La història dels terratrèmols a Mallorca: 15 sismes en els darrers 25 anys

Destaquen el de Campos-Palma el 1660, amb rèpliques durant 10 dies, i el més recent, a Palma-Marratxí, el 1851

La Xarxa Sísmica Nacional confirma dos terratrèmols de magnitud 2,2 i 2,5 a Deià i a Bunyola

Com de probable és que es repetesquin els dos terratrèmols de magnitud 2,2 i 2,5 a Deià i a Bunyola registrats el vespre d’aquest dimarts? La sismicitat de les Illes Balears i la de Mallorca en particular és en general baixa i els terratrèmols que s’hi detecten són d’escassa magnitud. En els darrers 25 anys s’han registrat 15 sismes, el precedent més recent és el del 4 de febrer de l’any 2020, de magnitud 2,1 en l’escala de Richter, i amb l’epicentre situat entre els termes municipals de Petra i Sant Joan.

Malgrat tot, la sismicitat històrica també té alguns exemples de moviments relativament importants. En els darrers 400 anys es té constància de dos sismes intensos: el de Campos-Palma el 18 de març de 1660 i el més recent, a Palma-Marratxí, el 15 de maig del 1851.

El terratrèmol del 1660 es va localitzar a la zona occidental de Mallorca, cap a l’est de Palma on provocà desperfectes a la Seu i una alarma generalitzada entre la població.

El sisme també fou percebut a Campos i part de la Serra de Tramuntana, però no es té constància de desperfectes en cap d’aquests indrets. Hi hagué rèpliques en els 10 dies següents.

El cas de 1851 és considerat el més important observat mai a les Balears, amb una intensitat de VII-VIII a l’escala de Mercalli (a diferència de l’escala de Richter, que mesura la magnitud d’un terratrèmol a partir de l’energia alliberada, l’escala de Mercalli mesura la intensitat del sisme a partir dels danys observats i se sol fer servir en casos històrics previs a les mesures efectuades per un sismògraf). L’epicentre se situà entre Palma i Marratxí, on la població es va despertar entorn de les 2 de la matinada a causa de la sacsejada violenta que es va produir, d’uns 3 segons, seguida d’una altra de característiques similars.

A Palma i Marratxí es cruiaren cases i, fins i tot, algunes s’enfonsaren o s’hagueren de tomar per poder ser reconstruïdes. Hi hagué desperfectes a torres i nombroses esglésies. Caigué una de les torres de la façana principal de la Seu i l’altra quedà molt malmesa. També caigué la Torre de l’Àngel al Palau de l’Almudaina i s’esbucà parcialment l’església de Sant Marçal a sa Cabaneta (Marratxí). També patiren danys les de Santa Maria i Bunyola i s’esbucaren els campanars de Sant Francesc, Sant Agustí i la Concepció a Palma. Hi hagué canvis en la circulació de l’aigua subterrània, es modificà el cabal d’algunes fonts i la temperatura de les fonts termals de Campos.  També hi hagué esllavissades de pedres i terra que tallaren carreteres entre Palma i Bunyola.

El terratrèmol fou percebut arreu de Mallorca i, fins i tot, a Cabrera de manera lleu. El succeïren un total de 18 rèpliques en un episodi que s’allargà fins al 31 d’agost del 1852, 15 mesos després del sisme principal, alguns de certa violència considerats d’intensitat V, entre el pànic generalitzat de la població sobretot de Palma.

Des d’aleshores no s’ha tornat a produir cap sisme d’intensitat superior a V, però al segle XX hi hagué alguns exemples destacables, com els terratrèmols del 1919, 1922, 1923, 1995 i 1996, tots ells amb epicentres situats entorn del centre de l’illa.

Els terratrèmols detectats a Mallorca estan relacionats amb l’activitat sísmica de les falles, és a dir, les fractures de l’escorça terrestre en les quals es produeix un desplaçament de blocs. Les falles mallorquines s’orienten en direcció Nord-est cap al Sud-oest i, en termes generals, poden ser considerades les responsables de l’aixecament de la Serra de Tramuntana, entre altres relleus. La seva activitat sísmica, com la de la resta de la Mediterrània occidental, és deguda al moviment l’apropament d’Àfrica i Europa, que s’aproximen a un ritme d’1 centímetre cada any.