Maria Ballester és una jove de 13 anys que conviu amb una paràlisi cere-bral des que va néixer. Segueix un calendari estricte de teràpies. Però n’hi ha una que és especial: la que fa amb cavalls a s’Hort Vell. L’acompanya sa mare, Maria Magdalena Vidal: “Quan va a fisioteràpia és branca, branca, branca. Però aquí no: puges al cavall, passeges, ets a l’aire lliure, interactues amb l’animal… Surts de les teràpies tot i que n’estiguis fent”.

Fa nou anys que Maria munta Napoleón i, amb el temps i el suport de la seva fisioterapeuta, Auba Benito, ha aconseguit colcar tota sola. “No ens ho pensàvem mai, és una alegria que ho pugui fer” diu sa mare. “Parlam de persones que han de fer teràpia molts d’anys, o tota la vida. Que sigui motivador, engrescador, ajuda que el rendiment sigui més gran” sosté Auba Benito.

Aquestes teràpies són complementàries a les convencionals, però no es regeixen per cap tipus de regulació. “Els animals són catalitzadors de canvi: milloren l’estat d’ànim i el benestar de totes les persones, també les que estan en una situació complicada” afirma Toni Gomila, catedràtic de Psicologia Bàsica de la UIB.

Podeu recuperar el capítol sencer a: Zoom – Teràpies animals, el vincle