però tot d’una va voler aprendre a fotografiar i a revelar. Els caps de setmana li deixaven una càmera i ell practicava al seu barri, La Soledat. D’allà són algunes de les seves fotos més conegudes: properes, sinceres, amb una mirada que ja no existeix. Torrelló es va independitzar prest i va crear el seu propi estudi, però el 1963 va començar a fer feina al Diario de Mallorca, convertint-se en una de les millors mirades del periodisme fotogràfic, des d’un punt de vista universal. Famosos, infants desconeguts, jugadors de futbol, manifestants, guàrdies civils, reis i prínceps... tothom va passar per la càmera de Torrelló. Les seves fotografies mostren el que li passa a la gent, el que pensa, el seu context i el punt de vista del fotògraf. El documental compta amb entrevistes amb Torrelló, antics companys de feina i especialistes en fotoperiodisme, i analitza algunes de les seves fotografies, fixant-se en allò que les fa màgiques: els gestos, el punt de vista, el moviment intern, etc. Tot des d’un punt de vista optimista, que trasllada a l’espectador a dècades antigues, quan els carrers, Ciutat i els pobles de Mallorca tenien un aspecte molt diferent de l’actual. “Torrelló, davant la càmera”, dirigit per Marta Hierro i Núria Abad, és una producció d’IB3, en col·laboració amb MOM Works.

El miracle del Palma Futsal és un documental sobre la consecució de la Champions League de Futbol Sala. Repassa els 25 anys d’història del club per posar en contexte l’assoliment de tan difícil fita.

Per primera vegada un documental s'endinsa dins la realitat de tres dones que cohabiten a la unitat de psiquiatria de Son Espases. Victòria Morell es llança amb un llargmetratge documental sobre els trastorns de conducta alimentària. Allunyada dels estereotips sobre el cos i la moda, l'autora fa un recorregut des d'una mirada introspectiva sobre el trastorn a través de tres dones que pateixen la malaltia. Maria Luisa Lara, Cuca Gomila i Neus Serra, són tres dones de diferents generacions que porten fins a tres dècades convivint amb l'anorèxia i la bulímia, a partir d'un periple psiquiàtric, aquestes tres dones faran un recorregut per la seva infància i els moments més traumàtics que les aproparen a utilitzar l'alimentació com una eina per sostenir el dolor.

Les pedreres són l’origen de la civilització menorquina. Aquest documental repassa la història mil·lenària d’aquests espais monumentals que cusen el sud de l’illa. Des de s’Hostal fins a Alcaufar, serem testimonis de les contínues transformacions que han viscut les pedreres amb el pas del temps. Amb entrevistes als últims trencadors manuals de Menorca i als trencadors mecànics encara en actiu, “Pedreres de marès” grata en la memòria oral i narra l’evolució històrica d’aquest ofici en perill d’extinció. També coneixerem el viatge interior d’una escultora parisina que als anys 80 va visitar les pedreres de Menorca i, amb l’ajuda de la ciutadania illenca, va engegar la recuperació patrimonial de les pedreres de s’Hostal de Ciutadella a partir de l’associació Lithica; un cas d’èxit i d’esforç col·lectiu amb 30 anys de trajectòria. Dirigit pel cineasta menorquí Macià Florit Campins, el documental “Pedreres de marès” és una coproducció d’Elsabeth i IB3, amb la col·laboració de la Fundació Lithica, Consell Insular de Menorca i Institut d’Estudis Baleàrics.

“Uns segons en cel·luloide, el rodatge de Bearn a Mallorca”, és un projecte escrit i dirigit per Ferran Bex i produït per Nova producciones. Va ser l’any 1982 quan l’equip de la pel·lícula “Bearn” va venir a Bunyola a rodar la gran part de les escenes que conformaven aquesta adaptació de la novel·la de Llorenç Villalonga. Fa ara 40 anys que el poble es va convertir en un plató cinematogràfic per on passaren estrelles del cinema espanyol com Fernando Rey, Ángela Molina o Imanol Arias. Emplaçaments com Raixa o Orient foren els decorats que li varen conferir perso-nalitat i encant a la pel·lícula dirigida per Jaime Chavarri, i que comptava també amb els oscaritzats Gil Parrondo a la direcció artística i Ivone Blake al vestuari. El rodatge es va iniciar el 22 d’octubre de 1982, i es va desenvolupar durant setmanes, en què Bunyola es va convertir durant un poc temps, en un dels centres de producció cinematogràfica del nostre país. La pel·lícula Bearn va ser un èxit de públic i crítica quan es va estrenar l’any 1983. Al documental de 30’, s’exploren les petites històries que passen desapercebudes. A partir del testimoni d’alguns actors inesperats que varen participar en el film coneixerem com va ser compartir pantalla amb Fernando Rey i Ángela Molina, però també com va afectar el rodatge a un petit poble que mai havia vist la realització d’un llargmetratge. També s’hi repassa la importància de fer l’obra magna de Llorenç Villalonga per un director reconegut com Jaime Chavarri, com també com es va poder dur a terme el rodatge en una illa sense indústria audiovisual i com va afectar això els veïnats de Bunyola.

Un rastre violent persegueix a Birmània a la comunitat rohingya des de fa dècades. Els assassinats massius, les tortures i les violacions comeses per l'exèrcit, han condemnat la seva vida quotidiana. Com a comunitat musulmana, són discriminats per un règim militar que resisteix a desaparèixer. Un genocidi silenciós. Avui, més d'un milió de persones refugiades a Bangladesh espera un retorn segur i pacífic.

