El sacrifici animal és la part més impopular de la cadena alimentària. Però és una peça clau per mantenir la ramaderia local i el producte de proximitat. Tot i això, la viabilitat dels escorxadors penja d’un fil. D’ençà de l’aprovació de la Llei de benestar animal, els escorxadors han d’aplicar més protocols i normativa. “És molt difícil avui dia gestionar un escorxador. La normativa és molt rigorosa. Ho ha de ser, però amb seny” afirma Jaume Estrany, gerent de l’Escorxador d’Inca. Jaume Sureda hi porta els seus pollastres, però no li surten els comptes. Ni a un ni a l’altre.

A les Balears hi ha set escorxadors en funcionament. El 2023 està previst que reobri el de Manacor. “Són instal·lacions molt costoses de mantenir. Els 270.000 animals que se sacrifiquen cada any -a part de les aus- no donen per a vuit escorxadors. S’ha de racionalitzar” assegura Fernando Fernández, director general d’Agricultura. La Conselleria de Sanitat també intervé en el sector encarregant-se de les inspeccions veterinàries. “Les normatives sanitàries sempre han estat rigoroses, però el punt d’inflexió és el benestar animal” confirma Joan Oliver, manescal.

A Felanitx, Ramaders Agrupats fa viable l’escorxador oferint, també, venda directa de carn. Margalida Obrador és la gerent: “Feim feina les 24 hores. Una part del dia la dedicam a la indústria i l’altra a l’escorxador”. Gràcies a aquest sistema, petits pagesos com Bernat Monserrat poden subsistir: “Sense aquest servei no podria tenir les vaques”.

‘Zoom’ s’emet dissabe a les 21.30 hores a IB3 Televisió. Podeu veure aquest programa a la plana web en directe I recuperar aquest contingut al servei a la carta. A xarxes socials podeu interactuar amb l’etiqueta #ZoomIB3.