Gairebé quan es compleixen dos anys del primer cas de covid-19 a les Balears, la sisena onada remet i els centres d’Atenció Primària comencen a agafar aire. La variant òmicron havia generat tal explosió de contagis que els centres de salut es trobaven absolutament desbordats. La primera línia d’assistència sanitària, la més propera als ciutadans i, històricament, la germana pobra de la Salut Pública, es posava sobre les esquenes el pes de la pandèmia.

Al centre Escola Graduada de Palma tot es capgirava per fer front a una situació límit. “Tres-centes o quatre-centes telefonades al dia. Ho fas i no saps ni com. I l’endemà, torna a començar. És molt dur.” És Andrea Codoñer, coordinadora mèdica del centre.

La seva companya Beatriz Sánchez, coordina l’equip d’Infermeria, setze professionals que no han aturat: “Ja anàvem amb les plantilles justes. No estàvem preparats per assumir aquesta pandèmia tan brutal. Ningú no es fa a la idea de tota la feina que hi ha al darrere.”

A Admissió, el volum de feina es multiplicava per la gestió de les baixes laborals. Xisca Calafell està al capdavant de l’àrea: “Mai en la vida no s’havia fet feina així. El telèfon no atura, coes impressionants, la gent protestant… Ens havíem de posar en la pell del pacient que necessita la baixa però també en la del metge que no dona a l’abast.”

Al Servei d’Urgències, les nits es fan costa amunt, amb els equips sota mínims: “Havíem de cercar gent de davall les pedres” recorda Javier Salcines, el coordinador del SUAP.

A Marina Bauzà la pandèmia l’ha enganxada fent feuba a la seva residència: “la sisena onada ha estat el meu punt crític de càrrega de feina. I emocionalment, també. Som humans i ens afecta.”