Tornada… als barracons. Com es pot fer classe en aquestes aules, teòricament provisionals, durant 12 anys?

 1.700 alumnes de les Illes Balears comencen el curs 2021-2022 en 99 aules prefabricades

Imatge d'arxiu.

Un any més, almenys 1.700 alumnes de les Illes Balears que aquesta setmana tornen a classe ho faran en aules prefabricades. Són 99 barracons, que conformen el 16% dels centres públics de les Illes per desesperació de la comunitat escolar, i amb les crítiques dels sindicats educatius que els consideren “injustificables”.

El nou panorama marcat pel Coronavirus, però, no ajuda en la seva erradicació. I és que tot i que l’any passat davallà l’arribada de nou alumnat, la necessitat d’ampliar distàncies i espais per mor de la Covid comportà un augment en l’ús d’aquestes instal·lacions. N’hi hagué 123, una quarantena més que en el darrer curs sense pandèmia. Enguany, són 11 els espais d’aquests tipus que han reclamat les escoles per mantenir les exigències Covid.

I és que malgrat la reducció de la distància de seguretat, que permetrà augmentar ràtios i recuperar espais, encara hi ha centres que hi han de mester aules complementàries. Les característiques de Balears, una de les comunitats amb major percentatge d’alumnes nouvinguts durant el curs, fan que- sovint- els espais habituals no bastin, i manco en aquest temps de pandèmia. L’executiu ho justifica recolzant-se en “un dèficit històric d’infraestructures”. En una ocasió, el conseller d’Educació, Martí March, va arribar a afirmar que “als barracons també s’hi aprèn, molts són millors que algunes aules ordinàries”

“L’argument del dèficit històric d’infraestructures no el podem comprar. Dèficit històric d’infraestructures el pot argumentar quan acabes d’arribar al govern. Però aquest equip duu 6 anys al Govern”, contesta el sector d’ensenyament públic del sindicat STEI, Cosme Orell.

Per la seva part, el president de la Fapa, Albert Lobo, assegura que tota la responsabilitat no és de la Conselleria sinó que fa anys que falla la coordinació entre ajuntament i Govern. “No sempre és la Conselleria d’Educació la que té el principal problema. El problema és la coordinació entre els ajuntaments i el Govern. Que és una qüestió de trobar un terreny per part d’un ajuntament”.

Educació insisteix que des de 2015 fins ara s’han invertit 90 milions d’euros, que s’han fet 1.500 actuacions, i que manté la intenció d’acabar la legislatura amb un màxim de 70 barracons.

Inversions i promeses que depenen també, en gran part, de les necessitats que marcaran l’arribada dels nous alumnes que l’any passat, per mor de la pandèmia, passaren dels 2.000 habituals a manco de la meitat, 900. Una realitat que, per al responsable del sector d’ensenyament públic del sindicat STEI, Cosme Orell, però, no pot justificar l’existència d’aquests espais a les escoles de Balears.

El pic de l’any passat trencà la tendència a la baixa que es començava a registrar des del curs 2017/18, quan hi hagué un rècord de 123. L’any següent foren set manco, el curs 2019/20, la rebaixa fou encara més destacada, amb 96 barracons, que foren 20 aules manco.

I els qui esperen que això passi, que s’inverteixi i canviï la seva situació, són la direcció, els pares i els alumnes del CEIP Joan Veny i Clar de Campos on fa deu anys que els infants que comencen primària ho fan en barracons.

I enguany no serà una excepció. Les nou aules modulars, vuit aules i un bany, acolliran els alumnes que, un any més, esperaran poder estrenar el nou centre adequat a les necessitats d’espai dels seus més de 700 alumnes. Una reivindicació, una promesa, un projecte, que fa anys que roda, segons recorda Tomeu Font, director del centre. “Tot s’ha anat retardant, amb problemes d’administracions, no els hi agradava el solar i tot s’ha anant endarrerint. Ara la pilota està a la conselleria”

I com és fer feina en aquestes aules, teòricament provisionals, durant deu anys? Font té clar que no és ni fàcil, ni igual a fer-ho en un espai tradicional. “L’espai és importantíssim en educació, i l’alumnat i tothom que entra ho percep i no és l’espai adequat. Entenc com a una solució temporal per a una sèrie de cursos està bé, perquè et dóna sortida, solucions, però no per estar 12 anys d’aquesta manera”.

I és que, apunta el director, mantenir aquestes instal·lacions tant de temps és una perversió.