Un diari escrit a mà de la Guerra Civil és l’únic record que Mari Carmen Díaz conserva del seu padrí, José Tejada. Natural d’Extremadura, va ser capturat pels franquistes i empresonat a la colònia penitenciària de Formentera, on va morir: “El poc que menjaven no els alimentava, els donaven peladures de patata. Va morir de tuberculosi”.
Com ell, 57 homes més hi perderen la vida entre els anys 1940 i 1942. Foren enterrats al cementiri nou de Sant Francesc. Antoni Ferrer, historiador, fa anys que estudia la vida al Penal: “Respon a la necessitat del nou règim franquista de tenir llocs habilitats per l’enorme quantitat de presoners. Fer arribar menjar a la població presidiària significava un esforç d’intendència molt gros que el règim no estava preparat per assumir. Estaven en unes condicions pèssimes”.
Ara, l’equip d’Aranzadi exhuma la fossa del cementiri de Sant Francesc a la recerca d’aquestes víctimes. Almudena García coordina l’excavació: “La dificultat és distingir la població local de la població reclusa”.
Pere Cànaves conserva algunes capses de fusta fetes a mà que son pare i el seu padrí jove, Pere i Toni, fabricaren al Penal de Formentera. Tots dos sobrevisqueren al camp de presoners i la seva memòria perdura a la família: “En sortir del Penal, mon pare va estar mig any que només bevia llet. Va passar un calvari”.