"Llànties de foc" és un retrat indagador en la vida i obra desconeguda del savi i traductor mallorquí Joan Mascaró. En la seva recerca pel sentit de l’existència, Mascaró trobà resposta en gran part en els textos sagrats de l’Índia que li revelaren els camins de llum que hem de conèixer i mantenir per sentir-nos complets: la pau, l’harmonia, el perdó, en definitiva, l’amor, i durant tota la seva vida va lluitar per fer-los extensius a milions de persones a través de les seves traduccions.

Els paisatges d’un futur distòpic que preveia Mad Max existeixen avui, i es troben a Mauritània. Allà, na Salka decideix emigrar a Europa cap a un futur millor. Disfressada de noi, haurà de creuar tot el desert del Sàhara sobre el tren més llarg del món fins a arribar a la costa atlàntica.

Christine Spengler és la figura principal d’aquest documental, doblement premiat en el Festival de Màlaga 2019. Des de la intimitat de Christine Spengler, descobrim la fotògrafa en la seva essència i la seva complexa personalitat, que la du, de la fotografia de guerra en blanc i negre, a la seva obra actual.

En esclatar la Guerra Civil espanyola, entre 20.000 i 30.000 persones van arribar com a refugiats a Mèxic. Aquest país va oferir nacionalitat i asil i va ser l'únic que mai no va reconèixer la dictadura de Francisco Franco. Produït per IB3 TV, TV UNAM, Phonocular i TANIT Productions, Exilios és un documental que explica la història de tres d'aquests exiliats que van reconstruir la vida a Mèxic. Dirigit per Carmen Vidal i signa el guió i la producció Yolanda Guasch Marí, les dues eivissenques, que ja havien col·laborat al documental Retrats. Carmen Vidal, guanyadora de dotze NY Emmys Awards®, un Student Academy Award® (Oscar per a estudiants) i dos Telly Awards. Directora de documentals i productora de televisió espanyola-nord-americana, els seus projectes han estat exhibits a festivals internacionals, el MoMA de Nova York, PBS, l'ONU, LeMonde.fr i ART.

El documental sobre la nedadora Margarida (Tita) Llorens Bagur explica els seus inicis, com són els entrenaments i la preparació prèvia a les travesses. Al llarg de la seva trajectòria, Tita Llorens ha anat sumant reptes on la resistència ha estat un dels baluards més importants. Buscant traçats singulars, aigües fredes, assumint el riscos... Res no es resisteix a aquesta ciutadelana que, amb cada braçada, augmenta la seva llegenda i el nombre de fans que l'animen a seguir. El documental també és un recopilatori de moments, d'imatges i vivències de la seva trajectòria com a nedadora i també amb els membres del seu equip imprescindible. Una projecció vital i emotiva sobre Tita Llorens que de ben segur acostarà l'espectador als sentiments viscuts per la nedadora amb cadascun dels reptes que ha superat.

Otto Skorzeny a Espanya. Un treball fruit d'una intensa labor investigadora que ha portat als seus creadors als Estats Units, Àustria, Israel, Madrid, Barcelona i Mallorca. Un trepidant relat històric rigorosament docu-mentat sobre la vida i activitats a Espanya d'un dels més carismàtics personatges de la Segona Guerra Mun-dial: el Tinent Coronel de les Waffen SS Otto Skorzeny, l'home d'acció favorit d'Adolf Hitler. Dirigit per Pablo Azorín i Pedro de Echave, amb la col·la boració de Quindrop.

Dins aquest clima tan favorable destaquen les veus de cantautores femenines com a símbols de empoderament musical que viu Mallorca. La intenció d’aquest documental és destacar el bon moment de la música feta en català a illa a través de 4 cantautores: Maria Hein, Júlia Colom, Marga Rotger i Clara Fiol protagonitzen el documental com a representants de la qualitat del panorama musical actual. El documental crea diversos espais de trobada entre les 4 cantautores protagonistes per tal d’escoltar, veure i conèixer la manera de fer música de cadascuna elles. Els espais de trobada creats serveixen com a pretext per mostrar els estats principals del procés creatiu d’una cançó: LA INSPIRACIÓ, LA IDEA, LA LLETRA, LA COMPOSICIÓ MUSICAL i LA VEU. Aquests elements són el nexe per a que les 4 protagonistes es nodreixin entre elles i creïn una cançó final feta entre totes. A més, el documental fa referència a altres èpoques històriques de la música feta en català a Mallorca, ja que diversos representants aquelles èpoques anteriors presenten a les 4 cantautores i expliquen el que destaquen de la seva obra.

Carles Llull i Luis Ozonas són dos dissenyadors mallorquins que, tot i treballar en àmbits molt similars, mai s'han creuat. Tot canvia el dia que descobreixen, per casualitat, que són parents llunyans i que tenen una llarga història darrere, amb avantpassats emigrats a Puerto Rico i convertits en grans hisendats. La branca familiar d'un d'ells conservarà la seva hisenda cafetera porto-riquenya fins a l'actualitat. L'altra, perdrà la vinculació, però no els records. Carles i Luis emprenen un viatge a Puerto Rico per a conèixer els seus orígens, que comencen en el segle XIX, quan els germans Joan i Antoni Castañer emigren des de Sóller a Puerto Rico. Una història sobre el retrobament amb el passat, els relats familiars i la cerca de la identitat.

