El refranyer, molt lligat al camp en la nostra cultura, està farcit de dites relacionades amb les feines agrícoles i la seva relació amb l’ambient atmosfèric observat en aquesta època
Fotografia de Maria del Mar Morey des de Valldemossa.
315A la tardor són habituals els períodes de bonança, marcat pel temps assolellat i càlid per a l’època, que recorden les característiques de l’estiu. És per això que la cultura popular els reconeix com a «estiuets». Els registres de temperatura no solen ser els propis de la canícula, perquè ara la insolació és menor, però la dinàmica atmosfèrica és similar i queda regida pel domini de l’anticicló subtropical, típic de l’estiu mediterrani. Les altes pressions pugen de latitud a final de primavera i, a poc a poc, ocupen la conca mediterrània. Per això el nostre estiu és càlid i sec.
A partir de setembre inicien un retorn cap a latituds més meridionals, però això no ocorre de manera abrupta i sovint es resisteixen a partir. Quan ocupen un territori no es mouen amb facilitat, s’hi estanquen una temporada i l’ambient sol ser monòton una sèrie llarga de dies. En aquestes circumstàncies s’ha d’esperar cel estirat, amb qualque boira matinal i niguls prims, sense vent, i amb cert contrast de temperatura entre el dia i la nit. Aquesta darrera és la diferència principal respecte l’estiu vertader, atès que les nits de tardor són més llargues i el refredament nocturn resulta més efectiu. Malgrat tot, els estiuets no són una norma estricta i són molts els anys en què no es produeixen o bé es donen fora del període esperat per la tradició popular. Des del punt de vista climatològic constaten que la transició entre estacions no és sobtada sinó progressiva i que la tardor sol ser, sobretot setembre i octubre, època de contrastos. D’estiuets n’hi ha diversos i aquesta setmana, enguany sí, puntual a la cita, arriba el de Sant Miquel.
El domini anticiclònic ocupa una extensió considerable del sud i el centre d’Europa, fet que es traduirà en dies de temps repetitiu. No hi haurà niguls importants i l’ambient serà contrastat, suau de dia, amb màxima de 26 a 31ºC i més fresc de nit, amb mínima de 14ºC a 19ºC. A l’interior de Mallorca i la serra de Tramuntana serà on aquest contrast sigui més acusat.
El 29 de setembre és una data important des d’un punt de vista del conreu del camp, sobretot pel que fa a la verema. Solia marcar, temps enrere, la fi dels treballs estiuencs i l’inici del calendari agrícola. Tant és així que el dia de Sant Miquel es tancaven els contractes de pastura i lloguer de terra així com els contractes de treball a les possessions. És per aquest motiu que el refranyer, molt lligat al camp en la nostra cultura, està farcit de dites relacionades amb les feines agrícoles i la seva relació amb l’ambient atmosfèric observat en aquesta època. El temps referit és molt variat, com ho és en realitat el mes de setembre, i corrobora el fet de que els estiuets no tenen data estricta i assegurada.
Aquest darrer fet queda palès en dites contradictòries, com per exemple: «Per Sant Miquel, aigua del cel» enfront del «Sant Miquel, bon temps del cel». Aquest fet concorda plenament amb una de les dites més conegudes referents al temps del mes:«Setembre eixuga les fonts o se’n duu els ponts».
Malgrat tot, als climes mediterranis la tardor és l’estació més plujosa. Així ho recorda l’expressió «Per Sant Miquel la pluja mai queda al cel», perquè malgrat que el temps sigui tranquil uns dies, tard o prest, acabarà per ploure en aquesta època. De fet, la pluja en aquest temps és tan característica que, en certa manera, anuncia el canvi d’estació: «Tardor verdadera, per Sant Miquel la pluja primera». Setembre també és el mes en què les tempestes són més freqüents i, en conseqüència, «Per Sant Miquel, els trons ni són dolents ni són bons».
Per contra, quan la pluja es torba, l’eixut estival s’allarga. La sequera mai és benvinguda a la pagesia i en època de pluges, més que mai. Ho recorden les expressions «Els camps per Sant Miquel esperen aigua del cel» o«Si per Sant Miquel no plou, al pagès li entra dol». En canvi, si en aquest temps plou sense fer mal resulta especialment beneficiós perquè les reserves es recuperen de l’eixut estival i s’assegura la disponibilitat hídrica pels mesos vinents: «Sant Miquel amarat, mig any assegurat». Tampoc és benvingut el vent, sobretot si és eixut. «Tramuntana per Sant Miquel, pagesos, guaitau el cel» o amb una petita variació de «Tramuntana per Sant Miquel, s’emporta l’aigua del cel». La tramuntana en general és percebuda tradicionalment com un vent de temps fred i mal plaent. En aquesta època, a més, els pagesos temen que el vent sigui el preludi d’una tardor moguda que destorbi les feines del camp.
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
S'ha detingut l'home que viatjava amb la víctima i han avisat la Policia Nacional. La policia científica i Homicidis hi fan feina
Es confirma com un cas de violència masclista