Un nin és tractat amb èxit d’un tumor cerebral amb una medicació per al càncer de pulmó d’adults a Barcelona

En l'actualitat, el nin té cinc anys, segueix controls a l'hospital de manera periòdica i el seu estat de salut ha millorat ostensiblement, si bé, després de gairebé tota la vida entre consultes i hospitals, presenta una mica de retard psicomotor

Makar y la seva mare juguen en una de les sales per a famílies del Sant Joan de Déu Pediatric Cancer Center Barcelona..

Al cap del nin Makar, de 5 anys i nascut a Rússia, ja no hi ha rastre d’un tumor cerebral agressiu detectat quan tenia un any de vida, després d’un llarg tractament pioner amb medicació per a adults al Sant Joan de Déu (SJD) Pediatric Cancer Center de Barcelona.

Amb només un any de vida, a Makar li van diagnosticar en 2019 un greu tumor cerebral, un glioma hemisfèric infantil d’alt grau, del qual va ser intervingut i tractat a la seva ciutat natal, Sant Petersburg (Rússia).

El tractament de quimioteràpia no va funcionar i, quan els oncòlegs russos no li oferien cap opció que li salvàs la vida, la família del nin es va posar en contacte amb el departament d’atenció al pacient internacional de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, a Esplugues de Llobregat.

La mare de Makar, Julia, ha explicat que va saber per una altra dona que estava en el mateix hospital de Sant Petersburg que hi havia un centre a Espanya que treballava amb diagnòstics complexos: “Vaig sentir que l’oncologia està ben tractada a Sant Joan de Déu i vaig sol·licitar ràpidament venir aquí”, ha relatat.

El SJD Pediatric Cancer Center Barcelona disposa d’un programa d’oncologia de precisió, del qual s’han beneficiat més de 400 pacients des de 2019, que permet determinar de manera precisa el tipus de càncer que té cada pacient i identificar alteracions moleculars del tumor que permetin oferir teràpies personalitzades.

Especialistes de l’hospital barceloní van analitzar una mostra del tumor de Makar i van detectar una alteració que involucra el gen ALK, que és freqüent en el càncer de pulmó d’adults. “Necessitàvem un fàrmac per tractar de manera dirigida aquesta modificació d’ALK i que sobretot arribés bé al cervell, una part de l’organisme on l’acció dels fàrmacs costa més a causa de la barrera hematoencefàlica que actua com a obstacle per a substàncies nocives (entre les quals, els fàrmacs), una cosa positiva des del punt de vista evolutiu, però negativa per fer arribar tractaments al cervell”, ha indicat el director assistencial del Pediatric Cancer Center Barcelona, Andrés Morales.

La dificultat és superar la barrera hematoencefàlica, que té la bondat de protegir el cervell de l’entrada de patògens i substàncies nocives, però que tampoc no deixa entrar -aquí està el problema- una gran part dels fàrmacs contra el càncer.

Els oncòlegs van triar un medicament, dirigit a aquesta modificació d’ALK i capaç d’arribar al cervell, que s’utilitza per a càncer de pulmó d’adults però que mai abans no s’havia administrat a un infant en la situació de Makar, per la qual cosa va caldre consultar-lo amb la farmacèutica.

Setmanes després de rebre el tractament, una ressonància magnètica va donar la bona notícia: la grandària del tumor del nin s’havia reduït de manera notable, fins a gairebé desaparèixer.

No obstant això, tres mesos després el glioma havia generat resistència al tractament i havia crescut de nou, per la qual cosa neurocirurgians de l’Hospital Sant Joan de Déu van tornar a operar Makar, li van extreure tot el tumor i el van enviar a analitzar.

L’estudi va detectar una segona alteració en el mateix gen ALK i llavors els oncòlegs van administrar al nin un altre fàrmac indicat també per al càncer de pulmó en adults.

La història es va repetir: el segon tractament va aconseguir reduir el tumor però després va tornar a créixer.

El petit va ser intervingut una altra vegada i, seguidament, va rebre radioteràpia amb protons, amb resultats aquesta vegada satisfactoris: un any després, el tumor ha desaparegut i no hi ha evidència de la malaltia.

En l’actualitat, el nin té cinc anys, segueix controls a l’hospital de manera periòdica i el seu estat de salut ha millorat ostensiblement, si bé, després de gairebé tota la seva vida entre consultes i hospitals, presenta algun grau de retard psicomotor.