Illes Balears
El gruix del text legal ha estat aprovat amb 52 vots a favor i cap en contra
26/07/2022
12
El ple del Parlament ha aprovat aquest dimarts la llei de Ciència de Balears, que entre els seus objectius fixa un increment progressiu del pressupost de la comunitat autònoma destinat a ciència fins a arribar al 2% a partir de 2030, i la creació de l’Institut de Recerca de Balears. El gruix del text legal ha estat aprovat amb 52 vots a favor i cap en contra.
En la seva intervenció en el debat sobre el projecte de llei de la ciència, la tecnologia i la innovació de Balears, el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, ha explicat que és un nou marc jurídic i normatiu que “dona coherència, estructura i continuïtat a les polítiques científiques” i parteix de la base que “la ciència és la major font de coneixement”.
Ha recordat que fins ara aquest àmbit es regia a Balears per la llei de 1997 de Recerca i desenvolupament Tecnològic, que ha descrit com un primer pas que va establir les bases, però que ha quedat obsolet. A més era necessari adoptar la normativa a la llei estatal, i tenir una llei pròpia que reconegui singularitats com la insularitat i les peculiaritats d’un territori finit i discontinu, ha assenyalat el conseller. Segons Company, la llei posa en valor “el ferm compromís del Govern amb la ciència, la recerca i la innovació com a nou model per a la diversificació del sistema productiu de les illes”.
El conseller ha defensat que “era imprescindible ordenar, assegurar i agilitzar el treball dels investigadors i preveure estructures de gestió i de suport a la ciència, i permetre la captació i retenció del talent, facilitar la transparència dels resultats de la recerca i assegurar el finançament del sistema donant estabilitat i agilitat”. Sobre aquest finançament amb fons públics, ha detallat que la llei fixa un increment progressiu del pressupost de la comunitat autònoma destinat a ciència fins a arribar a aquest 2% el 2030.
Punts forts de la llei
El text legislatiu contempla la perspectiva de gènere, para esment en el fet insular i fomenta l’activitat investigadora i innovadora. Fomenta també la transferència del coneixement per a promoure la diversificació econòmica i posa el focus en la tasca de l’investigador i la col·laboració entre els agents de l’ecosistema de ciència, tecnologia i innovació, i fomenta tant la creació d’empreses de base tecnològica com les vocacions científiques.
El conselle Company ha qualificat com “un dels punts estrella de la llei” la creació de l’Institut de Recerca de Balears, per facilitar i fomentar l’activitat investigadora, “que permetrà la important retenció i captació del talent”.
El rector de la UIB, Jaume Carot, ha reconegut estar “tremendament content” després de l’aprovació d’aquesta norma que té com a objectiu “fomentar el coneixement i la cooperació” perquè té en compte l’ecosistema de la ciència, la tecnologia i la innovació a Balears.
D’altra banda, el conseller d’Universitat, Miquel Company, ha assegurat que la llei neix del consens real amb la comunitat científica i que el percentatge del 2% “serà una realitat”, ja que és “una de les propostes estrelles d’aquesta llei”.
L’opinió de l’oposició
El diputat del PP José Manuel Lafuente ha expressat la seva “moderada satisfacció” amb la llei, però ha trobat a faltar que, si es creu que la ciència és política d’estat, “hi ha d’haver una conselleria competent cent per cent”; que és necessari promoure la ciència en el sector privat i que es queda coixa a l’hora de promoure grups de recerca interdisciplinàries i compartir espais mixtos.
Lafuente ha demanat a més una gestió eficient dels recursos i agilitat, en recordar que a nivell estatal, el 64% d’ajudes d’aquest àmbit en l’anterior exercici es van quedar sense executar, “per una deficient organització interna”, així com que s’avaluïn els resultats. El PP demanava, a més, avançar els objectius de finançament de 2030 a 2025.
El diputat de Ciutadans Marc Pérez-Ribas ha demanat un major suport financer a empreses tecnològiques i d’innovació i a emprenedors, un fons d’ajuda a la innovació que recolzi les “bones idees” i que gestioni la societat de garantia recíproca ISBA, centres tecnològics adaptats a la realitat de Balears i que el pla de ciència es redacti com més aviat millor.
La diputada d’Unides Podem, Gloria Santiago, ha destacat que la mirada generacional introduïda en el text és un canvi de perspectiva en la ciència a Balears “perquè la joventut participi en tot el procés de recerca i es garanteixi el relleu generacional” i a més “saldarà l’eterna promesa de diversificació”, saldant un deute històric.
Joana Aina Campomar, de Més per Mallorca, ha lloat que per primera vegada es faci un compromís de garantia de finançament de la ciència i ha defensat que l’aposta per la formació i el coneixement “han de ser punta de llança per a fer front a la crisi actual, però també a la crisi climàtica i de recursos”.
Perspectiva de gènere
El socialista Carles Bona ha destacat que a la fi a Balears la recerca “tingui nom de dona”, i ha citat a Alicia Sintes, Nuria Marbá i Adoración Romaguera, que estan entre les científiques més influents d’Espanya, així com Ana Travesset i Marta Fluxà amb els seus assoliments recents.
Perquè el sistema no posi obstacles, “la llei conté mesures per afavorir la carrera i activitats científiques de les dones, en un article que Vox ha volgut eliminar així com totes les referències a la perspectiva de gènere”, ha assegurat. Ha recalcat que “les dones no gaudeixen de les mateixes oportunitats en recerca”.
Tot i que Balears és la comunitat amb més dones matriculades a la universitat, amb un 58,8%, i de titulades, un 61,7%, les dones suposen un 42,5% del personal docent investigador a la UIB i només un 22,3% són catedràtiques. També són “clara minoria en llocs directius o en direcció de projectes de recerca, i a mesura que s’avança cap a llocs més alts en escalafons acadèmics i professionals, la proporció de dones és cada vegada menor”, ha advertit, per la qual cosa considera necessàries mesures per corregir les causes d’aquesta desigualtat.
Tensió al Parlament després del segon veto del Pacte que impedeix la sessió de control
26/07/2022
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
No es descarta que, a més de violència en l'àmbit familiar, el cas també sigui de violència de gènere
La Guàrdia Civil ja n'investiga els fets i avui donarà més informació
