Confinats a les nostres llars, veim passar el món per la finestra. La finestra que obrim per treure el cap i airejar-lo de la reclusió de les quatre parets de ca nostra. Però també les noves finestres, les virtuals, que la necessitat ens ha fet descobrir per sentir allò que passa portes endins, més a prop nostre.
Reunions de feina, converses familiars, teràpies psicològiques, sessions d’esport, complicitats adolescents… Ara tot gira al voltant d’entorns digitals i pantalles.
També el curs escolar. Mercè Bonnín ha canviat els passadissos i les pissarres de l’institut Madina Mayurqa on impartia classes, per grups de whatsapp i lliçons a distància. Enyora el contacte directe amb els alumnes i es preocupa per una nova manera de fer que no tots tenen a l’abast.
El tancament de les escoles ha afectat especialment famílies com la de Lourdes Colom i Alfonso Gómez, pares d’Emma, una nina que pateix una malaltia rara i per a qui la rutina és un factor clau per a la seva estabilitat. El fet de deixar d’anar a l’escola, per a ella, significa molt més que deixar enrere continguts curriculars.
La preocupació i l’ansietat omplen moltes llars: malalties, problemes econòmics, por, cura de gent gran i d’infants, teletreball… La pandèmia ho ha trastocat tot, fins i tot, la mort i el dol. Sara J Browne és psicòloga i acompanya els familiars que ho necessiten per donar el darrer adeu als seus estimats.
Però la quarantena també ens deixa imatges de pel·lícula. Marina Ibáñez i Borja Moreno feia un any i mig que havien triat data per casar-se i la pandèmia no els n’ha fet desistir. Davant la família i els amics reunits virtualment, es donaren el ‘sí, vull’ i el balcó de ca seva fou l’escenari improvisat d’una unió en temps de desfeta.
