Illes Balears
“Quan obrim una fossa tancam una ferida. Hem de seguir en aquesta línia per poder retornar els cossos de les víctimes al màxim de famílies que poguem i que així els puguin enterrar i anar a plorar a la seva tomba", ha dit la presidenta del Govern, Francina Armengol
01/08/2020
Tasques d'exhumació de les fosses de Son Coletes (Manacor)./ ELISABETH RIPOLL
19La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha supervisat avui dissabte les tasques d’exhumació que es desenvolupen al cementiri de Son Coletes de Manacor. A la seva fossa s’han trobat quatre cossos que corresponen a quatre víctimes de la repressió franquista.
Armengol ha seguit l’explicació de les tasques, acompanyada de de la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz.
La cap de l’Executiu balear ha manifestat la seva satisfacció pels resultats dels treballs iniciats ara fa dues setmanes, amb importants troballes que confirmen l’existència de restes de víctimes assassinades durant la Guerra Civil a Manacor i a molts altres pobles de Mallorca, i de milicians i milicianes que van desembarcar al Llevant mallorquí a les ordres del capità Bayo.
“Quan obrim una fossa tancam una ferida. Hem de seguir en aquesta línia per poder retornar els cossos de les víctimes al màxim de famílies que poguem i que així els puguin enterrar i anar a plorar a la seva tomba”. És un mínim de dignitat humana”, ha indicat la presidenta.
“Son Coletes té una especial transcendència per la cruenta dictadura i represàlia que es va viure. Pels assassinats de tantes persones que simplement defensaven la democràcia, la llibertat, la justícia i els valors republicans”, ha explicat Armengol.
L’equip d’arqueòlegs que desenvolupa les tasques d’exhumació a Son Coletes ha localitzat a la zona oest de la creu de l’antic cementiri tres sèquies de 70 centímetres d’amplària i amb dimensions completament diferents a les que s’havien trobat fins ara, corresponents a enterraments del segle XIX. L’equip ha començat a excavar la sèquia central d’aquestes tres i han aparegut, de moment, quatre cossos sobreposats parcialment un damunt l’altre, amb connexió anatòmica (els cossos estan sencers) i en posició primària (en el lloc on els van dipositar, no han estat traslladats). Un d’ells presenta evidents lesions perimortem a la cara i al crani (lesions produïdes al voltant del moment de la mort). La seva posició forçada ofereix important informació a l’equip tècnic i suggereix que haurien estat enterrats de forma poc acurada.
Els tècnics confirmen que aquestes restes corresponen a víctimes de la repressió franquista del 1936 tant per la seva disposició dins de la sèquia com pels objectes que han començat a aparèixer associats als cossos.
Aquesta troballa confirma, a més, les recerques prèvies tant de recollida de fonts orals com estudis documentals en els quals s’afirma que a Son Coletes les víctimes del 1936 van ser enterrades dins de sèquies al voltant de la creu de l’antic cementiri. També posa en relleu que la neteja realitzada entre el 1946 i 1953 per construir el nou cementiri no va ser exhaustiva.
Els treballs continuen a l’espera de si es localitzen més restes a les altres dues sèquies.
Els primers indicis de restes de víctimes de la Guerra Civil al cementiri de Son Coletes van ser localitzats a mitjan d’aquesta setmana, a partir de dues agrupacions de restes d’ossos a l’entorn de les quals ha aparegut una bala de 9 mil·límetres i altres peces de vestimenta habituals de la dècada dels anys 30. La distribució de les restes indica que podrien haver estat emmagatzemats dins de bosses o sacs, després d’haver estat abocats durant les obres de construcció del nou cementiri de Son Coletes.
Dins d’aquesta agrupació de restes òssies s’han localitzat altres elements que confirmarien la hipòtesi que van ser fruit del conflicte bèl·lic. La prova més determinant és la troballa d’una bala de 9 mil·límetres, utilitzada de manera habitual pels escamots falangistes. La bala presenta restes de teixit de vestimenta, amb la qual cosa va ser disparada.
També s’han localitzat restes de vestimenta pròpia dels anys 30, com és el tancament de la cintura d’uns pantalons, un botó de nacre, una corretja amb sivella de ferro, un fragment d’un rellotge de butxaca, una sabata de cuir amb sola pneumàtica i una navalla. Totes aquestes restes ens situen en el primer quart de segle XX, on a Son Coletes van tenir lloc els episodis de repressió franquista.
