“Hi ha empreses importants del sector del transport discrecional amb actituds de cacic que freguen el delicte: proposen als treballadors que acceptin pagar de la seva butxaca les despeses que pugui tenir l’empresa per mantenir-los a l’ERTO… Mantenir-los dins l’expedient a canvi, per exemple, que l’any que ve se’ls baixi el salari o altres complements salarials com poden ser dietes o transport“, apunta José García, secretari de Mobilitat d’UGT. Ho fa al respecte de la denuncia que la patronal d’aquest servei de transport que viu del turisme està deixant els fixos discontinus fora dels seus Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació. Això és, el 95% dels seus treballadors.
Aquestes acusacions les ha negat Rafel Roig, president de la Federació Balear de Transport, qui es defensa dient que sense ajut de l’Estat és “inviable” mantenir el 65% de les cotitzacions per aquests llocs de feina. A més, acusa els sindicats de no cedir en drets laborals adquirits per remuntar la situació: “vàrem fer una proposta de viabilitat en què no es tocava el sou; en tot cas, es va parlar d’actuacions sobre complements i jornada”. Recrimina el president de la Federació que els sindicats es tancaren en rodó davant la proposta de la patronal amb vistes d’una situació a què atribueix unes xifres actuals d’entre el 5 i el 10% d’ocupació de negoci i un 5% de la plantilla activa.
L’atac a la voluntat negociadora dels sindicats el respon Pep Ginard de CCOO que explica que la Federació pretenia una “quitança” de l’augment salarial establert per conveniper enguany en comptes d’aplaçar-lo com s’ha fet a hosteleria i comerç. “Es pretenia una desregularització del conveni”, es queixa Ginard. Pensa que les empreses no volen assumir les pèrdues derivades de la crisi del coronavirus en detriment de l’interès dels treballadors i a cost dels doblers públics.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros