Illes Balears
Les 1000 dones assassinades a tot l'Estat entre el gener del 2003 i l'abril del 2019 han deixat orfes 765 menors
17/06/2020
/EFE.
20Les Balears són la comunitat autònoma amb més dones assassinades per violència masclista. En els darrers 16 anys, un total de 35 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles a l’arxipèlag.
Això situa la taxa mitjana de feminicidis a l’arxipèlag en 4,9 per cada milió de dones majors de 15 anys; la mitjana estatal és de 3,1 víctimes mortals a l’any. Són dades que ha presentat avui l’Observatori contra la violència domèstica del Consell General del Poder Judicial en un ampli document que recull dades del 2003 quan es varen començaren a comptabilitzar els feminicidis fins el 20 d’abril de 2019, dia en què fou assassinada la víctima número 1000.
L’any més tràgic a l’arxipèlag va ser el 2016 amb 6 dones assassinades en mans de les seves parelles o exparelles.
L’estudi assenyala també que l’edat mitjana de les víctimes mortals va ser de 42 anys. També confirma que la maternitat és una de les circumstàncies que augmenten el risc per les víctimes. Tres de cada quatre dones assassinades a l’estat entre 2003 i 2019 eren mares. Les 35 dones assassinades a les Illes varen deixar 40 fills orfes, d’aquests 26 eren menors d’edat orfes.
Aquí a les Illes, de les 35 dones assassinades tan sols 6 havien presentat una denúncia contra el seu agressor. D’aquests la meitat, tres, tenien una ordre d’allunyament.
1000 assassinats masclistes des del 2003
Entre el gener del 2003 i l’abril del 2019, s’han registrat a Espanya un total de 1.000 assassinats masclistes, que han suposat 61,3 víctimes mortals cada any, un a la setmana, i que han deixat 765 menors orfes, mentre que altres 23 han estat assassinats al costat de les seves mares.
L’informe de Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere analitza els 1.000 crims masclistes ocorreguts entre el gener del 2003 i l’abril del 2019 i que posa de manifest que el 60,5% d’aquestes dones mantenia la convivència amb el seu agressor, el 26,1% havia presentat denúncia amb anterioritat i el 12,4% tenia una mesura de protecció en vigor.
De les dades de l’informe es desprèn que durant aquests setze anys i quatre mesos hi ha hagut un assassinat masclista cada setmana i una mitjana de 61,3 víctimes mortals cada any. Aquesta xifra augmenta fins a les 68,3 si es té en compte només la primera part d’aquest període (2003 a 2010) i disminueix fins a les 54,4 en la segona meitat.
A escala nacional, l’any més tràgic va ser 2008, amb 76 víctimes mortals, i l’any amb menys crims masclistes va ser 2016, amb 49 casos.
La taxa mitjana de morts indica que hi ha 3,1 víctimes mortals a l’any per cada milió de dones majors de 15 anys i aquest índex varia en cada comunitat autònoma, però també és diferent segons l’àrea geogràfica: en les zones costaneres se situa en 4,4 dones, mentre que en les de l’interior és de 2,5.
L’edat mitjana de les víctimes és de 42,2 anys; una mica més de la meitat (538) tenien entre 26 i 45 anys; el 12,8% eren menors de 25 anys; el 14,1% tenien entre 46 i 55 anys; el 7,4% entre 56 i 65 anys i el 11,9% eren majors de 65.
La majoria de les dones assassinades (655 en total) eren espanyoles i, quant a les 345 víctimes estrangeres, aquestes procedien d’Amèrica Llatina (46,1%), Europa (35,7%), Àfrica (14,8%) i Àsia (3,5%).
L’estudi confirma que la maternitat és una de les circumstàncies que augmenten el risc per a les víctimes, ja que 3 de cada 4 dones assassinades eren mares i en la meitat dels casos els fills eren menors d’edat.
Les 1000 dones assassinades han deixat orfes 765 menors, dels quals 499 eren fills de l’agressor.
La convivència amb l’agressor és un altre dels factors que augmenten el risc: el 60,5% de les assassinades mantenia la convivència amb el seu agressor en el moment del crim, un percentatge que augmenta fins al 65% en la segona meitat del període analitzat.
En 100 casos, la convivència continuava malgrat l’existència d’una denúncia prèvia i en 29 malgrat estar activa alguna mesura de protecció per a la víctima.
El 60,6% dels assassinats van ser comesos per la parella amb la qual la víctima mantenia una relació quan van ocórrer els fets; en un terç (27,8%) l’autor va ser l’exparella i en l’11,6% el crim es va produir durant una crisi o quan la relació es trobava en una situació transitòria.
Poc més de la quarta part de les dones assassinades (261) havia denunciat al seu agressor i el percentatge de casos amb denúncia prèvia oscil·la entre el 15,8% del 2005 i el 34,5% registrat el 2014.
En 124 dels 1000 casos analitzats, hi ha constància de l’existència d’una mesura d’allunyament en vigor en el moment del crim. En més de la meitat d’aquests casos (58%), l’agressor va vulnerar l’allunyament accedint al domicili de la víctima i en el 21,8% va ser en un espai públic.
El lloc en el qual amb major freqüència es produeixen els assassinats és al domicili (75% dels casos), la resta dels crims es cometen a la via pública (7%), en un paratge o lloc obert (5%), en un vehicle (4%), en el treball (3%), en zones exteriors del domicili (3%) o en altres llocs (3%).
L’ús d’arma blanca ha estat el mètode emprat per a cometre el crim en la meitat dels casos, seguit pels cops (16%), l’asfíxia o escanyament (15%), l’ús d’arma de foc (13%) i el foc (2%).
Quant al moment en què es van cometre els crims, l’estudi mostra com el número més gran d’ells es van concentrar en els mesos de juliol i gener, amb 98 i 94 casos respectivament; abril, amb 72 morts, va ser el mes en què menys feminicidis es van produir. El pitjor dia de la setmana ha estat el diumenge, amb 172 casos.
L’agressor, de mitjana, sol tenir una edat de 46,3 anys i nacionalitat espanyola en el 66,4% dels casos.
En un 46,4% dels casos, l’agressor ha estat detingut i en un 21,2% de les ocasions s’ha lliurat o s’ha suïcidat. La major part de les detencions (82%) han tengut lloc després de la fugida de l’agressor.
17/06/2020
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Es tracta del projecte que coordinarà Inca Mallorca Solidària i que està previst que al llarg d'un any es facin les feines fetes per voluntaris
Redueix a 80 i 130 els cavallers de la colcada i no permetrà inscriure pagesos menors de 14 anys
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
