Immersos en una situació que mai no hauríem imaginat més enllà de les distòpies televisives o literàries, la vida ha quedat en suspens. Un confinament marcat per l’estat d’alarma que ha trastocat la quotidianeïtat amb l’objectiu de contenir la propagació del Covid-19.

Una lluita a contrarellotge que pren múltiples cares i que situa persones anònimes en una mena d’heroïcitat involuntària per mantenir el benestar comú.

Com Carolina Ramis, caixera de supermercat, que va viure amb por i incredulitat el caos dels primers dies i com els clients arrasaven amb tot.

O Maria Ensenyat, que se’n cuida de gent gran que viu tota sola. Un acompanyament que en aquests moments de dificultat supera, de bon tros, les tasques habituals com a treballadora familiar.

Per a molts aquesta crisi comporta, a més, un fort impacte econòmic. A l’Hotel Son Caliu un ERTO deixa sense feina el 95% de la plantilla. Un cop que Ramón Sánchez no recorda haver viscut mai en 20 anys com a director.

Però el programa ‘Zoom’ no s’oblida de la part sanitària. Metges que s’enfronten de tu a tu amb el virus. Com l’internista de Son Espases, Andreu Pou, o la seva companya, Maria Villalonga, contagiada i en aïllament a ca seva. O el servei d’epidemiologia. O el laboratori on fan els tests PCR. O la Conselleria de Salut des d’on es coordina el protocol de contenció de la malaltia.

Tots fan feina a escarada amb un sol objectiu, que és el de tots: que la vida deixi d’estar en suspens.​