Un interessant treball que aporta la visibilitat històricament negada a la figura de Catalina Homar, qui va ser molt més que l’amant del Arxiduc Lluis Salvador. Ventayol sosté que mai s’ha parlat de Catalina Homar “d’una forma clara” i “el rebuig al seu nom i a la seva persona dura fins a 2005, l’hereten els seus propis familiars”. En aquest treball audiovisual, la cineasta recorre a els testimoniatges inèdits dels familiars de la protagonista i recull, mitjançant entrevistes, les aportacions d’experts en diferents matèries. Entre aquestes personalitats figuren l’escriptora i acadèmica Carme Riera, els biòlegs Antoni Martínez Taberner i Nicolau Canyelles, el pescador Sebastià Juan, l’escriptor José Carlos Llop, els historiadors José Luis Neila i Maria Bastitz, i el geògraf Ivan Murray.

Com seria un món sense pol·linitzadors? El documental "Bee or not to be" respon a aquesta pregunta recollint la veu de científics destacats. Premis Millor Direcció Audiovisual de Continguts Científics 31º BICC - Bienal Internacional de Cine Científico Ronda-Madrid Premi del públic 1º CINECO - Festival Internacional de Cine y Ecología

William Waldren va arribar a l’illa que va captivar Robert Graves cercant la inspiració. Eren els anys 50 del segle XX, i Mallorca era un pol d’atracció d’artistes i diletants, i ell n’era un d’ells. Inquiet i curiós, en una sortida organitzada per retratar la cova de Muleta, a Sóller, va fer un descobriment que li va canviar la vida per sempre. Un jaciment amb més d’un miler d’exemplars de Myotragus Balearicus, un mamífer endèmic de Mallorca, Menorca i Sardenya, que va influir de manera decisiva en la cronologia de la Prehistòria d’aquella zona del Mediterrani. William Waldren (1924-2003), artista polifacètic, carismàtic i polèmic, va ser autodidacta en l’arqueologia i l’estudi de la Prehistòria de les Balears.

Na Nayara Rosselló té nou anys i vola damunt els circuits d'asfalt. Racinghood és un documental que segueix la trajectòria de la jove corredora durant el 2021 a les carreres per guanyar el seu primer títol, el Campionat de Balears en la categoria Aleví. Un seguiment que per la primavera era esperançador, a l'estiu incert i a la tardor descoratjador. Durant aquests mesos descobrim la passió pel motor del seu entorn familiar i el suport incondicional que rep per superar situacions aparentment impossibles i econòmicament difícils. Racinghood és la història d'una família que viu envoltada de neumàtics i soroll de motors. Una família amb una filla que vola damunt l'asfalt i vol guanyar. Ho aconseguirà? Dirigit per Miguel Àngel Durán i produït per Singular Audiovisual.

Aquesta és la història dels germans Rubió, els menorquins que van transformar Barcelona a l'inici del segle XX i la van confertir en la ciutat que avui coneixem, amb profunds canvis urbanístics i també intel·lectuals. Els germans Rubió, juntament amb son pare i el seu oncle, van participar en la majoria de canvis que va viure la ciutat: la urbanització del Tibidabo i el seu parc d'atraccions, el metro de Barcelona, l'exposició internacional del 1929, la urbanització de la Plaça d'Espanya i els seus hotels, els jardins de Montjuïc, la creació de la Plaça Francesc Macià i la nova Diagonal, i la creació de la majoria dels parcs i jardins de Barcelona. Van intervenir en l'urbanisme, l'enginyeriia, l'obra pública, etc, i també van ser actius intel·lectuament i políticament. Gràcies a aquests germans maonesos, Barcelona és la ciutat que coneixem avui en dia.

'L'Obra i el dinosaure', un documental d'Antoni Mir i Marí que ofereix una panoràmica inèdita sobre mig segle d'història dels mallorquins per mantenir viva la llengua catalana. Per fer-ho, segueix el fil conductor de la seva entitat més representativa, l'Obra Cultural Balear, i explora la tensió perenne entre llengua i poder.

“Totes les Aurores”, dirigit per Pedro de Echave. Un recorregut per la vida de la jove lluitadora del Molinar Aurora Picornell que va morir assassinada la nit de Reis deL 1937. Es tracta d’una obra audiovisual que inclou dramatitzacions ben acurades encapçalades per la coneguda actriu Agnès Llobet, que interpreta Aurora Picornell. Llobet aprofundeix en el temperament i personalitat de la líder sindicalista i comparteix amb els espectadors les seves il·lusions i el seu tràgic final. Qui va ser realment Aurora Picornell? Com ha assolit una dona tan jove arribar en els nostres dies convertida en tot un símbol? Aquest documental aprofundeix en la seva figura gràcies als seus escrits, els vells testimonis de persones que la conegueren i el treball rigorós d’historiadors i investigadores que fa anys que estudien la seva vida.

L'Obra Cultural Balear compleix 60 anys i repassem la seva trajectoria des de la seva creació gràcies a l'impuls d'un grup de mallorquins il.lustrats entre els quals destaca Francesc de Borja Moll fins a l'actualitat amb els reptes socials i culturals del segle XXI.

“40 anys d’Estatut” és un documental, produït per IB3 en col·laboració amb MOM Works, emmarcat en la commemoració del quarantè aniversari de la nostra norma institucional bàsica, que analitza la importància de l’autogovern encarnat en l’Estatut d’autonomia donant a conèixer que ha suposat per al ciutadà balear a través de l’intercanvi d’opinions entre generacions, anècdotes i experiències tant de persones properes a les decisions pròpies de l’autogovern com de ciutadans anònims.

Magaluf Ghost Town és un retrat coral d'una comunitat durant el fora de temporada i la temporada alta, des d'un to de misteri, proper al thriller, però sense perdre de vista la comèdia costumista, barrejant documental i ficció. Es tracta d´una història d´abast internacional sobreels somnis d'una localitat que només intenta sobreviure en un context turistificat, i també unareflexió sobre què significa ser turista a Europa.

Miquela Rovira i la seva filla Emília fugiren de Mallorca un mes després de l’assassinat del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, el seu marit. Dues dones rebutjades per la societat franquista començaren una nova vida a Veneçuela. Tornaren a Mallorca 20 anys després. A partir de la memòria i l’arxiu personal-domèstic, Miquela és una història de superació personal i quotidiana que contribueix a la recuperació de la memòria històrica reconeixent el drama i la valentia de totes les dones maltractades i silenciades pel franquisme durant dècades.

Fins a quin punt val la pena trair els propis ideals pel que sembla un bé major? En plena guerra civil espanyola, la influència de l’anarco-sindicalisme porta el govern de la República a incloure ministres anarquistes, entre ells la Frederica Montseny, una de les dirigents més influents del moviment. Ella accepta el càrrec a contracor, perquè no creu en les formes de poder, però ho veu com l’única opció efectiva per evitar l’auge del feixisme. Això la converteix en la primera dona ministra de l’Estat Espanyol. Però la guerra l’acaba guanyant Franco i Montseny s’ha d’exiliar a França. Allà s’enfronta a un judici d’extradició, que si vol guanyar s’haurà de mostrar com a àvida defensora de la República. Ella s’hi nega, ja que es penedeix de la seva decisió d’entrar al govern. Però si perd el judici, retornarà a l’Espanya franquista on serà executada. Frederica ha de decidir entre anar en contra de les seves conviccions o conservar la vida.

Es tracta del relat de dos germans, Jordi i Sergi Escandell, càmeres de natura nascuts a Menorca, que han fet un viatge per el territori Espanyol, incloses les illes Balears, per documentar la natura més sorprenent. Els dos germans coincideixen en el fet de que les càmeres són una excusa per estar el màxim de temps possible a la solitud i la companyia que la vida salvatge ofereix. Creuen que les emocions de l'ésser humà es van forjar en aquest món, no en una ciutat, i que els boscos primigenis, les serralades que vertebren la terra o la profunditat de l'oceà continuen provocant una sensació única en el nostre interior. Junt amb els germans Escandell viatjarem al llarg d'un territori que els humans anomenem Espanya. En els seus paisatges, trobarem éssers que no entenen de fronteres i que tampoc no saben per què el món està canviant. Ells també viuen en societats, tenen cura de les seves famílies, pensen i senten emocions. Es tracte d’un documental de natura diferent, que narra l'aventura dels dos germans al llarg del nostre país, filmant la fauna més impressionant.

La pel·lícula documental, se centra en exposar la importància de conservar les espècies polinizadores, vitals per al manteniment dels ecosistemes silvestres terrestres, cada vegada més amenaçats i degradats.

Estiu de 2009. Agustí Villaronga es proposa escriure una pel·lícula que mai aconseguirà rodar. En els moments d inactivitat es sincera amb un aspirant a cineasta per parlar sense embuts sobre les pors i traumes de joventut que li van conduir a tancar-se en si mateix i començar a elucubrar pel·lícules. Mancat d inspiració, Agustí viatja a Mallorca per a retrobar-se amb amics i família. Ho fa habitualment per a recarregar piles, però aquesta vegada es proposa submergir-se en els records del jove que jugava a fer cinema amb una Super8.

El documental Germania, silenci trencat (60 minuts), –com el seu mateix títol indica- treu del silenci la visió d’uns fets històrics clau a la història de Mallorca que fins a dia d’avui han estat amagats a la immensa majoria de mallorquines i mallorquins. La Germania, una revolució que fa 500 anys va acabar desembocant en una autèntica guerra civil entre nobles i menestrals mallorquins, amb unes conseqüències que han anat molt més enllà en el temps, ha estat llegida per la historiografia des d’una òptica majoritàriament conservadora i antiagermanada.

El documental Mallorca, l'illa mare , ens parla en primera persona com a illa, és a dir, com si fos Mallorca la qui ens parla. L'illa mare ens explica i ens renya per tot el que li està passant a ella i als seus hostes des que vàrem arribar els humans. Comença contant que no va conèixer els seus pares, però que la seva havia és encara molt coneguda. Després comença a relatar, un per un, com van arribar i on es van instal·lar els hostes més coneguts, com ara el Ferreret, el Virot petit, el catxalot i altres. A mesura que el documental avança va recordant el passat ancestral i el moment en què arribaren els protagonistes de qui parla, ens va recordant la complicada que és la creació d una illa i totes les seves, necessàries i indispensables, meravelles que calen crear per poder albergar vida. Al mateix temps ens recorda el que els humans hem fet malament, de quina manera estam destruint les nostres illes i la importància d aconseguir l equilibri natural per poder continuar albergant totes les espècies que vivim a les Balears. Mentre Mallorca ens parla i renya, els espectadors van veient històries dels protagonistes: com es mouen, el que fan, com volen, com mengen, com es reprodueixen ... Tal com si fos un documental més sobre natura, però en relació amb el que Mallorca ens diu en aquell moment.

