Divendres, 30 de gener de 2026

Home IB3 IB3 Instagram
15°C 15° 12°

Illes Balears

Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera
Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera

Resum informatiu

EMISSIÓ
EN DIRECTE
Darrers Informatius RÀDIO
MATÍ
MIGDIA
VESPRE
Darrers IB3 Notícies
MATÍ
MIGDIA
VESPRE
Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera
X
espanya

Acord entre Govern i sindicats per apujar el salari mínim interprofessional

Les patronals CEOE i Cepyme no s'han sumat a l'acord

30/01/2026

Acord entre Govern i sindicats per apujar el salari mínim interprofessional

A. Pérez Meca / Europa Press

25

Acord entre el Govern d’Espanya i sindicats per apujar el salari mínim interprofessional. La mesa de diàleg social ha acordat un augment del 3,1%, que equivalen a 37 euros mensuals. El sou mínim queda ara establert en 1.221 euros bruts en catorze pagues i continuarà exempt de tributar a l’IRPF. La mesura, que s’ha pres sense el suport de les patronals, està previst que sigui aprovada en el Consell de Ministres de dia 17 de febrer. La seva aplicació serà retroactiva a partir del gener d’enguany.

Díaz subratlla que el salari mínim “ja no és de subsistència” després de la nova pujada pactada

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha destacat aquest divendres que el salari mínim “ja no és de subsistència” després de la nova pujada acordada entre el seu departament i els sindicats: “Hem tret molta gent treballadora de la pobresa laboral”. El Ministeri de Treball va tancar ahir dijous un preacord amb UGT i CCOO —al qual no s’hi han sumat les patronals CEOE i Cepyme— per incrementar el salari mínim interprofessional (SMI) un 3,1% el 2026, fins als 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues.

En declaracions a 2Cat i Ràdio 4, Díaz ha defensat els “esforços ingents” del seu ministeri per aconseguir que els empresaris se sumassin al pacte, però ha lamentat que “la patronal espanyola no vol acordar res amb el Govern” i que, amb aquesta actitud, “qui hi perd són les empreses”. La ministra de Treball ha remarcat que l’augment del salari mínim és “l’única mesura pública” que ha contribuït a reduir les desigualtats, i de la qual s’han beneficiat especialment els joves i les dones. “Mirau els convenis col·lectius, les categories professionals més baixes i mitjanes. Ja no és un salari de subsistència: hem tret molta gent treballadora de la pobresa laboral”, ha insistit la vicepresidenta, que ha recalcat que amb la pujada pactada es compleix l’objectiu que l’SMI arribi al 60% del salari mitjà, tal com estableix la Carta Social Europea. Així mateix, ha destacat que es regularà que els complements salarials no es puguin absorbir amb la pujada de l’SMI, per “acabar amb la trampa que fan alguns empresaris” eliminant o retallant plusos o complements per compensar l’augment del salari mínim.

Sobre si la pujada hauria de variar en funció del cost de vida dels territoris, ha remarcat que l’SMI actua com una “eina de mínims, de garantia d’igualació social al conjunt del territori”, alhora que ha apel·lat patronals i sindicats a apujar també els sous en la negociació col·lectiva: “Per ser un país millor necessitam apujar els salaris”.

Les empreses “hi perden” pel rebuig de la patronal

Díaz ha remarcat que la voluntat d’acord del ministeri “era clara” i, tot i reconèixer que “per primera vegada després de moltes taules de diàleg social la patronal sí que va negociar”, ha acusat les organitzacions empresarials de no voler “acordar res” amb el Govern. “Hem negociat des de l’octubre. Fins i tot podent apujar un poc manco l’SMI, és a dir, fent que les empreses hi guanyassin més. I, així i tot, la patronal espanyola no va voler l’acord. Per tant, avui qui hi perd són les empreses espanyoles”, ha subratllat. En aquest sentit, ha recordat que el Govern ha posat sobre la taula aquests darrers dies “mesures positives per a l’empresa” per compensar l’increment de l’SMI amb deduccions fiscals, “i la CEOE, en lloc de defensar les empreses espanyoles, juga a fer partidisme amb el Govern d’Espanya”. “També he escoltat declaracions de la CEOE en oposició a la regularització de les persones migrants, fent consideracions que tenen més a veure amb la política que amb la institucionalitat de la representació de les empreses espanyoles”, ha afegit.

Notícies relacionades >

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT