La pesca d’arrossegament està en el punt de mira de les polítiques europees. Amb l’objectiu de minimitzar l’impacte que aquesta pràctica té en els fons marins i la biodiversitat, la Comissió Europea redueix progressivament el nombre de dies que aquestes barques poden sortir a feinejar amb la fita d’aconseguir un 40% de reducció dels jornals al 2025. Segons el sector, aquestes directrius posen en perill la viabilitat de les barques del bou.

Actualment, hi ha actives 31 barques d’arrossegament a les Balears. Jaume Llitrà n’és el patró d’una, el Nou Capdepera, al port d’Alcúdia. En el seu cas, la normativa només li permet sortir 156 dies a l’any i sempre està preocupat d’haver fet alguna cosa malament. Ha pensat a desballestar la barca, però aguanta pel seu fill: “Sembla que anem a robar, en lloc d’anar a fer feina. Compres un bou legal i, dos anys més tard, un inspector et diu que no és bo i et denuncia. No pots comprar bous cada dos anys, són molts de doblers” es lamenta Llitrà.

Beatriz Guijarro és biòloga al Centre Oceanogràfic de les Balears i fa vint anys que investiga els efectes de l’art d’arrossegament. “El nombre d’embarcacions ha baixat, l’esforç pesquer s’ha reduït i les captures per unitat d’esforç es recuperen.” Entitats conservacionistes com Oceana són partidàries d’una progessiva abolició, però Guijarro afirma que si prohibim la pesca a Balears, exportam la problemàtica.

Domingo Bonnín presideix la Federació de Confraries de Pescadors de Balears. Treballa en una barca d’arts menors, però n’ha tengut de bou. “Els pescadors som uns supervivents, en quedam molt pocs. Recuperar l’ofici és difícil.”

Zoom s’emet dissabte a les 21.30 hores a IB3 Televisió. Podeu recuperar el programa al servei a la carta de la pàgina web d’IB3.