Illes Balears
El programa 'Zoom' ha seguit la història dels 17 joves migrants que varen passar 8 dies a la deriva. Tres d'ells segueixen desapareguts
12/11/2021
Crònica en primera persona: converses dins el vaixell que els va dur a Barcelona
Era el 27 de setembre del 2021. A la platja de Cap Djinet, al nord d’Algèria, el matí era plàcid. Bassem i Adbu (noms ficticis) havien abandonat ca seva un parell de dies abans, amb la motxilla a la mà, i esperaven instruccions de les màfies que els havien de dur a Europa. La pastera estava a punt. Amb ells, quinze joves més s’embarcaven en una travessia que molts altres havien fet abans d’ells. Algèria és certament a prop de les Pitiüses, uns 300 quilòmetres que la majoria de pasteres realitza en poc més de 20 hores.
Arriba el moment, corren cap a la pastera i hi pugen de manera desordenada. Són joves, d’entre 19 i 26 anys, de robes esportives cridaneres i la il·lusió pintada en el rostre. La falta d’oportunitats els empeny.
“Sortírem contents, fugint d’un país d’abusos. Partírem de Boumerdès, dues pasteres juntes. El rumb normal, el clima tranquil… Estàvem bé.”, recorda Abdu. Aquesta població, molt pròxima a Alger, és punt habitual de sortida d’embarcacions cap a les Balears.
Els desset joves van asseguts com poden entre motxilles i bidons de benzina, les rialles i la música s’entremesclen amb el renou del motor. Dos són els patrons. Es graven amb el mòbil, és tota una aventura. Sona una cançó, Foutni, del famós raper Khaled l’artiste. No és casual, la lletra és plena de metàfores:
“Tota la vida he esperat a ser feliç, no m’he oblidat dels amics, de la meva gent, del barri que m’ha vist créixer. La nit fou fosca. Vaig desobeir el Senyor i fou ell qui em protegí. Perdona’m, mare. Deman a Déu el seu perdó i el teu. Perdona’m, mare. No vaig escoltar els teus consells. Perquè siguem feliços, perdona’m, mare.”
Les mares, figures molt presents durant la travessia: un jove alça un cartell que diu: ‘Amb el teu consentiment, mare’. Els companys l’enregistren amb el mòbil.
Al seu país són ‘Harraga‘ -que en àrab significa ‘els que cremen’- en referència a la pràctica de cremar els documents d’identitat per no ser identificats i repatriats per les autoritats europees. L’Harraga també és l’acció de ‘cremar les fronteres i la mar’.
La pastera continua navegant, han passat aigües algerianes sense topar-se amb els guardacostes. Els vaixells de càrrega amb què es creuen els presten poca atenció. Les dues pasteres se separen: una cap a Eivissa, l’altra cap a Palma.
No porten GPS, es guien amb una brúixola fermada a un bidó que, en un moment donat, comença a fallar: “Tot anava bé fins que la brúixola va deixar d’indicar la direcció. Girava sense que ens moguéssim. Gastàvem benzina i benzina… Ens quedàrem sense combustible a 120 Km d’Espanya“, diu Abdu.
Amb la barca a la deriva i sense rumb i l’empitjorament de les condicions meteorològiques el que havia de ser una ràpida travessia esdevé un malson: “Quedàrem sense aigua, bevíem aigua de la mar. Ens vàrem veure obligats a menjar peixos, pescant-los amb una tassa. Amb perdó, defecàvem a la mar. Ens posàvem drets i la pastera trabucava. Estàvem molt espantats. T’espantes i reses. Poses la teva vida en mans de Déu“, narra Abdu. El seu company Bassem hi afegeix: “Cada nit pensàvem que moriríem. Ens vàrem tornar religiosos. Suplicàvem i resàvem”. Els dies passaven sense veure mar ferma. Fins i tot, feien torns per empènyer la barca. Segons el seu relat, el mal temps els va anar allunyant d’Eivissa i acostant a Mallorca.
