Patis en silenci i aules buides és el trist balanç del darrer trimestre del curs escolar. A mesura que s’anava avançant en la desescalada, infants i joves han pogut anar a bars, hotels i platges, però no s’han pogut ajuntar per rebre classes presencials.
L’educació ha quedat confinada a l’àmbit domèstic: depenent de la voluntarietat i dedicació desigual dels docents i atorgant als pares i mares el paper de tutors. Tasca que ha portat al límit moltes famílies, com la d’Iris Hendriks. Gestionar les agendes dels seus dos fills i combinar-ho amb la feina no ha estat fàcil.
Marga Mulet ha hagut d’adoptar mesures dràstiques: emportar-se els fills a la feina, atès que no tenia amb qui deixar-los.
De com de malament ho han passat moltes famílies n’ha estat testimoni Rayco Quesada. És logopeda i treballa amb infants, amb els quals ha hagut de fer feina telemàticament. La seva
experiència amb les famílies durant el confinament l’ha fet ser molt crític amb el sistema.
Però també han estat molts els docents i equips directius que s’han esforçat al màxim per tal que els alumnes poguessin seguir amb les matèries. Víctor Castillo és director del col•legi concertat Balmes, a La Soledat. Tot i les dificultats, se sent orgullós de la feina feta des de l’escola i d’haver-se adaptat a noves metodologies imposades per l’educació a distància.
Acaba el curs 2019-2020 i ara totes les mirades estan posades al setembre. 14 comissions que engloben tota la comunitat educativa han fet feina per preparar la reobertura dels centres en condicions de seguretat. Un retorn a les aules imprescindible per garantir una educació equitativa, la socialització entre l’alumnat i la conciliació de les famílies.
