Illes Balears
En el període 2014-2020, més d'un milió de becaris haurien realitzat cada any pràctiques no laborals
26/05/2022
L’àrea de Joventut d’UGT (RUGE) ha presentat aquest dijous l’informe integral sobre les pràctiques no laborals al país, que, segons han destacat, reflecteix els “fraus” que es cometen i, així, han reivindicat la “necessitat” de dur a terme una reforma de l’Estatut de les pràctiques. El representant estatal de RUGE, Eduardo Magaldi, ha apuntat que de mitjana, en el període 2014-2020, més d’un milió de becaris haurien realitzat cada any pràctiques no laborals, la qual cosa suposa més de 315.000 llocs de treball equivalents anualment. Segons ha detallat, això suposa que en aquest període les empreses es “van estalviar” al voltant de 19,9 milions d’euros en salaris i 8,5 milions en cotitzacions respecte al Salari Mínim Interprofessional (SMI). “Considerem que això és la punta de l’iceberg”, ha assegurat.
Per part seva, la portaveu de RUGE a Balears, Patricia Sastre, ha assenyalat que en la realització de l’estudi han observat diversos fraus, com la impossibilitat d’agafar un dia d’assumptes propis, les dificultats per compaginar les pràctiques amb les classes, persones en pràctiques que no reben “cap mena” de formació o que substitueixen baixes, així com la presència dels tutors en el conveni de col·laboració “com a mer formalisme”, entre altres.
Aquests fraus, segons ha detallat, han pogut detectar-se a través de tres treballs des de RUGE, realitzant qüestionaris a més de 100 persones (resultats que s’han afegit als que es van fer fa dos anys); mitjançant el testimoniatge de professors, coordinadors, representants legals de treballadors amb persones en pràctiques en les seves empreses, dels propis becaris i d’altres membres de RUGE apuntats a aquesta mena de pràctiques. Precisament, Sastre ha exposat que hi ha empreses en les quals el 70 per cent de la plantilla són becaris i el 30 per cent, treballadors per compte d’altri.
Falta de denúncies pel perill a no tenir feina
També ha explicat que aquestes persones no denuncien per diversos motius, entre els quals destaquen principalment la por, d’esser “una persona jove” a la qual no li ve de gust “ficar-se en conflictes” que puguin “complicar-li el futur”; el desconeixement, i la normalització d’aquesta mena de situacions. Alguns testimoniatges, recollits per RUGE i UGT, exposen casos en què les persones en pràctiques realitzaven “més hores que les acordades en el conveni“; empreses que van intentar “ampliar el període de pràctiques” del becari “per no contractar-lo; incompatibilitat d’horaris amb les classes, o la realització de “2.060 hores de treball en 10 mesos”, entre moltes altres situacions.
De fet, en el cas dels enquestats de formació professional, el 66 per cent va reconèixer realitzar “més hores” de les que tenien acordades en el conveni. En aquest sentit, Magaldi ha explicat que davant la pregunta de per què la inspecció de treball no actua d’ofici, això “no és cert del tot” pel fet que en els últims quatre anys aquesta inspecció ha realitzat 553 actuacions i “ha destapat” 4.805 falsos becaris donats d’alt com a treballadors per compte d’altri.
Això es produeix, apunta, perquè la figura del becari “està en uns limbes” en els quals es donen “les circumstàncies perfectes” perquè “es pugui produir aquest frau”. D’una banda, “hi ha una falta de competències” pel fet que la inspecció de treball “realment” actua sobre els mateixos treballadors i “no té fàcil accés” a diverses dades, com la xifra de becaris que hi ha; la “falta de registre“, no n’hi ha cap que reflecteixi, “avui dia”, quantes persones estan fent pràctiques en l’Estat o quantes en fan al llarg de l’any. També ha indicat que es tracta del col·lectiu “més vulnerable de la baula laboral o pseudolaboral”.
Estudiar un màster no homologat que has de pagar si rescindeixes les ‘pràctiques’
Han ressaltat que aquests fraus “s’eleven” a un model de negoci que han trobat al voltant de les plataformes d’ocupació i de centres o escoles de negoci. Han trobat moltes plataformes que ofereixen una titulació i que després de passar-la “et prometen” que “el 90-95 per cent” de les persones serà contractada després. La persona interessada mana el currículum, la plataforma l’envia i hi ha una borsa d’empreses que miren els currículum. Per tant, els estudiants “no sols desconeixen” la identitat de l’empresa en la qual començaran les seves pràctiques fins al mateix moment de la signatura del conveni, sinó que no se’ls informa que la formació triada es tracta d’un màster professional de titulació pròpia no homologat.
Una vegada signat l’acord de col·laboració, els estudiants “han d’assumir un compromís” amb l’empresa contractant pel qual si decideixen donar-se de baixa o rescindir les seves pràctiques “assumiran el cost restant del màster“, en general d’uns 5.000 o 10.000 euros, per la qual cosa no abandonen, ja que haurien d’assumir aquest cost pel compromís signat. Es tracta d’un mètode “realment abusiu”, les empreses no contracten els estudiants, que poden haver estat treballant per a elles entre nou i 12 mesos sense cap remuneració, i aquests es queden sense ocupació i “amb un títol que no volien”.
Propostes
Algunes de les propostes exposades en l’informe són la necessitat de delimitar què es considera pràctica no laboral en l’Estat, a través de dos paràmetres, que “no es pugui fer treball productiu o estructural en l’empresa”, i el segon, establir a quina mena de titulacions poden estar vinculades. Pel que fa a les propostes per a la millora de la formalització d’aquestes pràctiques, figura que s’haurà d’establir un conveni de col·laboració entre el centre educatiu i l’empresa; que els estudiants hauran d’haver superat “el 60 per cent dels crèdits totals” de la seva titulació; l’obligació de l’empresa a donar d’alta la persona que realitzi les pràctiques en la Seguretat Social, així com reconèixer les pràctiques mitjançant un certificat que les acrediti.
Unes altres de les mesures van encaminades a millorar aquest període d’aprenentatge en les empreses, com que les hores de pràctiques “no puguin suposar” més del 20 per cent del total d’hores del curs acadèmic, o la millora en la tutorització per part del centre formatiu, entre altres. “La responsabilitat és de totes les parts implicades, ha d’haver-hi un repartiment de responsabilitats i un canvi en la cultura de les empreses al nostre país”, ha conclòs Magaldi.
26/05/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
La Guàrdia Civil ja n'investiga els fets i avui donarà més informació
