X

Una mallorquina fa el Camí de Sant Jaume per reclamar més recursos contra càncers infantils com el que se’n va dur la seva filla Cèlia

Ha compartit l'experiència amb altres mares espanyoles que han perdut un fill per mor de la malaltia

10/10/2022

Una mallorquina fa el Camí de Sant Jaume per reclamar més recursos contra càncers infantils com el que se’n va dur la seva filla Cèlia

Fotografia de grup de 'les mares dels nins estrella' a la seva arribada a la capital gallega després de fer un tram del Camí de Santiago

5

Aquest el crit d’un grup de mares, entre les quals Patricia Giménez, de Mallorca, que tenen en comú la pèrdua dels seus fills víctimes del càncer infantil. Per tal de reclamar més recursos contra aquesta malaltia, el grup de dones, de diferents comunitats autònomes, fan aquests dies una caminada conjunta, “un refugi i una teràpia” pel camí francès del Camí de Sant Jaume.

Patricia, fa un any va perdre la seva filla Cèlia, amb només 7 anys. Tenia Sarcoma d’Ewing, un càncer agressiu que li detectaren al maluc. Foren uns mesos difícils en els quals Giménez es va refugiar en aquest grup de mares per poder sobreviure. Per ella, trobar-se amb elles va ser terapèutic.

El dolor que produeix perdre un fill pot arribar a distorsionar la realitat de la progenitora. Cada una, intenta superar-ho a la seva manera. Patricia, per exemple, intenta complir amb les promeses que li va fer a la seva filla abans de morir.

“El que la feia més feliç era fer dibuixos i escriure els seus contes, deia que quan fos gran seria escriptora i els seus llibres estarien a totes les llibreries… Aquest és el motiu pel qual jo vaig publicar el seu conte, ella no va poder escriure’l directament, però ho va fer a través de les mans de la seva mare”, diu aquesta dona lluitadora.

La psicòloga, Lola Pujadas, adverteix que el dol per la pèrdua d’un fill passa per diverses fases: la negació, l’acceptació i la recuperació. Tot i això, insisteix en la importància d’anar a teràpia, ja que en la fase de negació els pares poden no ser conscients de la pèrdua, tot i que hagin vist el cos sense vida del seu fill.

“S’adopten rutines com parlar amb el nin o la nina morta, preparar-li la roba com si hagués de tornar a sortir de casa… Poden reproduir-se conductes de continuïtat com si res no hagués succeït”, diu aquesta professional de la psicologia abans de concloure que això genera una ansietat que pot derivar en “situacions de pànic”

Patricia té clar que lluitarà perquè el càncer infantil sigui més visible a la societat. I ho farà per Cèlia. Per tots els nins malalts de càncer, i per tots els futurs pacients d’aquesta malaltia.

10/10/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT