Illes Balears
Morir de set abans que de calor
Els científics apunten que la falta d'aigua dolça podria superar ja el problema de l'escalfament global
05/06/2023
11
Amb l’avinentesa del Dia Mundial del Medi Ambient que es commemora avui, més de 2.300 investigadors es reuneixen aquests dies a Palma per participar en el Congrés Internacional de Ciències de l’aigua que coorganitzen el Centre Oceanogràfic a Balears, l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), i debatre al voltant de la resiliència i la conservació, restauració i recuperació dels ecosistemes marins que es desenvolupen a tot el món.
Tot plegat en el context d’advertència de la comunitat científica sobre la falta d’aigua dolça com amenaça creixent per la humanitat en paral·lel a la que suposa l’escalfament global (amb què, tanmateix, està relacionada). Les reserves hídriques espanyoles es troben al 44%, però l’arrel del problema no és només de quantitat, sinó també de qualitat: a les Illes crida l’atenció l’alt grau de contaminació química que presenten.
Palma, Inca, sa Pobla, Ciutadella, Maó, Eivissa i Formentera són alguns dels indrets on les reserves hídriques estan contaminades, mentre que les que manco ho estan són les dels municipis de la Serra de Tramuntana. Les explotacions d’agricultura i ramaderia, especialment les de grans dimensions, són les que més contaminen els aqüífers perquè empren “ingents quantitats de nitrats, fosfats, pesticides i altres productes químics emprats per optimitzar al màxim les collites”, explica el responsable d’aigua de Greenpeace, Julio Barea, que també al·ludeix als nitrats procedents de les macro granges peninsulars que “s’han deixat desenvolupar al nostre país”.
Una vegada contaminat l’aqüífer, és molt complicat i lent canviar la situació, relata el director del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC) de la Universitat de les Illes Balears, Damià Gomis que aposta per tornar a captar l’aigua d’una manera eficient i “recollir l’aigua de pluja amb les cisternes, que s’han deixat de banda i gairebé tota es perd a pobles i ciutats”. Gomis també aposta per “millorar la xarxa de distribució i reduir al màxim les fuites així com depurar fins a un nivell acceptable les aigües brutes per poder emprar-les en l’agricultura”.
La falta d’aprofitament de l’aigua és una de les puntes d’una problemàtica agreujada pel canvi climàtic que amb manco pluja i més temperatura, incentiva el reg i el major consum. Els científics donen per fet que s’incomplirà l’objectiu, signat el 2015 a la Cimera pel Clima de París, de no sobrepassar la dramàtica “línia vermella” del grau i mig d’increment de la temperatura global, amb conseqüències irreversibles com els canvis dels corrents marins, motors climàtics i estacionals amb, per exemple, la del Niño i els Monsons.
Calen acords més dràstics, diu Gomis, i sobretot, garantir que es respectin. “Encara que avui mateix deixàssim d’emetre ni tan sols una sola molècula de gasos d’efecte hivernacle, no tornaríem enrere. Perquè tot allò emès, roman i no hi ha volta de full. Cada límit que sobrepassam, sigui un grau i mig o dos, és irreversible fins que no hagin passat milers d’anys”.
La revista científica Nature ha publicat un estudi en el qual 51 científics de tot el món alerten que s’han superat indicadors que marquen l’habitabilitat per la vida humana. “Està en joc que hi hagi llocs al planeta on la supervivència sigui, o bé molt difícil o bé directament impossible. De fet, ja ho veiem a molts de llocs d’Àfrica: hi ha sequeres molt intenses que provoquen escassetat de recursos i generen migracions climàtiques. Pensem en llocs on les temperatures assoleixen nivells insuportables per sobre dels 50º C“.
Aquestes zones quedarien desèrtiques i desapareixerien moltes espècies animals i vegetals. Diuen però, que tot i la gravetat del problema, si els governs i sobretot les grans potències mundials actuen amb contundència, es pot reconduir la situació. La comunitat científica posa com a exemple el que ha passat amb la capa d’ozó, que s’ha començat a regenerar i segons les previsions es donarà per completament recuperada abans del 2050.
Notícies relacionades >
05/06/2023
Comentaris:
(*) Camps obligatoris‘Mèrvels’, els superherois d’estil menorquí
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
A cops i al cap: el detingut per presumptament assassinar la seva sogra tenia antecedents policials de caràcter violent
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
Mallorca: una plaça turística per cada dos residents
IB3Notícies analitza les dades turístiques de l'illa per municipi i tipus d'establiment
