Illes Balears
La Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Mallorca (CNAAM) explica a IB3 Notícies com les han discriminat pel fet de ser persones negres
07/06/2020
La concentració a Palma contra el racisme se celebra aquest diumenge horabaixa i preveu ser multitudinària. La Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Mallorca (CNAAM) està preparada per fer sonar un crit contra la xenofòbia que pateixen pel seu color de pell.
La portaveu del CNAAM, Kine Diagne, explica que la concentració se celebra “en memòria de George Floyd, assassinat als Estats Units a mans d’un policia, i també farem una denúncia del racisme estructural i institucional, en defensa de les vides negres i la seva importància”. Entre totes les participants a la protesta, tres dones han explicat el seu testimoni a les càmeres d’IB3 Notícies.
Un cas és el de Shandra Molins. Quan tenia 15 anys, va patir una agressió policial arran d’un aldarull a la zona de festa palmesana de Gomila. “Hi havia una baralla multitudinària. Jo sortia de la discoteca i em dirigia a ca meva. El policia em dirigia a la zona on hi havia la baralla. Jo no hi volia passar. Mentre li explicava, no em va deixar acabar. Em va donar mitja volta. Em va pegar una coça a l’esquena i, tot seguit, em va donar cinc cops de porra a mi i la meva germana”, afirma Molins.
Ella diu haver-se sentit “impotent” perquè ningú la va voler ajudar. De fet, no va ser capaç d’identificar el codi professional del policia que va la agredir. “Estava tan adolorida que vaig lleçar la tovallola i vaig partir cap a casa”, afegeix.
A més de la violència física, també han viscut situacions de violència institucional i estructural. N’és un exemple Irene Raisa Malonga, de 27 anys. Nascuda a Espanya, no té ni DNI ni nacionalitat espanyola. “Quan tenia 11 anys em vaig quedar sense pares i no em van poder renovar la documentació. Aleshores vaig estar en situació irregular fins als 18 anys. Quan vaig fer el primer intent per regularitzar la meva situació, em van enviar una carta d’expulsió, tot i haver nascut aquí”, assevera la jove.
Aleshores va iniciar els tràmits per aconseguir el permís de residència, però per a això necessitava un contracte fixe de feina a jornada completa. Una professora de l’institut li va fer un contracte, tot i que ella va haver de pagar de la seva butxaca la seguretat social. Gràcies a això, va aconseguir iniciar els tràmits i quedar al país que l’ha vist néixer.
Una situació semblant narra Janis Adeyemi Esua. Ha nascut a Madrid, però tampoc té la nacionalitat. “Si avui em demanen ‘Ets espanyola?’, dic que sí, però tot d’una dic que ma mare és de Guinea Equatorial i mon pare, de Nigèria. Per tant, em considero africana”, assevera.
Ella denuncia que “la justícia no està feta per als immigrants, sinó per a la gent que està arrelada a Espanya”. “És frustrant. Quan tenia 18 anys, veia com els meus companys de classe aconseguien el carnet de conduir, anaven de viatge, comencen la primera feina… i jo em quedava enrere. No vaig poder tenia una feina indefinida fins als 25 anys i no vaig poder aconseguir el carnet fins als 27”.
Són només tres històries que demostren que no cal anar fins als Estats Units per conèixer casos de racisme i de violència policial, sinó que n’hi ha prou amb escoltar els veïnats de les Illes.
07/06/2020
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
