X

‘El mal querer’ de Rosalía, desè millor disc conceptual per la revista Rolling Stone

L'àlbum que va catapultar Rosalia al panorama musical internacional passa per davant del disc "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band" (1967) de The Beatles o "The Rise And Fall of Ziggy Stardust And The Spiders From Mars" (1972) de David Bowie

13/10/2022

‘El mal querer’ de Rosalía, desè millor disc conceptual per la revista Rolling Stone

21

“El mal querer” (2018) de Rosalia ha estat triat pels crítics de la revista Rolling Stone com el desè millor disc conceptual de la història, segons figura en la llista recentment publicada i que encapçala “Good Kid, M.A.A.D. City” (2012) de Kendrick Lamar.

La revista estatunidenca recorda que l’àlbum va ser concebut originalment com a treball de fi de grau de l’artista espanyola a partir de la novel·la del segle XIII “Flamenca” i destaca que “captura tota la intensitat i gran càrrega dramàtica d’una relació tòxica amb una brillant paleta de sons”. “Mescla a la perfecció sinistres traces de R&B i hip-hop amb tradicions clàssiques espanyoles, arrelades en els seus molts anys d’exigent formació flamenca”, subratlla també la revista en enumerar les virtuts d’aquest treball que conclou amb “una oda a la independència i alliberament femení”.

Un disc que fins i tot alumnes d’un institut de Palma van analitzar per estudiar el paper de la dona a la literatura i la societat actual.

No és la primera vegada que “El mal querer” s’inclou en una de les famoses llistes d’aquesta veterana publicació, perquè ja va aparèixer en la classificació de “Els 500 millors discos de tots els temps”, aleshores va estar en el lloc 315.

Per davant de Rosalia, a més del citat àlbum de Kendrick Lamar, qualificat com l'”opus de salt a la maduresa de l’artista, amb un rang cinemàtic comparat amb justícia amb Scorsese o Tarantino”, apareixen discos com “American Idiot” (2004) de Green Day en segon lloc i “The Wall” de Pink Floyd (1979) en el tercer.

Els segueixen, per aquest ordre: “Only Built 4 Cuban Linx…” (1995) de Raekwon; “Tommy” (1969) de The Who; “Exile in Guyville” (1993) de Liz Phair; “2112” (1976) de Rush; “The Black Parade” (2006) de My Chemical Romance, i “In The Wee Small Hours” (1955) de Frank Sinatra.

Es tracta d’una classificació arriscada que aparentment intenta actualitzar l’estatus fins i tot de treballs molt assentats com “Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band” (1967) de The Beatles, que es queda un lloc per darrere de Rosalia, o “The Rise And Fall of Ziggy Stardust And The Spiders From Mars” (1972) de David Bowie, que figura en el lloc 13.

Altres àlbums relativament recents que aconsegueixen colar-se en llocs d’honor són per exemple “The ArchAndroid” (2010) de Janelle Monáe, que apareix en dotzè lloc, així com “Lemonade” (2016) de Beyoncé, que ho fa en el quinzè, o “Map Of The Soul: 7” (2020) de la “boy band” sud-coreana BTS, que ho fa en el vint-i-cinquè.

A més, en la llista hi ha cabuda per a un altre disc en espanyol, “Colores” (2020) de J Balvin en el lloc 43.


Rosalía tanca a Palma el ‘Motomami tour’ a l’estat espanyol a mig gas: “Estic malalta, però no volia cancel·lar el concert”
Les lletres de Rosalía serveixen per estudiar el feminisme i la literatura
Rosalía presenta a Palma el seu primer disc de flamenc

13/10/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT