Illes Balears
La revalorització de les Balears en el mapa del finançament autonòmic, la demanda perpètua que no canvia amb el color dels governants
L'exconseller del Banc d'Espanya menorquí, López Casasnovas, assenyala que només per la insularitat, l'aportació de l'Estat a les Illes ja hauria d'augmentar el 10 %
03/07/2023
L'aportació positiva del turisme als comptes comercials de l'Estat, contrasta amb els costos socials insatisfets que "centrifuguen cap a les Illes", en paraules de López Casasnovas
11“Quants d’euros necessitaríem a les Balears per comprar el mateix euro que la mitjana de l’Estat? 1,10”, respon l’expert en finançament autonòmic i catedràtic d’Economia, Guillem López Casasnovas, per qui només per aquest efecte [del cost de la insularitat], l’aportació financera de l’Estat a les Illes hauria d’augmentar el 10 % “exagerant una mica”. La comparació en termes de mercat de divises, la fa l’exconseller del Banc d’Espanya ciutadellenc a les portes de la reclamació davant Madrid de “la compensació dels desavantatges que implica la insularitat per als ciutadans i les empreses de les Balears” d’acord amb el punt 10 de l”Acord conjunt pel Govern” entre el PP de Marga Prohens i Vox.
“L’Estat està orgullós de veure que la comunitat autònoma és una gran generadora de divises, que salva la balança per compte corrent amb les exportacions pel turisme, però els estralls que deixa aquest model econòmic en termes de serveis socials precaris, mancança d’habitatge assequible, etc. Tots aquests costos centrifuguen cap a la comunitat”, exposa qui va ser membre de la comissió que abordà el darrer intent de reforma del sistema de repartiment de doblers entre autonomies.
En l’esmentat acord de governabilitat també es fa referència al desenvolupament “efectiu” i amb caràcter “permanent” del famós REB, el Règim Fiscal Especial de Balears, pendent de renovar des de fa cinc anys per mor de falta de consens i que López Casasnoves assegura que, en cas de ser millorat, podria pal·liar “en part” els efectes de la manca de finançament des de la capital d’Espanya.
Al seu torn, el teixit empresarial confia que millori la competitivitat i modernitzi el sistema productiu dels negocis illencs: “Ajudarà al sistema productiu de les empreses en la mesura que s’empri la reinversió, tret del cas del producte local que, a més, tendrà una ajuda complementària directa”, declara el president de la Cambra de Comerç de Mallorca, Eduardo Soriano. Amb tot, avisa que els resultats del primer any d’aplicació del REB no se sabran fins al segon trimestre de 2024, quan es faci l’aprovació dels resultats de l’exercici actual i de la reinversió dels beneficis no distribuïts a compte de la deducció en l’Impost de Societats que ha permès la regla fiscal.
A la coa del finançament
Les Balears són la tercera comunitat que menys ha rebut a compte del finançament autonòmic per part de l’Estat durant els primers 6 mesos del 2023, només per davant La Rioja i Cantàbria. Malgrat que el Ministeri d’Hisenda ha repartit 1.007 milions d’euros més que el juny de l’any passat -61.678 M €, en total-, les Balears no milloren en el rànquing. La comunitat rebrà 206 milions, el 0,3 %. Una xifra que queda molt lluny dels més d’11.500 milions (a l’entorn del 18 %) que rebran Catalunya o Andalusia.
Notícies relacionades >
03/07/2023
Comentaris:
(*) Camps obligatoris‘Mèrvels’, els superherois d’estil menorquí
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
A cops i al cap: el detingut per presumptament assassinar la seva sogra tenia antecedents policials de caràcter violent
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Mallorca: una plaça turística per cada dos residents
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
