Medi Ambient: “No hi podrà haver creixements urbanístics si no hi ha suficiència hídrica garantida”

Medi Ambient ha informat avui al Consell Balear de l’Aigua sobre el tercer cicle de planificació del Pla Hidrològic, que aglutinarà des del 2022 al 2027

El nou Pla Hidrològic de les Illes Balears condicionarà, per primera vegada, el creixement urbanístic a la gestió de l’aigua. Tots aquells municipis que vulguin créixer hauran d’assegurar que poden abastir d’aigua la població. “A partir d’ara no hi podrà haver creixements urbanístics si no hi ha una suficiència hídrica garantida”, explica Miquel Mir, conseller de Medi Ambient i Territori.

Medi Ambient ha informat avui al Consell Balear de l’Aigua* sobre el tercer cicle de planificació del Pla Hidrològic, que aglutinarà des del 2022 al 2027. El Pla vol garantir que els recursos hídrics es gestionin de manera eficient i sostenible. Per això, establirà fites concretes perquè els municipis millorin també les seves xarxes internes i reparin les fuites d’aigua.

Així, l’informe de suficiència hídrica, que és obligatori per poder tramitar qualsevol instrument que pugui suposar un creixement urbanístic -PGOU, Normes Subsidiàries, Pla Especial, etcètera- només podrà ser favorable en cas que el municipi que el sol·liciti compleixi amb dos condicionants: una dotació màxima de 250 litres/persona/dia i un percentatge màxim de fugides del 25% (el 2025) i del 17% (el 2027).

En cas de no complir amb aquests dos condicionants, només es podrà continuar amb la tramitació si el municipi ja té aprovat un Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua on es prevegi l’assoliment, com a mínim, d’aquests dos objectius, en un període màxim de sis anys. Amb tot, segons ha remarcat el conseller, “complir amb aquests condicionants no suposa automàticament obtenir un informe de suficiència hídrica favorable, sinó que, una vegada superat aquest requisit mínim, s’examinarà la viabilitat del creixement requerit”.

El Pla també veta nous hotels en els municipis que no tenguin reserves d’aigua suficients per satisfer la demanda. Un fet significatiu perquè, segons un estudi de la UIB, els turistes que arriben a les Illes consumeixen una quarta part de l’aigua que es consumeix a les Balears.

El conseller Miquel Mir també parla dels límits de les Illes que considera que “s’han sobrepassat, no només pels grans consumidors relacionats amb algunes activitats industrials, sinó també per una població flotant que està suposant estralls importants en el consum de recursos naturals com l’aigua o amb l’increment exponencial de generació de residus”.

Actualment, alguns municipis s’han vist obligats a haver de transportar aigua amb camions, com per exemple el municipi de Deià, i també s’han fet recomanacions per estalviar aigua durant l’estiu, que és quan més demanda hídrica hi ha.

Joana Garau, Directora General de Recursos Hídrics, assegura que la situació hídrica de les Balears és compromesa: “La temporada turística ha començat molt abans, la pressió per demanda d’abastiment de població ha crescut molt i ho notam en els nivells piezomètrics*, que és on tenim les reserves. Per això, alguns ajuntaments no tenen pous de reserva per poder assumir aquest pic de demanda”, assegura Garau.

Garau ha assenyalat que aquest tercer cicle de planificació posa el focus en “l’optimització de la gestió del recurs” tenint en compte que “l’increment del recurs disponible només seria possible ampliant el nombre de dessaladores, fet que suposa un cost ambiental i energètic inassumible per a l’arxipèlag”. De moment, en aquesta planificació no està previst fer cap dessaladora nova a les Balears. En aquest sentit, Garau ha destacat que projectes emblemàtics com la renovació de la dessaladora de Palma no suposaran un increment de la capacitat de producció de la planta, sinó una millora de l’eficiència energètica.

Així mateix, ha incidit en la importància de complir amb els objectius de reducció de fugides en les xarxes de subministrament. “En un context de reducció de les precipitacions, hem d’estar preparats per aprofitar la darrera gota d’aigua. No ens podem permetre perdre l’aigua com es perd actualment”, ha declarat.

D’altra banda, Miquel Mir ha recordat que aquesta revisió del Pla Hidrològic “és la primera des de la declaració d’emergència climàtica” a les Balears i, en aquest sentit, ha remarcat que “s’ha posat èmfasi a incorporar la visió climàtica al Pla”. Així, ha remarcat el compromís de crear una estratègia de manteniment i recuperació de zones humides, l’establiment de cabals ecològics o l’increment de la protecció de les zones inundables.

 

Consell Balear de l’Aigua: és l’òrgan suprem de consulta, participació i planificació en matèria d’aigües en l’àmbit de les Balears. Estan representats el Govern, els Consells, la Federació de Municipis, l’administració de l’Estat, subministadores i gestors d’aigua, i els sectors ecologista i agrícola, entre altres.

Nivell piezomètric: Nivell virtual d’aigua subterrània. Si es tracta d’un aqüífer lliure, aquest nivell coincideix amb el del mantell freàtic; si és captiu, el nivell és el del punt més alt i, per tant, si es forada el mantell captiu amb un tub, l’aigua pujarà fins a assolir aquest nivell virtual, que pot situar-se per damunt de la topografia.

Consulta aquí tota la informació sobre el tercer cicle de planificació hidrològica

La situació hídrica de les Balears és compromesa 

Les reserves hídriques de les Balears cauen fins al 58%