La Covid ha aturat en sec les vides de Yaiza, Tamara i Mireia. Dones joves i sanes que, de cop, s’han vist immerses en un maremàgnum de proves mèdiques i incerteses que es perllonguen en el temps. Ningú no els dona una explicació del perquè ja no són les mateixes que abans. Es troben atrapades en el que es denomina Covid persistent.

Mireia Llodrà és una estudiant exemplar i gran esportista. El 2020 afrontava el darrer curs de batxiller quan la Covid esbucà tots els seus plans. Mesos a l’habitació amb fatiga, maldecap i episodis de pèrdua de consciència. “He agafat por de tot. Tenir Covid va implicar deixar de ser jo. Encara no ho som, i ha passat un any. Dubt que ho torni a ser”, reconeix
Mireia. Una vida que s’esfondra provocant importants ferides psicològiques: “vaig saber el que era viure amb ansietat i depressió cada dia. Has de seguir endavant, però és una impotència enorme.

D’impotència i frustració també en sap Yaiza Monteagudo. Un any després de donar positiu de Covid, encara no té resposta al perquè de la seva insuficiència cardíaca i respiratòria. Amb 28 anys va perdre tota autonomia: “és molt dur, passes de menjar-te el món a no poder dutxar-te. Assumir que necessites ajuda és molt difícil.” Un any després segueixen les proves mèdiques per establir un diagnòstic. Mentrestant, Yaiza pren medicació pels símptomes i rep teràpia psicològica.

Tamara Rego ha perdut 30 quilos i fa un any que s’alimenta de batuts de proteïnes. Des de la Covid, el seu cos ja no tolera el menjar: “no digeresc, mengi carn o verdura, ho vomit tot. I és dur. Estic esgotada emocionalment perquè no veus un final”.

Zoom s’emet a IB3 Televisió dissabte a les 21.30 h. També el podeu veure en directe a la pàgina web i al servei a la carta.