Illes Balears
La consellera de Presidència, Mercedes Garrido, donà explicacions sobre l'exempció inicial en la majoria de categories sanitàries mentre OCB i STEI lamentaren que no es fes les coses d'una altra manera des del principi
02/02/2023
La consellera de Presidència, Mercedes Garrido, escolta la intervenció de la vocal de l'Stei Maria Antònia Font en el ple del Consell Social de la Llengua d'ahir (IB3 TV)
18El filòleg jubilat de la Universitat Joan Melià (membre del grup d’experts en la llengua catalana al Consell Social de la Llengua) va ser l’encarregat d’informar en el ple extraordinari d’aquest dimecres de la retirada d’una proposta de declaració en què es criticava i retreia al Govern l’exempció, inicialment prevista, del coneixement del català per a determinades places dins el procediment d’estabilització en la sanitat pública. I no només això, també reprovava la seva política lingüística aquesta legislatura.
Va ser en el torn de precs i preguntes d’una sessió que ja havia nascut determinada per l’anunci a primera hora del dia de la rectificació parcial de l’Executiu sobre l’exigència de català al professional sanitari. S’estimava així parcialment el reivindicat als recursos de reposició tant de l’Obra Cultural Balear (OCB) com de del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEi) tot corregint-se a la baixa l’abast del dèficit de places registrat mesos enrere.
El Ple del Consell Social de la Llengua que integra representants d’entitats tant de l’espectre polític, empresarial, social i acadèmic, entre d’altres, no va comptar amb la presència de la presidenta Armengol com reclamaren membres de les entitats denunciants – el va presidir el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, del qual depèn la Direcció General de Política Lingüística-, però sí hi feu acte de presència la consellera de Presidència, Mercedes Garrido. Fou ella que feu una extensa argumentació de rerefons jurídic i administratiu, a més de polític, dels motius pels quals el Govern havia pres la decisió finalment rectificada.
Garrido va anticipar igualment que la solució adoptada en aquest ocasió tot combinant l’exigència del coneixement del català en alguns casos amb l’exempció sense límit de temps d’aquest en d’altres, no serà una opció en el futur. Sobre aquest extrem hi coincidiren en el torn de preguntes tant el representant de l’OCB, Antoni Llabrés (el seu president Joan Miralles, formava part de la taula) com Maria Antònia Font (Stei) i Joan Melià.
A banda de retreure als representants de l’executiu (també va assistir a la sessió la consellera de Salut, Patrícia Gómez) que si les coses s’haguessin fet d’una altra manera des del principi no s’hauria arribat al punt d’aquesta setmana, encomanaren els mandataris a fer les modificacions legals pertinents abans d’acabar la legislatura perquè tant per les borses ordinàries de cobertura de places com en l’estabilització de personal, l’exempció del català sigui una opció més restringida. I sempre amb dos anys de moratòria per adquirir el nivell de coneixement requerit. Segons Llabrés, encara s’hagués pogut delimitar més l’exempció del català, no per lloc de feina sinó per places. Font va dir que també s’ha d’avançar en la presència del català a la Facultat de Medicina amb cursos des del primer any.
L’exigència del català a la sanitat: cronologia d’un pols polític, social i jurídic
L’OCB i l’STEI valoren positivament el requisit del català a la sanitat, però puntualitzen: “Encara queda feina per fer”
Els degans d’Infermeria i Medicina descarten el conflicte lingüístic amb el català
02/02/2023
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
L'alerta taronja continua activa a les Balears per fort vent i mala mar
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
