societat

Vicenç Jordi, 58 dies a l’UCI: “Jo no sabia que la Covid-19 seria tan letal, tan fotuda”

L'arquitecte menorquí va estar ingressat a l'UCI durant 58 dies i ara explica el seu testimoni a IB3 Ràdio

L'arquitecte menorquí Vicenç Jordi


–Aquest fragment forma part d’un resum especial de estat de la pandèmia d’IB3 Ràdio–

L’arquitecte menorquí Vicenç Jordi va patir Covid-19 sense imaginar que estava infectat, i sense creure en cap moment que la malaltia atacaria tant fortament el seu cos com per mantenir-lo ingressat a l’Hospital Mateu Orfila de Maó durant 75 dies. Unes molesties gastrointestinals el van dur inmediatament a la Unitat de Cures Intensives d’on no va sortir en 58 dies, dia 5 de juny.

“Jo no sabia que la Covid seria una cosa tan letal, tan fotuda”, explica Vicenç Jordi en l’entrevista a IB3 Ràdio. Jordi explica que l’ambulància va venir a buscar-lo i el varen ingressar a planta. I quan varen dir-li que aniria a UCI, no era conscient del que suposaria. “Al cap d’un mes em van despertar”.

Amb la consciència aturdida pels sedants, l’estada a l’UCI es va convertir en un estat de semiinconsciència on somnis i realitat es mesclaven, mentre per tres vegades els metges el van desahuciar.

“A vegades confonia somnis amb realitat”, explica Jordi, que recorda també que va demanar-li a la seva dona si havien estat a Londres recentment o que es pensava que els seus fills treballaven com a personal sanitari.

A cada entrebanc, el cos de’n Jordi reaccionava positivament i se’n sortia i va arribar el moment de sortir de l’UCI i d’anar a planta per continuar amb la seva recuperació.

Finalment, 17 dies després, el 5 de juny va poder tornar a casa pensant que la malatia no havia deixat cap seqüela, tot i que no ha estat així. “Ara, des de fa un mes m’han descobert a través d’anàlisis m’han descobert que m’ha quedat una mica d’insuficència renal”, una seqüela directa de la Covid, explica en Jordi, que li condiciona només en l’àmbit de l’alimentació.

Ara, com tots els que han passat devora la mort, queda una sensació en comú, la de començar una vida més senzilla, més important. “És un propòsit que et fas, el de valorar més les petites coses, paisatges, una posta de sol, un arbre, una conversa, coses que ara valores més”.


El 2020, l’any que ens canvia la vida

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

Arranz prefereix mantenir les restriccions fins arribar a nivells molt per davall dels actuals

El portaveu de Malalties Infeccioses assegura que Mallorca va assolir el 31 de desembre el pic de la tercera onada...

El govern central denega la declaració de zona catastròfica pel cap de fibló de l’agost passat

La Conselleria de Medi Ambient ha netejat i assegurat els marges de la carretera i ha fet biomassa dels pins...

Capdepera demana ajuts per valor d’1’5 milions d’euros a l’Estat pels efectes del temporal Glòria

Totes les administracions afectades pel temporal poden demanar ajuts que cobriran el 50 per cent de les obres realitzades

Eugènia Carandell, sobre la vacunació dels directius dels hospitals: “Naturalment que s’han de vacunar”

La directora assistencial de l'IB-Salut diu que aquests professionals s'ocupen de la gestió directa de la pandèmia i no poden...