A Les Portes del Mar descobrim fins a quin punt els ports juguen un paper fonamental a les Illes Balears. Mirant al passat, examinem la seva incidència en l evolució física i social de l arxipèlag. Pel que fa al present, analitzem la transcendència en el dia a dia dels illencs de l activitat desenvolupada als espais gestionats per l Autoritat Portuària de Balears. També ens acostem als diferents professionals que fan possible que es mantingui constantment l activitat en aquestes instal·lacions. De cara al futur, abordem la importància de la implicació dels ports en la lluita contra el canvi climàtic.

Durant 2 anys una revolta popular contra els estaments privilegiats desencadenà una repressió tan cruel i llarga que no ha deixat cap rastre a la memòria viva del nostre dia a dia. 500 anys després descobrim una pàgina prou desconeguda de la nostra història. La Germania suposa per a molts estudiosos el pas decisiu de l’entrada de Mallorca a l’edat moderna. Els historiadors han tractat la Germania de manera diferent segons l’època i el context polític. Un moviment mitificat i vilipendiat a parts iguals al llarg dels segles... “bons i lleials o grans criminals”?. El documental dirigit per Cesc Mulet (La Perifèrica produccions) s'ha realitzat per contribuir a la divulgació, durant la Diada de Mallorca (2022), d'un dels fets més sagnants i cruels de la nostra història aprofitant el 500 aniversari de la revolta. La peça audiovisual tendrà continuació en la mini-sèrie de dos capítols de 51 minuts que emetrà IB3 Televisió Pública de les Illes Balears els propers dies 27 de desembre i 3 de gener. Un narrador, l'actor Toni Pons de vegades en viu i altres en Off explica seguint una cronologia acurada els fets, els dies i el context que desembocà en una repressió ferotge. No només es varem perdre batalles, les següents generacions patiran la derrota. En paral·lel hem atorgat identitat a la vídua de Joanot Colom. Margalida Arbona, la segona esposa de Joanot Colom, filla d’Antoni Arbona de Sóller. Es varen casar el 17 de setembre de 1520. I com que no hi ha més dades, hem creat un sac d'emocions damunt l'escenari i l'actriu Antònia Jaume s'enfronta a un monòleg de cara a la calavera del seu espòs. L'actor Miquel Gelabert posa veu al cap de la revolució. Joanot Colom el 1523 fou penjat, esquarterat i el seu cap ficat dins una gàbia de ferro a la Porta Pintada de les murades de Palma per escarmentar al poble. No baixaran la gàbia fins l'any 1822.

L'Argentina fou el pais d'acollida per excel·lència de l'emigració balear. Es la terra que més emigrants de les Illes Balears ha acullit. Milers partiren amb l'esperança d'aconseguir un futur estable per ells i les seves families. Es tracta d'un homenatge als nostre padrins i padrines. Un reconeixement a la valentia de partir, deixant enrera els essers estimats. Un cant a favor dels mestissatge de pobles, cultures i races.

El documental presenta el grup Venus sense cànon . Venus sense Cànon són dones que han patit violència masclista i que han estat ateses pels serveis d'atenció psicològica de la delegació de Palma de la Fundació IRES. Venus sense cànon és un grup de dones que va néixer el 2018 i que de cada vegada és més nombrós, el seu lema és: De víctimes a supervivents i de supervivents a transformadores. Mostra i demostra que la violència masclista és un mal social i estructural. Allò que uneix totes aquestes dones és la resiliència i la sororitat.

En l’any 2022 celebrem el centenari del naixement del gran intel·lectual valencià i els 30 anys de la seua mort, un motiu únic per a repassar la figura d’aquell suecà que va provocar amb la seua obra -tan diversa, tan extensa i sovint desconeguda- reflexions i reaccions d’unes conseqüències que encara ara continuen essent motiu de controvèrsia i d’anàlisi.

El 23 d'abril de 1971, Mallorca va viure un succés extraordinari: la detenció de John Lennon i Yoko Ono. El motiu va ser el segrest d'una nina anomenada Kyoko. Nominat a millor curtmetratge documental als Premis Goya 2018

La mort ens provoca tanta por i confusió que a penes podem mirar-la a la cara. En les nostres societats asèptiques, el dolor i el sofriment, tendeixen a encobrir-se. Encara que no sempre va anar així. Fins més o menys la segona meitat del segle XX, i en llocs tan dispars com Europa, Llatinoamèrica i els Estats Units, va existir el costum de pintar i, més endavant, fotografiar als morts. Alguna cosa que avui pot semblar-nos macabre, tenia la seva raó de ser. La representació dels difunts era una manera d’honrar i mitigar la pena per la mort d’un ser estimat. El documental, ‘Mrs. Death’, tracta de descobrir-nos aquesta antiga pràctica a través dels propietaris actuals dels retrats i dels que tenen encara la necessitat de visualitzar la mort, sigui mitjançant una foto o l’ús de la paraula.

Urraca. Caçador de rojos. Un trepidant relat històric rigorosament documentat sobre la vida i activitats del policia franquista Pedro Urraca i el complicat procés dels seus descendents per a gestionar la seva indesitjable actuació. Pedro Urraca Rendueles, policia franquista. Agent E-8001 de la Gestapo i col·laborador del Règim de Vichy, encapçalà la persecució i assetjament de nombrosos exiliats catalans, bascs i espanyols a França durant l’ocupació nazi. Responsable de la detenció de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, el va interrogar i custodià fins a la frontera d’Hendaia on el va entregar al govern franquista segellant la seva sort. Urraca. Caçador de rojos toca un tema mai tractat, el retrat d’un personatge sinistre i ambiciós, només preocupat per la seva fortuna, capaç de fer la pitjor feina bruta al servei de les dictadures més execrables del Segle XX. També és la crònica d’una herència maleïda a través de la mirada crítica de la seva neta, Loreto Urraca, que amb dignitat i humilitat denuncia i es desmarca d un avi al qual repudia. Un documental dirigit per Pedro de Echave i Felip Solé. Una coproducció de Quindrop Produccions i Sègula films amb RTVE, TV3 i IB3, que ha comptat amb el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca.

