22 dels 87 aqüífers de les Balears presenten una elevada concentració de nitrats. El Govern ha aprovat el decret pel qual es designen les zones vulnerables per la contaminació d’aquest component químic, amb l’objectiu que s’adoptin mesures per reduir-ne la presència en les aigües subterrànies, una reducció en la qual es fa feina des de fa anys però que costa molt d’aconseguir.
El mapa de zones vulnerables per la presència d’una elevada concentració de nitrats a les aigües freàtiques de les Balears ha empitjorat des de l’any 2010. En el mapa actual, hi ha més zones afectades, però el Govern assenyala que, encara que pugui parèixer el contrari, la situació ha millorat.
L’agricultura, a través dels fertilitzants, és una de les activitats que genera més nitrats. Per fer-hi front, la Conselleria d’Agricultura preveu tota una sèrie d’accions. Els pagesos de sa Pobla, però, asseguren que ja fa anys que adopten mesures per reduir l’impacte negatiu que l’ús d’aquests fertilitzants causa en les aigües subterrànies.
La Unió Europea estableix en 50 mil·ligrams per litre la presència màxima de nitrats en l’aigua per al consum humà; per damunt d’aquest nivell, l’aigua ja no es pot beure. És el que passa a Búger, on l’Ajuntament instal·larà una planta desnitrificadora, ja que ara només poden treure aigua d’un dels tres pous que tenen al poble; els altres dos estan contaminats.
El problema de Búger el tenien també a sa Pobla, on, des del 2007, tracten l’aigua; i a Manacor, que està en procés de construcció d’una planta potabilitzadora que permetrà que totes les llars hi tenguin aigua potable a partir del 2025.
El cos, quasi momificat i encara per identificar, va ser localitzat a l'interior d'una caseta abandonada ubicada entre Can Picafort i Son Serra de Marina
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros