Illes Balears
La guerra té sobretot repercussions econòmiques, ja que ha suposat enormes inversions per part dels Estats Units i d'Europa per donar suport a Ucraïna. En total, més de 120.000 milions d'euros, entre ajuda militar i econòmica
24/02/2023
“He decidit dur a terme una operació militar especial. El seu objectiu és protegir les persones que han estat objecte d’intimidació i genocidi per part del règim de Kíiv durant vuit anys. I, per això, lluitarem per la desmilitarització i desnazificació d’Ucraïna”.
Amb aquest discurs, el 24 de febrer de 2022, Vladímir Putin declarava l’inici d’una guerra que ha continuat fins avui. La resposta del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, no es va fer esperar. Tot d’una, va anunciar la mobilització general per fer front a les tropes de Putin.
En els dies següents, almanco un milió d’ucraïnesos varen fugir del país i començaren les sancions d’Occident a Moscou.
Rússia va posar el focus al nord d’Ucraïna i el tres de març les seves tropes varen aconseguir arribar a les portes de Kíiv. Però amb un mes, Zelenski va aconseguir expulsar els russos de la zona nord. De llavors ençà, els esforços de Putin s’han concentrat a la zona sud, a preservar els territoris de Crimea, de Kherson i les regions del Donetsk i Lugansk, al Donbass. Però des de l’estiu passat, Ucraïna ha anat guanyant terreny i ara ja té sota control Khàrkiv i Izium.
Les imatges de guerra i de destrucció s’han succeït. L’abril de l’any passat, les imatges revelaren els horrors de la guerra, amb la massacre de les tropes russes a la ciutat de Butxa i els cossos de civils allargassats damunt l’asfalt.
Un altre dels moments cabdals es va produir el 22 de juliol, quan Moscou i Kíiv signen un acord en pro de la seguretat alimentària i que permet transportar gra ucraïnès a través de la Mar Negra.
En tots aquests mesos, els ànims de Rússia no decauen. Al setembre, se celebren quatre referèndums a Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, en què es demana a la població local si és partidària de l’adhesió a la Federació Rússia. Els resultats són afirmatius, segons Rússia, i el 30 de setembre Putin anuncia l’annexió d’aquestes regions. Unes annexions que Occident mai no reconeixerà.
La guerra a Ucraïna ha tengut repercussions geopolítiques, energètiques, però sobretot econòmiques, ja que ha suposat enormes inversions per part dels Estats Units i d’Europa per donar suport a Ucraïna. En total, més de 120.000 milions d’euros, entre ajuda militar i econòmica.
Entre l’ajuda militar, munició i tancs. Aquest darrer punt, va suposar un escull, perquè durant setmanes Alemanya es va mostrar reticent a autoritzar l’enviament dels seus tancs Leopard. El 25 de gener, però, hi accedeix i anuncia l’enviament de 14 tancs, que s’afegiran als de Polònia, Finlàndia, Noruega, els Països Baixos i Espanya.
Passat un any de la guerra a Ucraïna, no hi ha símptomes ni intents de pacificació. Només notícies d’enviament de més diners i més armes per part d’Occident i declaracions de Putin que persevera en l’intent de prendre el control de més terres ucraïneses.
La periodista Pilar Bonet, un any després de l’inici de la invasió russa a Ucraïna: “L’amenaça nuclear no és tan imminent com pot semblar”
Viure amb l’angoixa de tenir part de la família lluitant a la guerra
“Al principi teníem molts infants amb malsons, no podien sentir avions”
“Els ucraïnesos no som herois, tenim por i debilitats, però tiram endavant perquè no en queda d’altra”
24/02/2023
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