Catòlics de l’illa de Mallorca varen ser discriminats durant segles per l’ascendència jueva dels seus cognoms. No només suportaren l’estigma i la humiliació: també se’ls va privar dels seus drets ciutadans fonamentals. Motivats per la reparació històrica i l’exploració de la seva identitat, alguns han retornat a la fe dels seus avantpassats, i la seva entrada a la directiva de la comunitat jueva local ha comportat un imprevist terratrèmol entre els seus integrants. Són els més indicats per liderar el judaisme mallorquí malgrat que no traspassaran la renovada fe als seus descendents?

Josep Pons Frau, a plena llum, presentació de l’espai, a partir de la rellevància arquitectònica i estètica de l’edifici que ocupa el Museu de Mallorca, i l’emplaçament de la mostra vora el pati de la planta baixa. Recorregut per les diferents sales, seguin l’itinerari i el discurs de la mateixa exposició. Que està plantejada a dues parts. L’obra de Pons Frau, transversalment tractada i el diàleg amb l’obra dels artistes contemporanis, anomenada segona vida.

Un recorregut pels orígens de Tòfol Castanyer, un dels majors precursors de les carreres de muntanya. Un veritable heroi desconegut, un atleta silenciós a l’altura dels principals esportistes del món. Algú que ha portat a l'extrem l'esport i el seu cos i que ha aconseguit estar a l'elit sense pràcticament renou, sense saber-ho. Fins ara. Un recorregut al costat d'ell que ens durà a alguns dels pocs terrenys desconeguts en la seva vida; un viatge pel seu cor, la seva ment, la seva història i la seva capacitat sobrehumana, gairebé èpica, per afrontar reptes impossibles.

Documental sobre els 50 anys d'actuacions de Maria del Mar Bonet a partir de la preparació i concert a Cuba.

La causa franquista número 901 descriu la troballa el dia 18 de setembre de 1936 del cadàver d’una dona sense identificar al terme municipal de Sencelles. El seu cos es trobava en avançat estat de descomposició i tenia senyals d’haver rebut diversos trets de bala. A través d’aquest documental esbrinarem la identitat de la víctima, coneixerem els probables autors i escoltarem testimonis, experts i familiars fins a fer un retrat de conjunt d’un crim execrable. És un projecte de sèrie documental sobre els fets sagnants de la Guerra Civil a Balears relatats a través de la documentació que aporten les inèdites causes judicials franquistes custodiades a l’Arxiu Històric del Jutjat Militar. Una immersió, des del present, en els fets repressius derivats del cop franquista narrats en clau de thriller a través d’una rigorosa investigació històrica.

La vida de Rubén Nova es capgirà el 10 juliol de 2020, quan patí un accident de trànsit que li provocà una greu lesió medul·lar. Al documental Supernova acompanyam en Rubén en la seva lluita des de la cadira de rodes per adaptar-se a la seva nova realitat. Comprovam com l'esport, i més en concret el parabàdminton, esdevé un element fonamental de superació. Un refugi on els dolors que l'afecten s'obliden i on la voluntat de millora constant es converteix en un dels pilars de la seva existència. D'altra banda, descobrim com la falta de mobilitat, més enllà del que pot parèixer a primera vista, no és el problema principal ni d’en Rubén ni de persones amb afeccions similars a la seva. Pràctiques abans quotidianes, ara suposen tot un suplici. A més, en Rubén pateix uns forts dolors d'origen desconegut i no vol descansar fins que no en trobi la causa. En aquesta situació, la seva al·lota Marta tendrà un paper crucial.

Esporles. Juny de 1940. El dia que el laboratori Foto Esporlas tancà definitivament les portes, na Francesca “Rosseta” no podia sospitar que no tornaria a veure pus mai el seu veí, el fotògraf Leo Israel Frischer. En Leo formava part del nombrós grup de jueus europeus que, fugint del nazisme, arribaren a Mallorca durant la dècada dels anys 30 del segle passat. Tot i poder gaudir d’una relativa tranquil·litat inicial, el juny de 1940, la majoria d’ells reben una ordre d’expulsió del país. Aquestes persones, despullades de la seva nacionalitat, sense papers i en molts de casos sense recursos econòmics, hauran d’emprendre una fugida cap a “enlloc”, travessant una Europa en guerra.

Ulisses ens descobreix l'odissea de l'orca en captivitat més gran del món. S’ha rodat a els EEUU i a Espanya (Cadaqués, Roses, Menorca i Mallorca). Aquesta història mostra el retrobament de l’orca emblemàtica del Zoo de Barcelona que fa 25 anys va ser traslladada al Parc Aquàtic de San Diego, Califòrnia, amb el seu cuidador durant 11 anys, Albert López. Aquest documental ja acumula un ampli palmarès a diferents festivals, destaca la candidatura a Millor Curtmetratge Documental als Premis Gaudí 2022 i la nominació a la categoria de Millor Curtmetratge Documental als Goya d’enguany. El curtmetratge va guanyar la darrera Mostra de Cinema de Muntanya de Palma (2021) i es va estrenar el 2020 al Festival Internacional de Cine de Menorca. El seu director, Joan Bover, és la segona vegada que està nominat als premis de l’Acadèmia Espanyola. Ulisses és una coproducció d’IB3 que disposa de la participació de TV3.