“El vent ens va dur a Mallorca, Déu ens va dur aquí”, continua narrant Bassem. “Quan es començaren a veure les muntanyes, dos companys varen botar de la pastera per demanar ajuda a la guàrdia costanera perquè ens ajudassin i no passar més temps a la mar. Partiren devers les set i mitja, vuit del matí. Eren les cinc i no havien aparegut. Uns altres dos varen dir: ‘Anem a veure què passa’ i també botaren. Poc després demanaven ajuda, s’estaven ofegant. No tenia com ajudar-los, em vaig fermar una corda i em vaig llançar rere ells. La corda es va rompre i ens n’anàrem tots tres. Dos ens vàrem salvar i un va morir allà. Vaig anar a salvar-lo i em va dir: ‘no puc’. Li vaig dir: ‘Si t’enfonses, m’enfons amb tu’. Quan ens estàvem enfonsant va arribar un vaixell. Encara seguia viu. Just quan anaven a treure’l es va enfonsar. Jo i el meu amic ens salvàrem. Va morir el que duia salvavides, el que menys s’esperava morir va morir.”
“Un va morir davant nosaltres, un va morir. Les ones eren molt altes. Resàvem, pregàvem a Déu. Alguns estaven en xoc. Ens va recollir la Marina, gràcies a Déu”, diu Abdu.
Era el 4 d’octubre. El Rainbow, iot de bandera britànica de 40 metres d’eslora havia sortit del port de Palma devers la una del migdia. Amb una tripulació jove, però experimentada, es dirigia cap a Algèria. Al voltant de les 15.45 es topà amb la pastera i donà la veu d’alarma. Són a unes 7 milles a l’oest de Cabrera. Gràcies a la seva intervenció, Bassem va poder ser salvat. El capità del Rainbow, Mathew Sweetman, afirma: “Férem el que havíem de fer en aquesta situació. Intentàrem trobar gent a l’aigua i mantenir tothom fora de perill. Estam molt contents que s’hagin salvat vides i satisfets de la nostra participació. Els serveis de salvament feren un treball magnífic en unes condicions molt difícils. Ara la meva preocupació és l’estat psicològic de la tripulació, són joves i cadascú fa front a situacions com aquesta d’una manera diferent”.
Finalment, foren 14 els migrants rescatats. Els més crítics, foren traslladats a l’hospital Son Espases, la resta, foren desembarcats al dic de l’Oest i després d’un primer filtratge i atenció d’emergència de Creu Roja passaren a dependències policials. Tres migrants no foren localitzats i a hores d’ara romanen desapareguts.
Una tragèdia que des de l’ONG Héroes del Mar consideren “es podria haver evitat”. El seu portaveu, Francisco Jose Clemente, recorda com una embarcació que es diria a Mallorca els va alertar de l’albirament de la pastera en què anaven Bassem i Abdu (noms ficticis). Estava a la deriva, a 150 quilòmetres de Mallorca, en el límit entre les aigües Algerianes i les aigües Internacionals. “Hores més tard els familiars dels joves de la pastera es varen començar a posar en contacte amb nosaltres. Ens donaren els seus telèfons, però òbviament no hi havia cobertura.” L’entitat va alertar Salvament Marítim Balears, Servei Marítim de la Guàrdia Civil, Frontex i altres organismes”. Era el primer d’octubre: “No teníem una posició exacta i sense posició GPS, Salvament Marítim no actua”, afirma Clemente. La pastera no fou localitzada fins tres dies més tard, en ser albirada pel iot Rainbow a unes 7 milles a l’oest de Cabrera.
Els gràfics i les xifres de la ruta migratòria Balears-Algèria
Fugint de la falta d’oportunitats, dia sí i dia també, arriben a les Illes Balears moltes pasteres procedents d’Algèria. Primer van començar a jugar-se la vida els joves rere un somni europeu promès: tot o res. Arribar a terra o morir. Enguany n’han arribat més de 2.100, amb embarcacions de tota classe. A vegades l’avís l’ha donat un pescador o un iot de luxe -la doble realitat del drama de la Mediterrània-. Fins al 29 d’octubre, són 152 barques i 2.235 les persones que han tocat terra. Ara i per primera vegada arriben famílies senceres, amb infants petitons i dones embarassades que donen a llum enmig de la mar, malgrat que hagin de parir algun fill mort. El fet irrebatible és que les Illes són ja una ruta migratòria establerta. Les fronteres amb Algèria estan tancades, i Balears esdevé terra de pas cap al “somni europeu” per 1.500 euros i cap garantia de vida.
12/11/2021
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
Els bombers del parc d'Inca s'han desplaçat al lloc dels fets per sufocar les flames
