Illes Balears
ls 127 afectats que tenien assegurança privada ja han cobrat; però, en canvi, els 154 que van reclamar ajudes a l'administració encara esperen
28/10/2019
11
El Ministeri de Transició Energètica participa avui per primera vegada de la comissió creada per analitzar l’impacte de la pana elèctrica de fa un any. Sobre la taula, la petició d’autoritzar i assumir els 3 milions d’euros necessaris per instal·lar generadors que evitin un nou tall de subministrament elèctric. Els 127 afectats que tenien assegurança privada ja han cobrat; però, en canvi, els 154 que van reclamar ajudes a l’administració encara esperen.
Un any després els avanços aconseguits són un protocol d’actuació per reduir el temps de resposta i disposar d’una grua de grans dimensions per aixecar torres d’alta tensió. En aquest temps, els esforços s’han centrat a reforçar les revisions del sistema, tal com ha assegurat la portaveu d’Endesa, Maria Magdalena Frau, a IB3 Ràdio.
Les conseqüències del cap de fibló són encara ben visibles al camp. Arbres caiguts i nombrosos danys que, un any més tard, esperen resposta per part de l’administració.
Les diferents ajudes públiques que es van posar en marxa per part de les institucions encara no s’han pagat. Des del Consell asseguren que es faran efectives en les pròximes setmanes. Només Ferreries ha tramitat 23 sol·licituds de famílies en risc d’exclusió. La línia destinada a empreses compta a 23 peticions, mentre que s’estan tramitant 23 ajudes per a explotacions agràries i 30 més per a desperfectes en habitatges.
Sí que han cobrat els particulars amb assegurança. El consorci de compensació ha pagat 1 milió d’euros a 127 afectats. Com Borja Pons, pagès de la finca Sant Tomàs, Alaior, a qui el cap de fibló va foradar la casa.
Mentrestant, al bosc, les 1.700 hectàrees afectades continuen pràcticament igual. I és que Tragsa ha començat a enretirar fa pocs dies els arbres caiguts. Se’n van comptabilitzar 70.000.
El que sí ha canviat en el darrer any és la conscienciació social sobre la fragilitat del sistema elèctric de Menorca. Han aparegut col·lectius que urgeixen a fomentar les renovables i deixar de cremar combustibles fòssils que fan que l’illa sigui 100% depenent de la central tèrmica de Maó.
De fet, aquest és el segon cap de fibló més important registrat a Menorca, el més gros pel que fa a recorregut. En concret, és el cinquè fibló més important de les Illes Balears des que hi ha registres.
Més informació:
El primer informe de l’Aemet: esclafit i cap de fibló coincidiren diumenge a Menorca
Les diferències entre un fibló i esclafit
El cap de fibló de Menorca arrabassa la mata de Torralbenc Nou, la més monumental de totes les Illes
“Allà per on ha passat el cap de fibló s’ho ha endut tot”
Les incomoditats del cap de fibló: ni llum, ni aigua, ni telèfon, ni internet
28/10/2019
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