Entre Palma i Barcelona. Entre el poble de Valldemossa i els carrers del Raval. Entre les tonades mallorquines i el trap. Julia Colom sempre ha viscut entre aquests dos mons. Però aquest és l'any del seu gran salt. La publicació del seu primer disc en un moment incert on la maduresa s'obre camí, l'ambició es troba amb la inseguretat, el desig amb amb el risc i l'aspiració amb el dubte. I, mentrestant, només pot saltar.

La Llegenda d'en Chacapán es la història de underdog que va transcorre a Balears a l'any 1989. Underdog es un terme empleat en esports per referir-se a una persona o equip que té poques possibilitats de guanyar. Chacapán era un cavall de trot mediocre que li va anar de poc per no acabar a les calesses de turistes. Però a l'agost de 1989 va a acabar guanyant a Bunyola muntat per un al·lot de Ciutat anomenat Miquel Orlandis, el trofeu de salt d'hípica més importants de les Balears, a on participaven competidors internacionals i la pròpia infanta Elena, que donava nom al trofeu. Chacapán i Miquel Orlandis varen acabar rebent el premi de mans de la pròpia reina Sofía.

A Rufino, tocant la glòria coneixerem el periple del primer jugador de les Illes Balears que va provar fortuna a un equip de la Premier League anglesa. El documental es remunta als orígens de "Rufino" en un poble de Segòvia, i narra l’arribada a la Mallorca del boom turístic, la feina als hotels, el viatge a Anglaterra i els motius del seu retorn a Mallorca. És la història, fins ara desconeguda, d’una persona forta i humil que va estar uns mesos a les ordres de dos dels tècnics més carismàtics i polèmics del futbol anglès: Brian Clough i Peter Taylor.

L’esport femení ha trencat barreres i així ho veurem. Dones pioneres en les seves modalitats esportives protagonitzen ‘Fent Camí’Aquest documental, que s’estrenarà dimarts a la nit a IB3 Televisió, mostra com l’esport femení ha trencat barreres i ha obert camí.En una setmana on el paper de la dona cobra més importància que mai, la televisió pública de les Illes Balears estrenarà un documental que mostra com moltes dones han hagut de tombar parets perquè moltes altres avui dia puguin tenir les portes obertes a les seves especialitats esportives.Són un total de set dones esportistes les protagonistes d’aquest documental dirigit per la periodista Elisabet Moll, en què amb les seves històries relataran com han hagut d’enfrontar-se al masclisme en les seves modalitats esportives.

Una vida entre dues aigües. Paco de Lucía a Mallorca, un treball que descobreix una història poc coneguda: l’estreta relació del gran guitarrista flamenc amb la nostra illa.Paco de Lucia escollí Mallorca com a lloc de residència l’any 2005. Des de llavors sempre deia, quan li demanaven, que havia trobat el seu lloc al món,Des de la seva arribada a Mallorca fins a la seva sobtada mort l’any 2014, Paco de Lucia, la seva dona Gabriela i els seus dos fills tingueren una vida plàcida vida a la nostra illa, adaptats fàcilment a una idiosincràsia que els permetia una vida discreta i reservada, just el que cercaven.Quina va ser la seva l’experiència a Mallorca? Un recorregut pel Paco de Lucía mallorquí a través de la seva vídua, els músics i els amics.

El documental El misteri de les taules és una producció que exposa les diferents teories sobre la construcció, la finalitat i el significat de les taules menorquines. La taula és misteri de l’antiguitat. És un gran monòlit coronat per una pedra capitell en forma de T, considerat objecte d’adoració i peça principal de prehistòrics recintes religiosos que encara avui continua fascinant a tots els que la visiten. A qui es venerava? Quina relació podien tenir aquests santuaris amb d’altres de l’antic món mediterrani? Qui va ser Margaret Murray i quin paper tenien les dones en els primitius rituals pagans? Hi ha vincles entre les taules i les troballes a les coves de Menorca? El Misteri de les taules, vol donar respostes a algunes d’aquestes preguntes o almenys donar pistes i diferents visions mitjançant el testimoni dels seus personatges. Dirigit per Alexis Racionero, al documental hi participen: Michael Hoskins, Lluis Plantalamor, Peter Hochsieder, Elena Sintes, Martí Carbonell, Margarita Orfila, Joana Gual, Simó Gornés, Mark von Strydonk, Pere Arnau i Joan Carles de Nicolás.

“La batlessa” narra la història de Magdalena Mulet, que va ser la segona batlessa de les Illes Balears i una de les primeres de l’Estat. Mulet va ser batlessa de Santa Eugènia (Mallorca) de 1969 a 1976, una peripècia gairebé heroica per a una dona en aquells temps.

Les Illes Balears han esdenvingut, en distints períodes de la seva historia, una terra d'emigrants. Les circumstàcies politico-socials així ho provocaren. Puerto Rico, Uruguai, Argentina, Cuba, Veneçuela o Xile foren ports d'arribada de milers d'illencs. El treball audiovisual “Fent les Ameriques” dona veu a les families que partiren d'una illa deprimida buscant fer realitat els seus somnis. Molts ho aconseguiren. Es tracta d'un cant al coratge, a la valentia, a la perseverança i un homenatge a la nostra gent.

