La secretària d’Estat d’Igualtat, sobre la Llei del ‘només sí és sí’: “Cada vegada seran més els casos favorables a mantenir les penes, si no a incrementar-les”

"Vàrem fer cas al CGPJ en el manteniment de les penes màximes per evitar rebaixa de condemna", respon la responsable pública de Podem a les crítiques sobre la redacció de la norma

La secretària d’Estat d’Igualtat, Ángela Rodríguez, defensa la Llei de garantia integral de la llibertat sexual tot dient que és “una molt bona norma” i que s’ha de deixar temps i desmarcar-se del “renou” que s’ha generat- per comprovar-ne els avanços que suposa per la dona.

Són declaracions fruit d’una entrevista a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència de Gènere, que es celebra aquest divendres, 25 de novembre.

“Vull insistir en la calma, en què cada vegada són més els casos de revisió judicial en què no hi ha rebaixa de penes… Això ens ha de donar certa tranquil·litat”, ha afegit Rodríquez apel·lant a què tant pel decret de la Fiscalia General de l’Estat – per protegir l’esperit de la norma- com pel que “puguin anar dient” els distints tribunals, “ens anirem trobant amb què cada vegada són més els casos favorables a mantenir les penes, si no a incrementar-les”.

La responsable pública de Podem respon a les crítiques d’haver desobeït l’opinió del dictamen no vinculant del Consell General del Poder Judicial abans de l’aprovació del ‘només sí és sí’ (va advertir de la derivada de revisió a la baixa de penes a què considerava es donava peu): “Vàrem fer-li cas en el manteniment de les penes màximes, com ens va assenyalar, per evitar rebaixa de condemna”.

Rodríguez ha ratificat la línia argumental de la ministra d’Igualtat, Irene Montero, quant a què la revisió de penes a la baixa que ha suposat és fruit d’una incorrecta interpretació de la norma, si no d’una “mala” sentència de partida. En aquest punt ha posat com exemple el cas d’un pare que va obligar a la seva filla de 13 anys a fer-li una felació, fet davant el qual “no va veure prevaliment” (agreujant del delicte) del que llavors va ser abusador i amb el renovat text seria agressor. “No li va parèixer suficientment greu al jutge”, ha deixat dit.

Les dades de violència de gènere

Les darreres dades judicials d’atenció a les dones de violència de gènere (Informe Anual del CGPJ de març sobre dades de 2021) són de 103 dones de cada 10 mil que denunciaren el seu problema i inciaren el procediment judicial. La mitjana nacional és de 66 casos de cada deu mil dones, recordava ahir la secretària d’Igualtat d’UGT, Xisca Garí, amb motiu del 25N, tot fent l’èmfasi en què “només el 22% dels casos són denunciats”.

Si miram les darreres xifres d’octubre, les denúncies de violència de gènere s’han incrementat en un 8%, nova mostra d’un reiterat increment que l’IB Dona ha argumentat en més d’una ocasióque també obeeix a una major conscienciació per no callar la violència per part de la víctima, a diferència del que passa a altres comunitats, així com a l’efecte de la població flotant derivada del turisme.

En qualsevol cas, també ha augmentat el servei d’atenció integral a les víctimes d’aquest tipus de violència que ha vist un increment del 9% d’usuàries en un any.

“El carrer és tan nostre com de qualsevol altre. Les dones hem de poder anar-hi sense por”

UGT alerta sobre la “normalització” de l’assetjament laboral