PLA DE FOSSES
La intervenció en el cementiri de Son Coletes està inclosa dins del segon Pla de Fosses del Govern. Des de 2016, el Govern ha intervingut tretze fosses, s’han recuperat les restes d’uns setanta cossos i s’han identificat 25 víctimes de la repressió franquista gràcies a les anàlisis d’ADN i la realització d’estudis antropològics.
LA HISTÒRIA DE SON COLETES
Son Coletes va ser creat el 1820 com a cementiri de les víctimes de la pesta bubónica i va ser utilitzat durant la Guerra Civil com a gran fossa per a les execucions indiscriminades de dissidents i presoners. Avui dia, no es coneix amb exactitud la quantia del nombre de víctimes que es van enterrar.
Segons ha explicat l’historiador Antoni Tugores en el Mapa de les fosses comunes de Mallorca, a partir del 17 d’agost de 1936, a Manacor, els organismes franquistes van iniciar una repressió sistemàtica i d’execucions al cementiri municipal del Pla de Son Mas. A partir del 24 d’agost, aquestes execucions i enterraments van ser traslladats a Son Coletes per poder disposar d’un espai allunyat del nucli urbà.
Entre finals d’agost i setembre de 1936 Son Coletes va ser escenari de grans execucions, no sols de víctimes manacorines o mallorquines, sinó que “potser el nombre més important de víctimes enterrades en aquell lloc es deu a les captures de presoners de les tropes de Bayo”, indica Tugores.
ELS NOMS DE LES VÍCTIMES
Entre aquestes víctimes es podrien trobar les cinc infermeres voluntàries de la Creu Roja: Daria i Mercedes Buxadé, Maria Garcia, Teresa i l’autora del “Diari d’una miliciana”, assassinades el setembre de 1936.
El Projecte d’intervenció del cementiri de Son Coletes inclou l’estudi d’una fotografia aèria realitzada per l’aviació dels Estats Units entre 1942-1945, facilitada per la doctora Cels García del Departament de Geografia de la UIB, que ja formava part de l’informe de viabilitat de la Societat de Ciències Aranzadi i que s’ha tractat minuciosament en el Pla d’Actuació proposat per ATICS.
Un material que ha permès determinar que, pocs anys després dels nombrosos assassinats de 1936, l’antic cementiri de Son Coletes presentava una planta completament quadrada i tenia un total de 3.600 metres quadrats. En el centre d’aquest espai hi havia una creu de ferro. Segons la informació disponible, els enterraments de les víctimes s’haurien realitzat en parcel·les, partint des del centre de l’esmentada creu, en línia recta i d’una forma radial.
A partir d’aquí, l’equip de ATICS ha establert tres zones per excavar el subsòl del cementiri de Son Coletes i poder establir els límits dels enterraments de les persones represaliades. Zones on s’intueixen alteracions del terreny a partir de l’estudi exhaustiu de la fotografia aèria abans esmentada.
L’equip tècnic que duu a terme aquesta actuació arqueològica està format per arqueòlegs tècnics, antropòlegs i forenses, així com per un equip de topografia de l’empresa ATICS, SL, adjudicatària del Pla de Fosses 2019-2020 del Govern sota la coordinació de l’arqueòleg Cesc Busquets.
L’exhumació del cementiri de Son Coletes es posa en marxa després que el maig de 2019 la Societat de Ciències Aranzadi elaborés un estudi de viabilitat, que va permetre incloure aquest lloc en el segon Pla de Fosses que impulsa el Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern.
Comença l’exhumació de la fossa del cementiri de Son Coletes, a Manacor
Troben l’epicentre de la fossa de Son Coletes a Manacor
01/08/2020
Decretats tres dies de dol a partir d'aquest dilluns a Maó
La Guàrdia Civil roman a l'espera del que puguin aportar les autòpsies, que s'inicien aquest dilluns
Els vesins de Sant Climent, a Menorca, celebren aquest dissabte el seu patró, i ho fan recuperant una tradició que s'havia perdut, una paella gegant per a 500 persones
1.284 adolescents de 25 centres han escenificat els feminicidis produïts a Espanya des del 2003
