ZOOM%3A+L%E2%80%99any+que+no+v%C3%A0rem+ser+joves

Dissabte a les 21.30

ZOOM: L’any que no vàrem ser joves

Poc es podia imaginar Petra Alorda que celebraria els 16 anys en la intimitat del seu nucli de convivència: ‘si demà em diguessin que s’ha acabat tot això del coronavirus, agafaria totes les meves amigues i faríem una festa, convidaríem a tothom, ballaríem, ens abraçaríem…’

Assenyalats i culpabilitzats, els joves i adolescents han vist com en aquest any de pandèmia, moltes de les seves il·lusions s’esvaïen, mentre restaven tancats a les seves habitacions. Als nervis per assolir els seus estudis i la preocupació pels seus majors, els adolescents hi han hagut de sumar la sensació d’estar sols, allunyats dels seus iguals en el moment de la seva vida en què més els necessiten.

Aloma Moranta, estudiant de primer de batxillerat, jugadora de bàsquet, música aficionada i premonitora del club d’esplai del seu poble vol deixar clar que els joves i els adolescents no tenen per què carregar amb la culpa dels contagis durant la pandèmia: ‘Ens han escoltat molt poc, als joves, i ens han donat la culpa moltes vegades dels contagis: és que els joves van de festa i no duen mascareta i tota la culpa és seva! És molt injust.’

Rafa Apresa és un dels joves que ha necessitat medicació durant la pandèmia. I és que el confinament el va trobar plorant la mort del seu millor amic: ‘Quan ens varen dir que ens havíem de confinar, el cap em donava voltes, em faltava l’aire, hiperventilava i em va haver de venir a cercar una ambulància. Vaig començar un tractament psicològic perquè tenia por de la mort. No em sostenia per mi mateix.’

La pandèmia ha esborrat moltes il·lusions dels joves, però les ganes de tornar a gaudir amb els amics, la família, els estudis i l’oci, hi són.

Zoom s’emet dissabte a les 21.30 hores a la televisió pública de les Illes Balears. Podreu veure el programa en directe a la nostra pàgina web o recuperar-ho al servei a la carta.