X

Antonina Canyelles: “No ho dic tot perquè no vull acabar a la presó o que em multin”

La poeta palmesana presenta el seu darrer poemari, 'Bistecs de pantera', un recull de versos irreverents, burletes i del tot trencadors, publicats per l'editorial Lapislàtzuli

07/06/2023

Antonina Canyelles: “No ho dic tot perquè no vull acabar a la presó o que em multin”

134

Diuen que és la poeta punk de Mallorca, tot i que assegura no sentir-se identificada amb aquesta etiqueta. És Antonina Canyelles, poeta de Palma, que aquest dimecres presenta el seu darrer poemari ‘Bistecs de pantera’, un recull de versos irreverents, burletes i del tot trencadors, publicats per l’editorial Lapislàtzuli. Serà a les 19 h a la llibreria Quars de Palma.

“Déu creà el món, però el món caducà i el diable en va crear un altre. / Qualsevol dia un robot et declararà el seu amor / i tu li diràs “yes!” / perquè la teva llengua / i el teu primer cor ja seran a ca una puta. / I això només serà el principi del principi”. És un dels poemes del darrer poemari de Antonina Canyelles, “Bistecs de pantera”.

La poeta palmesana presenta el seu darrer poemari ‘Bistecs de pantera’, un recull de versos irreverents, burletes i del tot trencadors, publicats per l’editorial Lapislàtzuli.

T’agrada que diguin que ets la poeta punk de Mallorca?

Jo no sé qui em va treure aquesta etiqueta de poeta punk, perquè el punk és dels anys setanta i jo crec que vaig una mica més avançada. Com que a vegades som un poc “protestadora”, deu ser per això, però jo no m’hi sent gens identificada.

Com ha estat el procés d’escriptura? 

Sempre pas gust d’escriure, però aquest llibre, no ho sé, ha estat especial per a mi, perquè l’he escrit amb alegria. No ho sé explicar, però cada dia frissava que arribàs l’hora d’anar a escriure.

Alguna vegada t’autocensures? 

No escric tot el que em passa pel cap. És clar que m’autocensur. Diria coses que no dic per una raó molt senzilla, perquè no vull acabar a la presó ni que em multin.

En un vers del poemari dius: “Tenc / la / sensació / que / l’illa / em fuig”. Quina és aquesta sensació? 

Pel que fa al territori, en general, allò era un paradís. És una pèrdua total i absoluta. L’altre dia anava pel carrer Sant Miquel i no sé la quantitat de colzes i roba que em varen fregar.

Creus que la poesia pot transformar o salvar el món? 

Transformar el món és impossible. Però transformar un poc l’interior de les persones, sí. D’això n’estic completament convençuda.

07/06/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

  1. Miquel Mestre 08/06/2023

    Senzilla i genial.

  2. Francisca Obrador 08/07/2023

    Així ho sent i m’atreviria a dir que així ho sentim molts des del silenci.

EL MÉS LLEGIT