El documental analitza l'origen de les festes i la seva evolució. Contràriament al que es creu, són molts els canvis que s'hi han donat des que se celebren: actes que s'han deixat de celebrar, i d'altres que s'hi han incorporat. Les festes de Ciutadella, que avui viuen un moment àlgid, han passat també per èpoques en què ha perillat fins i tot la seva celebració; també es narren al documental els anys en què no s'han celebrat per motius polítics, o les renúncies d'alguns caixers a participar-hi, tot i estar 'obligats'. Es tracta d'un repàs a la història més significativa d'aquestes celebracions d'origen religiós, militar i civil, que coincideix amb el solstici d'estiu. Una mirada serena a la festa per saber en quin punt es troba ara mateix, per evitar que es pugui desvirtuar.

Les Balears posseeixen una riquesa natural pràcticament incalculable. Milers d’espècies hi conviuen, fet que fa que les quatre illes esdevinguin un enclavament únic. Per primera vegada, un documental ha captat per mar, terra i aire aquesta riquesa natural amb alta qualitat cinematogràfica i ha enregistrat com es transforma durant les quatre estacions. En el documental es poden veure espècies molt difícils d’enregistrar com és el cas de la geneta eivissenca i d’un grup de voltors negres que mengen carronya amb la Serra de Tramuntana i el mar balear com a horitzó. A més també hi apareixen animals endèmics com el ferret, aus amenaçades com el virot petit i d’altres amb històries singulars de rerefons, com el cas dels falcons marins que volen des de Madagascar fins a arribar a les Illes.

La matinada del 5 de setembre de 1936 a Manacor van ser executades pels feixistes cinc milicianes. L'existència d'un diari escrit per una d'elles, on es relata els dies de campanya a Mallorca, i una foto del grup feta poc després de ser detingudes és el punt de partida de la recerca.

IB3 documenta la Transició en Balears amb una sèrie de set capítols

Curt guanyador del Goya al Millor Documental al 2019. El documental és un viatge a Gaza, en què a través de diversos personatges coneixem la vulneració de drets humans que pateixen diàriament i la situació de bloqueig i postguerra per la qual tracta de sobreviure la població palestina a la Franja de Gaza. Un viatge a través de les ciutats, la gent i també, d'alguna manera, de la seva història sota l'ocupació d'Israel.

Un any després de la tragèdia, ens tornam a trobar amb els protagonistes del documental ‘Terres de fang’. Ells ens van obrir les portes de casa seva just després de la tragèdia i ara ens mostren les conseqüències que ha tengut a llarg termini la tragèdia. Les sensacions són contradictòries. Volen deixar d’estar en el punt de mira mediàtic, però tampoc volen ser oblidats. Diuen que el temps ho cura tot, però les ferides que els van provocar l’aigua i el fang quedaran marcades per a sempre. ‘Terres de fang, un any després’ és un documental d’IB3 , dirigit per Elisabeth Moll i produït per Nova Televisió.

Basat en els testimonis vius i directes de Maria del Mar Bonet, Agustí Villaronga i Biel Mesquida, el documental narra i descobreix els tres amics, les tres veus de combat. Tres veus que s’agermanen a la pel·lícula El Mar, basada en la novel·la de Blai Bonet i dirigida per Agustí Villaronga, en la qual col·laboren Biel Mesquida i Maria del Mar Bonet.

Documentals temàtics tant d’actualitat com d’història que analitzen, exhaustivament, un tema concret.

Conta la història de la Guerra Civil Espanyola a Mallorca.

'Mallorca és el paradís, si ets capaç de suportar-ho' li va dir l'escriptora americana Gertrude Stein, enigmàticament, al meu pare, el poeta i autor Robert Graves, l'any 1929. Ell acabava de deixar Anglaterra i cercava un indret on establir-se. Al cap de poques setmanes ja havia descobert aquest racó del paradís, just aquí, a la Tramuntana. Així comença aquest documental, conduït per William Graves, fill de l'escriptor Robert Graves, que té com a objectiu descriure la Serra de Tramuntana a través de les persones que viuen en la Serra. Un paisatge modelat per l'home de manera molt intensa, que testimonia una continuada interacció entre l'home i la naturalesa durant molts de segles, aquesta simbiosi quasi perfecta entre l'ésser humà i la naturalesa és el principal motiu per què la Serra de Tramuntana és des de l'any 2011 Patrimoni de la Humanitat en la categoria de Paisatge Natural.

En aquest documental vivim el que Carotes significa en la vida de tots els que són part d'aquesta festa, l'esforç i sacrifici que hi ha darrere d'aquest esdeveniment inigualable. Des del gladiador, que s'entrena per sortir al camp de batalla disposat a lluitar amb dents i ungles per un tros de carota, un tros que regalarà o guardarà com un trofeu i que significa orgull i honor; o els pintors, que posen tot el seu talent en pintures sobre aquests escuts medievals creats per trencar-se en mil trossos, així com els senyors caixers encarregats de rompre la carota a trot sobre del cavall. Tot el que forma la tradició de les Carotes i que dóna sentit al sentiment de ser ciutadellenc, de ser santjoaner.

El programa d’IB3 que omple un espai necessari a la nostra televisió pública: el del documental.

Programa documental que explica històries humanes relacionades amb el món de l'esport.

Al llarg de la sèrie s'aprofundirà en la figura de Juníper Serra, la seva història i el seu llegat en el món.

Documentals temàtics tant d'actualitat com històrics.