La bellesa catastròfica de la neu

Els meteoròlegs d'IB3 fan una anàlisi exhaustiva dels efectes que ha tengut Juliette a la Tramuntana, amb dades registrades, i també els danys causats en el medi natural

Juliette passarà a la història per ser la borrasca que ha deixat els gruixos de neu caiguts en 24 hores més destacables a la serra de Tramuntana des del 1985 i la nevada més intensa a altres punts de l’illa en més de 10 anys. Encara que la neu resulti un fet atractiu, el gruix acumulat ha tengut un impacte catastròfic en la vegetació natural i alguns conreus.

Confirmat: Juliette deixa la nevada més gran dels darrers 40 anys a la Tramuntana

Una nevada d’impacte

El temporal de neu fou tan intens que s’acumularen en 24 hores entre 2,5 i 3 metres de neu als cims de la serra de Tramuntana. A una cota de 800 metres, el gruix assolí els 120 centímetres i fora de la Serra, a indrets del Pla i el Llevant de Mallorca hi havia gruixos d’entre 10 i 20 centímetres.

És habitual que les nevades ocasionin esqueixos i caiguda de branques als boscos de la Serra de Tramuntana. És un procés natural de poda i selecció espontània que ve determinat per la climatologia. Fins i tot té beneficis. El pes de la neu allibera l’arbre de les parts problemàtiques, mortes o febles, que atreuen malalties i pot dedicar l’energia que requeria mantenir-les a generar branques noves, fulles i flors.

Si la nevada és abundant, afecta qualsevol exemplar, també els joves i sans, i el resultat pot ser devastador. És el cas actual, on els efectes van molt més enllà d’una simple caiguda de branques. El bosc està tan malmès que els danys són similars als d’un temporal de vent o als que pugui causar un fibló. A més, no es tracta d’un fet local sinó de caràcter general. Ha afectat tots els boscos i conreus d’olivera i garrover de muntanya situats a cota mitjana de la serra de Tramuntana així com els pinars i la vegetació natural del llevant de Mallorca.

El pes de la neu, combinat amb el vent, ha esqueixat i tomat branques i cimals, xapat soques i, fins i tot, hi ha arbres arrabassats d’arrel. Això darrer ha passat als costers on la vegetació no té bona sustentació o bé als indrets on el sòl estava més amarat. La caiguda d’arbres i l’excés de precipitació també han esbaldregat nombrosos marges i altres construccions de pedra en sec.

Problemàtica

Als treballs de retirada de branques i arbres de les carreteres, s’hi afegirà a partir d’ara tota una sèrie de qüestions relacionades amb la dinàmica forestal.

Els esqueixos són un focus d’entrada per a fongs i larves d’insecte si no cicatritzen correctament. D’aquesta manera, l’esqueixada massiva pot afavorir la propagació de les plagues que afecten actualment els boscos mallorquins. Per altra banda, les branques i troncs que quedaran al terra també són susceptibles de ser colonitzats per insectes perforadors. Encara que no hi ha una relació directa amb els incendis forestals, la matèria vegetal escampada esdevé un risc per dos motius: és un bon combustible i augmenta la continuïtat vegetal. Tot plegat, facilita la propagació del foc.

La neu i els boscos de Mallorca

Els efectes de les nevades sobre el medi natural depenen de la resistència i l’adaptació dels mateixos vegetals. En general la vegetació pròpia de la serra de tramuntana està adaptada al fred habitual de l’hivern mediterrani i els boscos, si estan sans, suporten les nevades febles o moderades, que són les més freqüents. Ara bé, la vegetació no resisteix els casos extraordinaris de nevada intensa a cotes mitjanes i baixes com el de Juliette. Per contra, la vegetació dels cims, en alguns casos relicte de climes passats, tolera millor la neu.

A la part alta de la Serra la neu hi aferra amb més freqüència. El fred, juntament amb factors geològics i edàfics, suposa un límit per a moltes espècies, que eviten viure a les parts altes de les muntanyes. El pi i l’alzina en són dos exemples, no solen anar més enllà dels 900-1000 metres tret d’exemplars solitaris situats en zones molt favorables.

Més amunt hi viuen comunitats pròpies de l’alta muntanya mallorquina, un tipus de flora singular molt ben adaptada a un medi extrem, amb nombrosos endemismes, és a dir en espècies que només viuen aquí i enlloc més del món. Una vegetació baixa, arrodonida, sense fulles i flexible, que reparteix millor el pes de la neu. No hi ha comunitats forestals estructurades, però sí diverses espècies de clima fred i humit, avui dia considerats vestigis d’un clima passat que els afavoria i feia més abundants.

El Govern estudia tancar l’accés a rutes senderistes de la serra de Tramuntana per “risc de despreniments”
Balears demanarà a l’Estat que declari zona catastròfica la serra de Tramuntana pels danys causats per Juliette
Cap de setmana tranquil amb algun ruixat local i ambient fred