Les claus per entrendre què és el “factor d’insularitat” i on s’ha d’invertir

La Comissió Mixta d’Economia i Hisenda ha tancat un acord: 183 milions d'euros que s'inclouran als PGE del 2022

Un avió apropant-se a l'aeroport de Son San Joan.

Acord de 183 milions d’euros pel “factor d’insularitat” de les Illes Balears als PGE del 2022

L’aprovació del Règim Especial per a les Illes Balears (REIB) el febrer de 2019 va ser el tret de sortida d’una nova batalla política: aconseguir incloure en els Pressuposts Generals de l’Estat el conegut com a factor d’insularitat. L’incompliment del Govern espanyol en els comptes del 2020 va desfermar la tempesta i els retrets. Una disputa que ha dividit, fins i tot, el pacte d’esquerres. Més per Mallorca va unir els seus vots a El Pi, Partit Popular, Ciutadans i Més per Menorca per instar el Parlament a presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra els Pressuposts Generals, un escrit que finalment va ser admès a tràmit i que, avui dia, segueix el seu camí judicial. Unides Podem i Partit Socialista, en canvi, hi votaren en contra, defensant el que anonemen “la via del diàleg i la negociació” per aconseguir aquesta partida. Ara bé, més enllà de la discussió política, què és exactament el “factor d’insularitat”? En què es pot invertir? De quants de doblers estam parlant? Avui la Comissió Mixta d’Economia i Hisenda ha tancat un acord: 183 milions d’euros pel “factor d’insularitat” de les Illes Balears que s’inclouran als PGE del 2022. 110 milions són pel factor d’insularitat i 73 milions com a compensació pels pressuposts de 2020 i 2021

ELS DETALLS

Segons publicà el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 23 de febrer de 2019, “s’ha d’incloure com a dotació en els pressuposts generals de l’Estat de cada exercici una assignació del factor d’insularitat”. Una dotació que en el primer exercici s’ha de consensuar “en una Comissió Mixta d’Economia i Hisenda” on s’han de tenir en compte “els desequilibris inherents a la discontinuïtat territorial pròpia del fet insular i pluriinsular, especialment en matèria d’inversions”. A l’hora de calcular la xifra, el document especifica que es prendrà de referència “la mitjana anual d’inversions de l’Estat en el conjunt del territori” per a després, sumar-hi el sistema de compensació.

Aquesta fórmula de càlcul és un dels punts principals que s’han de consensuar en la reunió d’aquest dijous entre la presidenta Francina Armengol i la Ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. L’altra pedra de toc serà la quantitat. En l’article “Sombras del REIB”, l’economista Pau A. Monserrat apunta que “el fallit fons d’insularitat, dotat amb un mínim de 400 milions d’euros era un dels objectius bàsics que es marcà el Govern en la negociació”. Una xifra que amb els anys s’ha anat desinflant, sobretot si tenim en compte que el 2019 Balears només va rebre per part de l’Estat 152 milions en inversions directes.

Siguin els doblers que siguin, el seu destí també està marcat en la Llei de Règim Especial publicada en el BOE, on hi llegim literalment:

“Aquesta dotació pressupostària ha de servir per finançar actuacions en el territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en àmbits d’actuació afectats especialment per la situació d’insularitat i, específicament, en les matèries següents:

a) Creació, desenvolupament o reposició d’infraestructures i sistemes de transport, gestió, sanejament i/o reutilització de recursos hídrics i del litoral, costes i platges.

b) Creació, desenvolupament o desplegament d’infraestructures i xarxes intel·ligents de producció, distribució, transport i emmagatzematge d’energia, incloses les instal·lacions d’autoconsum amb una atenció especial a la promoció d’energies renovables, així com de la utilització de vehicles d’energies alternatives i de la implantació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics.

c) Infraestructures de transport i sistemes de mobilitat.

d) Beques, a l’estudi i a la recerca, de tots els graus del sistema educatiu, especialment en el tram d’ajudes a la mobilitat.

e) Modernització, reestructuració i diversificació del sector turístic de les infraestructures turístiques.

f) Promoció de la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació i de les tecnologies de la informació i de les telecomunicacions, amb una atenció especial a les tecnologies habilitadores emergents i les xarxes de molt alta velocitat.

g) Prevenció, reutilització, recollida, tractament, reciclatge i transport de residus.

h) Actuacions sobre el patrimoni cultural, etnològic, arqueològic, arquitectònic i paisatgístic de les Illes Balears”.

Acord de 183 milions d’euros pel “factor d’insularitat” de les Illes Balears als PGE del 2022