Dilluns, 19 de gener de 2026
Illes Balears
L’accident de Còrdova, el quart sinistre ferroviari més greu registrat a Espanya
El 2013 moriren 80 persones en el descarrilament d'un tren d'alta velocitat a Angrois, prop de Santiago de Compostel·la
19/01/2026
El descarrilament de dos trens d’alta velocitat al terme municipal d’Adamuz (Còrdova) aquest diumenge, en què almenys 39 persones han mort i un centenar han resultat ferides, és el quart sinistre ferroviari més greu registrat a Espanya.
L’accident ferroviari amb més víctimes mortals a Espanya va tenir lloc el 3 de gener de 1944 a la sortida de l’estació lleonesa de Torre del Bierzo, quan el correu exprés 421 de Madrid a Galícia, ple de viatgers, va xocar contra una locomotora en maniobres. El règim franquista va silenciar inicialment el sinistre, i encara que la xifra oficial facilitada per Renfe posteriorment va ser de 78 morts i 75 ferits, s’estima que hi va haver centenars de morts, al voltant de 500, segons diverses fonts.
La segona tragèdia ferroviària més gran a Espanya va ocórrer el 24 de juliol de 2013 amb el descarrilament a Angrois (la Corunya) d’un tren d’alta velocitat Alvia que cobria la ruta Madrid-Ferrol: varen morir 80 persones i en resultaren ferides 143.
El juliol de 1972, 79 persones varen morir després del xoc del ferrobús Cadis-Sevilla, entre les estacions d’El Cuervo i Lebrija, amb un tren exprés.
Aquesta és la cronologia dels accidents ferroviaris més greus registrats a Espanya:
-3 de gener de 1944. El correu exprés 421 de Madrid a Galícia, ple de viatgers, xoca contra una locomotora en maniobres a la sortida de l’estació lleonesa de Torre del Bierzo. Segons va informar Renfe, posteriorment hi va haver 78 morts i 75 ferits, però les estimacions eleven la xifra de víctimes mortals a diversos centenars, possiblement uns 500 morts.
-9 de gener de 1961. 24 morts i 50 ferits després d’haver xocat l’exprés de València contra un tren de mercaderies a Barcelona.
-11 de febrer de 1965. 34 morts i 33 ferits després d’haver-se incendiat tres vagons del tren correu Madrid-Barcelona, entre les estacions de Grisén i Pinseque (Saragossa).
-18 de desembre de 1965. 31 morts i 47 ferits després d’haver xocat el sudexprés Irún-Lisboa contra un tren mixt a l’estació de Villar de los Álamos (Salamanca).
-19 de desembre de 1966. 21 morts i vuit ferits després del xoc d’un automotor contra un tren de mercaderies a Villafranca del Campo (Terol).
-9 d’agost de 1970. Dos trens que cobrien la línia Plentzia-Bilbao xoquen frontalment a Urduliz (Biscaia) i, a conseqüència, moren 33 persones i 47 resulten ferides.
-21 de juliol de 1972. 79 morts (segons dades oficials del 23 de juliol) després del descarrilament del ferrobús Cadis-Sevilla, entre les estacions d’El Cuervo i Lebrija. L’accident es va produir a causa d’un xoc frontal entre el ferrobús i un tren exprés.
-28 de febrer de 1977. 22 persones moren i 87 resulten ferides després de la col·lisió a Corbera de Llobregat d’un tren procedent de Martorell contra un automotor que havia sortit de Barcelona.
-24 de setembre de 1980. 27 morts i 40 ferits després que el tren Madrid-València va arrossegar un autobús de transport regular en un pas a nivell, que tenia les barreres aixecades, a la localitat valenciana de Chirivella. Totes les víctimes mortals eren passatgers del vehicle, i sortiren il·leses les que anaven en el tren.
-31 de març de 1997. 18 morts i 100 ferits, cinc d’ells molt greus, després d’haver descarrilat l’Intercity ‘Miguel de Unamuno’ a Uharte-Arakil (Navarra), quan cobria, amb 248 passatgers, la línia Barcelona-Hendaia. La causa del descarrilament va ser la gran velocitat amb què circulava en arribar a un canvi d’agulles pròxim a l’estació.
-3 de juny de 2003. 19 morts i 38 ferits després d’haver col·lidit frontalment, al terme municipal de Chinchilla (Albacete), un tren Talgo amb 86 persones a bord i un tren de mercaderies que circulaven per un tram de via única.
-24 de juliol de 2013. 80 persones moren i 143 resulten ferides després del descarrilament d’un tren d’alta velocitat que cobria la ruta Madrid-Ferrol a Angrois, als voltants de Santiago de Compostel·la.
Notícies relacionades >
Comentaris:
(*) Camps obligatorisEsfondrament mortal a Manacor
Un jove de 18 anys ha mort i el seu germà, de 12, ha quedat ferit, després de rebre l'impacte dels enderrocs, quan s'ha esfondrat l'edifici aquesta matinada, mentre dormien
Joan Rabassa, de 17 anys, corona el pi de Pollença
La doble esqueixada ha fet que l'alçària hagi estat menor
“Estam en xoc, en Miguel Ángel era un jove molt enèrgic i deixa un buit molt important”
El jove que ha mort formava part de la Banda de Música de Manacor i era fill del pastor de l'Església Evangèlica Apostòlica del Nom de Jesús
Canvis en la celebració de Sant Antoni a Manacor en senyal de dol
La colcada de Completes es farà en silenci i el primer ball de dimonis només sonarà, no hi haurà ballada
