Identifiquen rastres d’ADN de vell marí a Cabrera i sa Dragonera

Això significa que algun exemplar ha transitat prop d'aquestes aigües en, com a màxim, catorze dies d'ençà que es recolliren les mostres d'aigua

Tècnics dels espais naturals protegits dels parcs de Cabrera i sa Dragonera han identificat rastres d’ADN del vell marí (Monachus monachus) dins d’un projecte per determinar la presència d’aquesta espècie en aigües de les Balears. Segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient i Territori en una nota de premsa, es tracta de l’estudi ‘Spot the Monk’, liderat per la Universitat de Milà Bicocca i l’Imedea (CSIC-UIB).

El científic de l’IMEDEA Giacomo Tavecchia, sobre els rastres d’ADN de vell marí: “És molt fàcil que sigui un fals positiu”

Aquesta iniciativa pretén esbrinar quan i en quins llocs es troba material genètic d’aquesta espècie de foca mediterrània. Durant 2021, en el marc d’aquest projecte s’han recol·lectat mostres d’aigua en 135 localitats del Mediterrani, des de la mar Adriàtica fins a les Balears.

El personal dels parcs de Cabrera i de sa Dragonera ha col·laborat amb l’Imedea juntament amb centres de busseig i guardes de les reserves marines per prendre mostres d’aigua en setze localitzacions diferents d’aquests dos espais naturals protegits en dos mesos.

Tot i la falta d’observacions directes, els resultats de les analítiques d’aigua recollides a Cabrera i sa Dragonera han determinat la presència d’ADN de vell marí, la qual cosa significa que algun exemplar ha transitat prop d’aquestes aigües en, com a màxim catorze dies d’ençà que se’n recolliren les mostres. Tot i que encara està en fase d’estudi el temps en el qual el material genètic queda a l’aigua podria ser inferior.

La tècnica es basa en l’amplificació de traces microscòpiques d’ADN en l’aigua de la mar, causat pel pas dels animals. Es tracta d’una tècnica que ha d’executar-se amb molta cura per evitar contaminacions. Per això, durant l’estudi, s’han pres mesures com l’elaboració de rèpliques independents de les analítiques genètiques.

El vell marí és una espècie mediterrània i una de les espècies en major risc d’extinció segons la UICN. A Balears, havien de criar en les cales, on no hi havia depredadors, fins que, a partir del segle XIX va començar una persecució humana que va acabar amb la seva extinció, segons ha indicat la Conselleria.

En 1958 l’últim exemplar va morir a Cala Tuent i des de llavors hi ha hagut observacions esporàdiques, però no totes ben contrastades d’animals nord-africans divagants, fins fa poques dècades.

Les conclusions de l’estudi, segons la Conselleria, posen de manifest la importància de les àrees marines protegides, com les 89.478 hectàrees marines del Parc Nacional de Cabrera i les reserves marines del Parc natural de sa Dragonera, ja que són una bona zona d’alimentació per a aquests mamífers.