Assoliren els majors èxits en la seva carrera esportiva. Podis, medalles, ascensos, marques de rècord… I al seu voltant, entrenadors, patrocinadors i la calor dels seus aficionats. Però què els queda als esportistes d’elit un cop retirats?
Javier Olaizola va ser defensa del Reial Mallorca els millors anys de la seva història. El club i l’illa que el va acollir eren la seva vida. Però dues lesions consecutives l’abocaren a penjar les botes de manera sobtada. Arribà el buit i, amb ell, una desfeta personal de la qual ha trigat anys a sortir.
També les lesions i el dolor empenyen Brigitte Yagüe a retirar-se del Taekwondo, després de guanyar la plata olímpica i assolir tres vegades el títol de campiona del món. Havia estat feliç competint, però arribà un moment en què era tot patiment. Passar del tot al no-res va ser dur.
Va començar a pedalar per casualitat i va acabar competint al Tour, la Vuelta i el Giro. Joan Horrach es va retirar per voluntat pròpia, però lamenta que equips i federacions no ofereixen una sortida professional més enllà de la competició.
La piscina era el seu medi preferit des de ben petita. Esportista d’elit al waterpolo entre 2005 i 2012, Blanca Gil va ser millor jugadora i màxima golejadora en la majoria de competicions en què participà. La seva retirada va ser tan traumàtica que mai més s’ha endinsat a la piscina.
